El relat de la Guàrdia Civil a l'Audiència: «La massa va intentar accedir per la força» a la conselleria

La Guàrdia Civil detalla que el setge a la Conselleria d'Economia i Hisenda catalana el passat 20 de setembre no va ser espontani ni pacífic, i fins i tot «la massa va intentar accedir a l'edifici per la força» en una «càrrega violenta» ocorreguda de matinada que va ser continguda per 15 guàrdies i mossos.

Així consta en l'informe remès a l'Audiència Nacional per l'institut armat, al que ha tingut accés EFE, i en el qual s'assenyala que existeixen indicis suficients per investigar un possible delicte de sedició i apunta com a organitzadors als líders deANCiÓmniumCultural, Jordi Sánchez i JordiCuixart, respectivament.

Un informe en el qual també s'esmenta que «es té coneixement» que van accedir a la Conselleria el vicepresident de la Generalitat, OriolJunqueras, i el diputat deJuntspelSí, Lluís Llach.

La Guàrdia Civil deixa constància de les contínues crides que es van fer als Mossos d'Esquadra demanant reforços segons s'agreujava la situació i del temor que va sentir per la seva integritat física el responsable de l'operatiu desplaçat per ordre judicial per als registres, un equip que va estar «assetjat» durant més de 18 hores.

L'informe de l'institut armat inclou fins a sis peticions per escrit als Mossos en relació amb els incidents de la Conselleria, contestades -en algun cas dues hores després- amb escarides respostes que s'havia donat tràmit a la sol·licitud.

A més de les peticions per escrit, els guàrdies van demanar en diverses ocasions ajuda a la intendent dels Mossos desplaçada al lloc des de primera hora del matí, però fins a les 14.30 hores no es va presentar en el lloc un responsable de la Unitat de Control de Masses.

En una d'aquestes peticions, es trasllada a la intendent dels Mossos la necessitat de protegir els tres cotxes que havien quedat fora i que ja estaven envoltats. Se li va dir que els cotxes tenien «armes llargues» i que si els manifestants accedien als vehicles «podria incrementar-se l'amenaça de forma molt important».

La intendent va respondre, segons el guàrdia, que no podia fer res i que la seva intenció era «mantenir la situació».

El relat dels guàrdies que van actuar revela que els agents que custodiaven la porta es van veure obligats a entrar a l'edifici per evitar «l'enfrontament directe» davant l'actitud «cada vegada més hostil» dels manifestants.

I, a mesura que avançava el dia i creixia el nombre d'assistents, la Guàrdia Civil constata que la protesta estava coordinada i organitzada, fins i tot amb proveïment i amb voluntaris que van formar una cadena humana per permetre la sortida de l'edifici de les autoritats i treballadors, però no de la comitiva judicial.

A les deu de la nit es va donar per finalitzat el registre, però la comissió judicial «va quedar retinguda i assetjada en contra de la seva voluntat».

Dues hores després, Sánchez iCuixart, pujats a un vehicle de la Guàrdia Civil -que ja havien estat destrossats- van incitar als assistents a persistir en la protesta. Segons el parer de la Guàrdia Civil, tots dos van demostrar capacitat per coordinar la protesta, però no van utilitzar aquest control per dissoldre una manifestació que havien convocat i que estava «coaccionant» als agents.

Més tard, «la massa» va intentar accedir a l'edifici per la força. El testimoniatge d'un dels agents diu: «L'ambient en l'exterior era molt tibant i hostil, tirant objectes i insultant constantment als guàrdies civils. També realitzaven càntics en els quals deien «aquesta nit dormireu aquí» (...) sobre les 3 del matí va haver-hi una càrrega violenta dels manifestants contra les portes en la qual per part d'uns 15 agents de Mossos i Guàrdia Civil va caldre aguantar les portes, ja que semblava que la massa podia tirar-la a baix i accedir».

Per llavors, la secretària judicial havia sortit per un teatre annex camuflada entre el públic que havia anat a la funció. Els agents van sortir entre les quatre del matí i les set.

A més, l'informe deixa constància que aquell dia la Guàrdia Civil va enviar fins a 24 sol·licituds de suport als Mossos, deu d'elles amb caràcter urgent, en diversos punts de Barcelona, a Sabadell, a Hospitalet, Les Franquesesdel Vallés, Vic,Tarrega, Lleida, Manresa, Reus i Valls.

En concret, van alertar d'una concentració que es dirigia a la casa caserna de Vic, per la qual cosa van demanar suport per garantir la integritat del personal que allí presta servei i de les famílies que allí resideixen; i van fer el mateix al polígon industrial de Bigues, ja que la comissió judicial no podia abandonar el lloc en haver-hi diverses persones tirades en el sòl.

Fins i tot, adverteixen que han tingut coneixement que «tots els alumnes de batxillerat dels dos instituts» deTàrregaes concentressin l'endemà enfront de la caserna d'aquesta localitat.