Les càrregues policials de l'1-O van ferir 23 persones més grans de 79 anys i dos nens de menys d'11

Dels 991 ferits que el mateix 1-O van haver de ser atesos als centres sanitaris, ja siguin CAPs o hospitals, 23 tenien més de 79 anys i dos eren nens menors d'11. És una de les dades que recull l'informe sobre l'atenció mèdica als lesionats durant les càrregues policials el dia del referèndum que conclou que, en total, 1.066 van requerir atenció mèdica: 991 ho van fer el mateix diumenge mentre que 75 van anar al metge aquella mateixa setmana, fins el dia 4. La gran majoria, el 82,5%, dels ferits el dia del referèndum van patir contusions o policontusions, i el diagnòstic lleu es va donar en un 83% dels casos. En els dies posteriors, el 93,3% dels atesos responien també a contusions o policontusions.

Per edats, la franja d'entre els 41 i els 65 anys concentra gairebé la meitat dels ferits durant el referèndum, mentre que al voltant del 40% van ser majors de 18 anys però menors de 40. El 10% restant es va donar entre el grup de majors de 65 anys, mentre que només un 2% dels ferits eren menors d'edat.

5 dels ferits durant la jornada del referèndum es van classificar en diagnòstic greu. S'hi inclou el pacient que va patir un infart i que aquesta setmana ha rebut l'alta, i el noi que va patir ferides a l'ull com a conseqüència de l'impacte d'una pilota de goma. Dins d'aquesta classificació, també s'hi troben tres casos de traumatismes. Un d'aquests és un cas atès a l'Hospital Plató, per traumatisme cranioencefàlic i abdominal amb crisis hipertensiva, un altre de traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua de consciència atès a l'Hospital Santa Caterina i un altre de traumatisme a l'espatlla i traumatisme muscular de trapezi dret, atès a Sant Pau.

D'entre els atesos l'1-O també destaca que en 64 casos la causa van ser lipotímia o hipotensió, en 36 ocasions, i crisi d'angoixa o ansietat, en 28.

D'entre els 75 ferits que van ser atesos entre el 2 i el 4 d'octubre, també hi ha dos casos greus. Un, la fractura de fèmur tractada a l'hospital de Sant Pau, i un cas de policontusions i ferides que va ser tractat a la PAC La Ràpita.

Les càrregues policials van afectar sobretot homes, i tant els atesos el mateix 1-O com els dies posteriors, van representar el 69% i la resta, dones. Per regions sanitàries, els centres sanitaris de la ciutat de Barcelona van atendre 325 ferits l'1-O, el 32%, mentre que a Girona en van atendre 254, el 26%. A la regió de Lleida, Alt Pirineu i Aran, van donar-se 123 ferits, el 12%, mentre que a les Terres de l'Ebre se'n van veure 106, l'11%. Durant la mateixa setmana, la regió sanitària que va atendre més persones va ser Girona, amb el 50% dels pacients atesos entre el 2 i el 4 d'octubre, mentre que a Barcelona van atendre's 15 persones més, el 20% del total. A la resta d'àrees sanitàries les intervencions van ser molt menors.

L'informe del Departament de Salut també recull que 9 agents de la policia espanyola, 2 de la Guàrdia Civil i 1 dels Mossos d'Esquadra van resultar ferits l'1-O.

El conseller de Salut, Antoni Comín, espera que la publicació de l'informe sobre el balanç de ferits per l'actuació policial de l'1-O acabi «de manera rotunda amb la indignitat de posar en dubte la xifra de les persones ateses pels serveis sanitaris». Pel conseller, «negar la realitat» no ha ofès al departament de Salut del govern, sinó que ha ofès les víctimes de les actuacions policials i els professionals sanitaris que les van atendre i van fer els diagnòstics.