Puigdemont al·lega que el 155 vol desposseir Catalunya de les seves institucions i «arrabassar-li» l'autonomia política

L’escrit d’al·legacions que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat al Senat alerta que les mesures del 155 que proposa el govern espanyol pretenen desposseir Catalunya de les seves institucions i «arrabassar-li» l'autonomia política, i assegura que l’aplicació de l’article és «incompatible» amb la destitució del Govern de la Generalitat. El document, signat pel mateix Puigdemont, adverteix que mitjançant aquestes mesures el govern de Mariano Rajoy crearà un problema «més greu» del que pretén resoldre. Al document, Puigdemont designa com a representant de la Generalitat als debats d’aquest dijous i divendres al Senat el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell.

L’escrit d’al·legacions, que ha estat admès pel Senat i que es debatrà ara a la ponència de la comissió, assegura que la proposta d’aplicació del 155 per part del govern espanyol «va més enllà del concepte de mesures necessàries» i suposa «desposseir el poble de Catalunya de les seves institucions –Parlament i Govern- permetent desarticular l’estructura de la seva administració».

A més, recorda que el govern espanyol pretén dur a terme aquesta actuació «per un termini de temps incert» i «diferint la seva aplicació a la discrecional percepció del grau de compliment que tinguin les autoritats estatals designades pel govern de l’Estat en substitució dels legals representants del poble de Catalunya».

En aquest sentit, el president de la Generalitat recorda que l’article 155 de la Constitució estableix que l’executiu espanyol pot adoptar «les mesures necessàries» per obligar una Comunitat Autònoma al compliment forçós de les Constitució, però en el seu segon apartat «recondueix» aquestes mesures al fet que «podrà donar instruccions a totes les autoritats de la CCAA», un fet que segons Puigdemont «resulta incompatible amb destituir-les, ocupar el seu lloc i substituir-les en l’exercici de totes les funcions que constitucionalment els corresponen».

«El Senat no pot donar un xec en blanc»

Per això, les al·legacions recorden que «l’observança de les garanties formals i procedimentals» del 155 indica que el Senat «no pot donar un xec en blanc al govern de l’Estat» i que l’execució de les mesures «només permet al govern de l’Estat fonar instruccions a les autoritats autonòmiques».

A més, la Generalitat destaca que el 155 no es pot llegir sense tenir en compte la resta de preceptes de la Constitució, que salvaguarden els principis «d’unitat i autonomia» i d’acord «als valors superiors de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític».

En concret, segons el Govern, el 155 «s’ha d’interpretar en concordància amb l’article 2 de la Constitució» que «reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions» de l’Estat.

També amb l’article 137 que «reconeix l’autonomia de les Comunitats Autònomes per a la gestió dels seus respectius interessos», així com el 152, que «fixa l’organització institucional de les Comunitats Autònomes basada en una Assemblea legislativa elegida per sufragi universal, amb un Consell de Govern i un president, elegit per l’Assemblea entre els seus membres nomenat pel rei i al que correspon la direcció del Consell de Govern».

«Les mesures del 155 no poden deixar sense efecte l’organització institucional de la Generalitat»

Les al·legacions recorden que les mesures del 155 «no poden deixar sense efecte l’organització institucional de la Generalitat de Catalunya, que s’ha concretat en l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament, per les Corts i el referèndum pels ciutadans de Catalunya», i que «d’acord a l’article 152.2 de la Constitució només pot ser modificat mitjançant el procediment establert pel propi Estatut».

«Han de ser mesures concretes i d’abast precís»

El Govern també al·lega contra la naturalesa de les mesures que el govern espanyol sol·licita al Senat. Segons les al·legacions, perquè es respectin els preceptes de la Constitució les mesures del 155 «han de ser concretes, de contingut i abast precisos» i que «tinguin una relació directa amb l’obligació incomplerta o amb la situació determinant de la intervenció estatal».

En definitiva, segons el Govern, «mesures que siguin adequades, necessàries i proporcionades a la situació que es pretén corregir, i que tinguin un caràcter transitori o provisional, amb només la durada imprescindible fins a la reconducció de la situació als paràmetres ordinaris de funcionament de les institucions en el marc de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia».

El Govern denuncia que les mesures excedeixen l’objectiu del requeriment

En aquest sentit, el Govern recorda que el requeriment que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va enviar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, demanava si alguna autoritat de la Generalitat havia declarat la independència i si era així es revoqués aquella decisió.

Segons aquest criteri les mesures que el govern de l’Estat podria haver proposat al Senat «haurien de ser només les estrictament congruents amb l’objecte específic del requeriment previ», però «aquest límit ha estat àmpliament sobrepassat i sense justificació» pel que fa a la seva «proporcionalitat i gradualitat en les mesures proposades pel Govern».

