La Moncloa contempla des del 155 a la l'estat d'excepció en cas de declarar l'independència

L’executiu espanyol adverteix que una eventual declaració d'independència obtindrà una resposta taxativa en el marc del que permet la legislació espanyola. Té estudiada l’adopció d’un còctel de mesures que es concretaran, apunten fonts de La Moncloa, segons el contingut de la compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aquest dimarts al Parlament de Catalunya. Inclouen l’aplicació de l’article 155 de la Constitució –que estableix l’obligació de fer un advertiment previ de 48 hores abans d’activar el Senat per aprovar-lo- així com l’ús de la via penal mitjançant la Fiscalia, la Llei de Seguretat Nacional i també la declaració de l’Estat d’alarma, tal com es va fer el 2010 durant la crisi dels controladors aeris. El president espanyol, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, segueixen els esdeveniments des dels seus despatxos a La Moncloa. Tot i que no s’ha convocat, es preveu que el president espanyol ofereixi una compareixença al vespre.

La via principal d’actuació fins ara ha estat l’ús de la Fiscalia, que ja ha presentat querelles per sedició contra els líders de l’ANC, Òmnium i el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i que estudia ara totes les opcions, sense descartar la possibilitat de presentar una querella per rebel·lió (de 15 a 25 anys) contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ja va advertir durant l’acte d’obertura de l’any judicial que donaria una resposta «ferma i enèrgica» a qualsevol intent de destruir la unitat d’Espanya, i que ho faria sense «cap dubte», perquè ja no s’hi valen –va «cap mena de vacil·lacions».

Llei de Seguretat Nacional

L’executiu espanyol explora també l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, que permet aprovar només per decret una situació «d’interès per a la Seguretat Nacional». Al seu article 24.2 estableix que una declaració d’aquest tipus «suposarà l’obligació de les autoritats competents a aportar els mitjans humans i materials necessaris que es trobin sota la seva dependència per a la efectiva aplicació dels mecanismes d’actuació». Segons la lectura que en fa l’equip de Rajoy, la llei permetria assumir el control dels Mossos.

Estat d’alarma

D’altra banda, té sobre la taula també l’aplicació de l’article 116 de la Constitució espanyola que estableix la possibilitat de declarar els estats d’alarma, excepció i setge. Està desenvolupat a una llei de 1981 que estableix que aquests estats es poden declarar quan «circumstàncies extraordinàries facin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders de les autoritats competents».

L’Estat d’alarma es pot decretar per decret al Consell de Ministres per a un termini màxim de 15 dies sobre un territori concret i es pot prorrogar mitjançant una autorització del Congrés dels Diputats. Un cop aprovat «totes les autoritats civils i de l’administració pública del territori afectat per la declaració, els integrants dels Cossos de Policia de les CCAA i de les Corporacions locals, la resta de funcionaris i treballadors al servei d’aquestes quedaran sota les ordres directes de l’Autoritat competent quan sigui necessari per a la protecció de persones, béns o llocs, i se’ls pot imposar serveis extraordinaris per la seva durada o per la seva naturalesa». El govern de Zapatero ja va activar l’Estat d’alarma el 2010, durant la crisi dels controladors aeris.

155

Un procediment més complex i lent és l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Fins ara, i malgrat les pressions del seu propi partit i també de Cs, Rajoy ha evitat anunciar-ne l’activació, tot i que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va deixar entendre aquest dilluns que es podria posar en marxa al Senat buscant el suport d’altres formacions. El 155 estableix que cal fer una advertència prèvia al president de la Generalitat i en un termini de 48 hores activar el Senat, que en pot aprovar l’aplicació amb una majoria absoluta (com la que te el PP a la cambra alta).

L’article estableix que si una Comunitat Autònoma «no compleix les obligacions que la Constitució i altres lleis li imposen, o actua de forma que atempti greument per a l’interès general d’Espanya, el govern, previ requeriment al president de la CCAA, i en cas de no ser atès, amb l’aprovació de la majoria absoluta del Senat, podria adoptar les mesures necessàries per obligar a aquesta al compliment forçós de les seves obligacions, o per a la protecció del mencionat interès general». Per fer complir aquestes mesures, continua l’article, «el govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les CCAA».