Mas, Ortega, Rigau i Homs dipositen 2,2 milions al Tribunal de Comptes i demanen ajornar els altres 3

L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau ja han dipositat 2,2 milions d'euros de la fiança que li reclama el Tribunal de Comptes per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. No obstant, ha demanat al tribunal que ampliï 15 dies el termini, que acaba aquest dilluns, fixat per abonar la resta de la fiança, que puja fins els 5,2 milions, segons un escrit presentat per la seva defensa. Mas, Ortega, Homs i Rigau han dipositat la quantitat com a «garantia» per afrontar la seva eventual responsabilitat comptable en el procediment obert pel Tribunal de Comptes després que el TSJC l'absolgués del delicte de malversació de fons públics.

L'escrit, presentat divendres passat i al qual ha tingut accés l'ACN, diu que per assolir els 5,2 milions es presentaran properament «altres mitjans de garantia», sense concretar quins, i explica que el pagament serà proporcional a la responsabilitat de cada afectat, que inclou els quatre exdirigents citats i altres alts càrrecs del Govern. En l'escrit s'assegura que aquest ingrés no suposa acceptar cap pena ni els delictes o infraccions comptables que els atribueix el Tribunal de Comptes.

El 25 de setembre passat l'òrgan fiscalitzador va comunicar a Mas que havia de dipositar una fiança solidària de 5,25 milions per la despesa ocasionada a les arques públiques en organitzar la consulta del 9-N. L'exigència de fiança afecta els altres condemnats penalment per un delicte de desobediència amb motiu del 9-N: l'exvicepresidenta Joana Ortega, l'exconsellera d'Ensenyament i diputada Irene Rigau, i l'exconseller de la Presidència i exportaveu del Govern Francesc Homs, a banda de cinc alts càrrecs del Govern.

Fa uns dies l'asseguradora SegurCaixa Adeslas va denegar a Mas cobrir la fiança perquè la pòlissa de responsabilitat civil que Mas tenia com a càrrec de la Generalitat no cobreix sancions derivades de delictes.

El Tribunal de Comptes considera Mas com a màxim responsable i per tant la persona que haurà d’afrontar el total d’aquesta quantitat en el cas que la resta dels investigats no provisionin les quantitats que se’ls assignen. Aquestes són 3.044.399 euros per a Rigau –per l’adquisició d’ordinadors per a la consulta-, 2.127.580 a Homs per despeses del departament de Presidència relacionades amb la consulta, i 839.439 euros a Ortega per partides del departament de Governació. Les quantitats corresponen al càlcul de partides destinades a la consulta, i en alguns casos se solapen, fet que situa el màxim que pot afrontar Mas en 5,2 milions d’euros. Tot i que hi havia set càrrecs del Govern més en aquest procediment, el Tribunal n'ha deixat fora finalment la interventora i el cap de sistemes d'informació del Consorci d'Educació de Barcelona, Carolina Pardo i Jordi Serra.