Salut nega «categòricament» la manipulació de la xifra d'atesos per les càrregues policials de l'1-O
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya lamenta que es posi en dubte la independència i professionalitat dels mèdics
El Departament de Salut ha desmentit «categòricament» que s'hagi manipulat el nombre d'atesos per les càrregues policials el passat 1-O, tal com han apuntat alguns mitjans de comunicació i representants polítics com el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, que va titllar de «farsa» el nombre de ferits. Per Salut, aquestes «falses informacions atempten greument contra l'honorabilitat del personal del SEM, dels CAP, dels CUAP o hospitals» que van atendre a més d'un miler de persones. Per això, el Departament ha demanat als mitjans que van dubtar de la xifra oficial una «rectificació immediata». Per la seva banda, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha criticat que des d'alguns mitjans de comunicació s'hagi posat en dubte la seva professionalitat i la seva independència dels facultatius mèdics.
Salut critica les informacions que insinuaven que es van comptabilitzar com a ferits persones que havien tingut un atac d'ansietat en veure les càrregues policials a través de la televisió. Segons dades del Servei Català de Salut, la majoria de persones ateses van patir traumatismes com policontusions, fractures, ferides, incisions o luxacions, a conseqüència de les càrregues policials. En menys del 7% dels casos, la causa de l’atenció sanitària es va deure a un diagnòstic relacionat amb ansietat, crisi d'angoixa, mareig, convulsions, lipotímia, hipertensió o taquicàrdia. A més, es van registrar dos ferits greus: la persona que continua ingressada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i la que va patir una important lesió ocular i que li suposarà perdre la visió d'un ull.
Segons Salut, la gran majoria de pacients es van atendre a les regions sanitàries de Barcelona Ciutat (34%) i Girona (26%), tot i que també es van realitzar atencions sanitàries a la resta de regions: Lleida-Alt Pirineu i Aran (12%), Terres de l’Ebre (10%), Metropolitana Nord (6%), Camp de Tarragona (5%), Catalunya Central (4%), Metropolitana Sud (3%).
A més, segons afegeix el Departament, també hi ha altres persones que han anat als centres sanitaris, durant els dies posteriors al referèndum, perquè pateixen algun impacte psicològic a causa de la violència d’aquell dia. El Departament de Salut ja ha posat en marxa un dispositiu especial per atendre els afectats.
D'altra banda, el president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha criticat que s'hagi posat en dubte la independència i professionalitat dels professionals mèdics. El seu president, Josep Vilaplana, ha recordat que els metges actuen sota el Codi de Deontologia per atendre i diagnosticar els pacients i ha afegit que va haver-hi persones «amb lesions més o menys greus, però ferides» arreu de Catalunya. En aquest sentit, Vilaplana ha assegurat que els metges «van certificar el que van veure».
Per últim, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya s'ha reservat el dret de presentar accions legals davant les informacions que posaven en dubte la tasca dels professionals mèdics.