Un informe del Parlament conclou que les mesures del 155 són inconstitucionals

Un informe que ha encarregat la secretaria general del Parlament als serveis jurídics de la cambra posa en dubte la constitucionalitat de les mesures que el govern espanyol ha impulsat a través de l’aplicació de l’article 155 i que afectaria al Govern i al funcionament del propi organisme parlamentari. El document, al que ha tingut accés l’ACN, va signat i avalat per cinc lletrats, i assegura que «la destitució del president i del Govern de la Generalitat planteja seriosos dubtes sobre la seva adequació a l'ordre constitucional i estatutari vigent», que «no es pot suspendre la configuració de l'autogovern» i que amb l’aplicació al Parlament «justament s’eliminen els trets característics del sistema parlamentari de manera totalment irreconciliable amb la Constitució i l'Estatut». El document no és definitiu perquè encara pot rebre aportacions a la Junta de Lletrats, però l’informe és l’encàrrec que es va fer i està signat pels lletrats que el van rebre.

L’acord del Consell de Ministres per engegar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució ha posat al punt de mira el Govern i el Parlament. És per això que el secretari general de la cambra va decidir encarregar als serveis jurídics de la cambra un informe per analitzar la seva constitucionalitat i les possibilitats de recurs. En aquest sentit, tot el document desgrana tot un seguit d’arguments jurídics que avalen la inconstitucionalitat de les mesures. En concret, per exemple, comenta que «la destitució del president i del Govern de la Generalitat planteja seriosos dubtes sobre la seva adequació a l'ordre constitucional i estatutari vigent». «La facultat de donar instruccions a totes les autoritats d'una comunitat autònoma, com preveu l'apartat 2 de l'article 155, no pot implicar la seva destitució o cessament, doncs correspon al president, i només a aquest, la suprema representació de la Generalitat i l'ordinària de l'Estat», assegura el document, tot afegint que «per al cas que es tractés d'una mesura per assegurar el compliment de les instruccions donades al Govern, cal tenir present que l’ordenament jurídic ja preveu els mecanismes d'exigència de responsabilitats polítiques i, si s'escau, penals, atribuïts a òrgans distints del president del govern espanyol».

En aquest sentit, també veu contraries a la Constitució i l’Estatut mesures la intervenció de la Generalitat, els seus organismes i el Parlament, i també la convocatòria d’eleccions des de la Moncloa, perquè «no es pot suspendre la configuració de l'autogovern en l'aplicació del 155». A més, s’assegura que «les instruccions del Govern no poden alterar el que disposa la norma institucional bàsica de Catalunya, en la qual es concreta el contingut essencial del dret a l'autonomia». «En altres paraules, no es pot transmutar una facultat estatutària del president de la Generalitat en un deure imposat extramurs de l'Estatut. El contrari seria tant com operar una modificació de l'Estatut al marge dels mecanismes previstos per a la seva reforma, per la via d'una mera instrucció», sentencia el text dels lletrats.

L’informe també defineix com un «atac contra l'Estat de dret» l’assumpció de competències del president, i una vulneració del principi de legalitat i de jerarquia normativa el fet que «s’admeti que un Reial decret te prevalença sobre una norma com l'Estatut, integrant del bloc constitucional».

Pel que fa directament a la intervenció sobre el Parlament i el tutelatge del seu funcionament, l’informe diu que les mesures «eliminen els trets característics del sistema parlamentari de manera totalment irreconciliable amb la Constitució i l'Estatut». «Allò que defineix el sistema parlamentari resta suspès i anul·lat de manera aberrant, perquè en el parlamentarisme un Parlament sense capacitat de crear, mantenir, controlar i cessar el Govern és una mesura de tot punt exorbitant que no té cap sentit en termes jurídics», sentencia el text.

El document també remarca que l’article 155 «és un mecanisme de defensa de la Constitució de caràcter excepcional, no aplicable a qualsevol tipus de disputa o diferència de criteri entre les parts», i que «sembla indubtable que les mesures coercitives s'han d'ajustar als principis de necessitat, proporcionalitat, adequació al cas concret i lesió menor dels drets autonòmics, ja que, en cas contrari, podrien ser declarades inconstitucionals».

L'informe està signat i avalat pels lletrats Esther Andreu, Francesc Pau, Joan Ridao i Pere Sol, i coordinat per Imma Folchi.