Les mesures proposades «despullen» les institucions de la Generalitat

Això és així, segons les al·legacions, perquè les mesures proposades pel govern espanyol «no es dirigeixen només a que la Generalitat de Catalunya revoqui la declaració d’independència i els actes dirigits al mateix objectiu», sinó que «despullen pràcticament les institucions de la Generalitat i de les seves principals atribucions» perquè atribueixen al president del govern espanyol «la potestat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions a Catalunya, el cessament del president de la Generalitat i del seu govern» això com «una limitació molt substancial de les potestats qe corresponen al Parlament de Catalunya» i «l’assumpció per part de l’Estat de la direcció política de l’Administració» així com la capacitat de «reestructurar-la íntegrament» i «sotmetre a autorització tota la seva activitat ordinària».

Un «excés notori»

D’aquesta manera, segons el Govern, si el Senat autoritza les mesures «les estaria imposant sense una causa justificada ponderant» i incorreria en un «excés notori respecte a l’objecte del requeriment previ». Tot plegat, segons les al·legacions, evidencia una «manifesta desproporció entre la finalitat perseguida i les alteracions imposades al sistema institucional de la Generalitat, en patent vulneració del procediment previst a l’article 155 de la Constitució».

Argumentació de les al·legacions

En les al·legacions, signades pel mateix president Puigdemont, la Generalitat repassa una a una les mesures proposades pel govern espanyol i argumenta per què considera que no s'ajusten a la Constitució.

En el cas de la facultat que pren el president espanyol de dissoldre el Parlament i convocar eleccions, l'escrit apunta que «contradiu frontalment» el principi d'autonomia política reconeguda a la pròpia Constitució. Considera, a més, que la mesura suposaria una «veritable aberració» des del punt de vista de «la necessària legitimitat democràtica de les institucions» perquè es cediria a un òrgan executiu extern de la Generalitat aquesta capacitat reservada només al president.

Pel que fa al cessament del president de la Generalitat, les al·legacions argumenten que també contradiu la Constitució i recorden que ha estat investit «per representar el conjunt de la ciutadania i les institucions catalanes i que el seu cessament no pot correspondre al govern de l'Estat».

En relació a la destitució del Govern en ple, apunten que és «una ingerència» que no està prevista a l'Estatut i una «modificació de les seves disposicions». Afegeix que aquesta mesura privaria el Govern «del dret fonamental a l'exercici del càrrec» pel qual han estat investits, tal i com recull la Constitució (article 23). També considera que es vulnera un altre dret fonamental: el de mantenir-se en el seu càrrec sense ser cessats per causes que no estiguin previstes en aquestes disposicions i en la legislació catalana que les desenvolupa.

Pel que fa a la mesura que dona potestat a les autoritats creades des de l'Estat per donar ordres polítiques a Catalunya, l'escrit d'al·legacions argumenta que és «una mesura genèrica i d'abast indeterminat». Argumenten que comportaria «la instauració d'un govern espanyol a Catalunya que no té cabuda en l'article 155 de la Constitució», que només habilitaria per a mesures concretes i instruccions concretes a determinades autoritats. En canvi, la Generalitat entén que l'ordre aprovada al Consell de Ministres es dirigeix contra tot el sector públic i les administracions catalanes. Apunten que és una mesura «desproporcionada» i que «excedeix» l'objecte del requeriment enviat inicialment al president.

Crítiques al control dels Mossos i els mitjans

Posa també l'exemple dels Mossos, que poden ser substituïts per membres dels cossos i forces de seguretat. L'escrit assegura que això també contradiu l'article 164 de l'Estatut. Pel que fa als mitjans de comunicació públics, apunta que la mesura és «insòlita i impròpia d'un estat que diu que reconeix la llibertat d'informació» (article 20 Constitució). A més, recorda que els mitjans públics ja estan sotmesos al control del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

En l'apartat que limita les atribucions del Parlament, diu que «desnaturalitzen el caràcter representatiu» i vulneren el dret fonamental dels diputats a exercir el seu càrrec (article 23). El govern espanyol estableix que la presidenta del Parlament, sota l'aplicació del 155, no podria ni proposar candidats ni celebrar debats d'investidura. Davant d'això, la Generalitat al·lega que la decisió «limitaria les funcions de la presidència» i «desnaturalitzaria» el caràcter del sistema parlamentari a Catalunya que, segons recorden, va ser una de les «condicions bàsiques per a Catalunya del pacte constituent».

Sobre no poder exercir des del Parlament control al Govern (i passar-ho a mans del Senat), l'escrit apunta que la mesura privaria la cambra «d'una de les funcions essencials i que legitima democràticament el Govern».

El 155 també limitaria l'acció legislativa del Parlament i dona l'opció al govern espanyol de vetar iniciatives. Davant d'aquesta mesura, l'escrit d'al·legacions argumenta que aquesta opció de veto ja es va rebutjar en els debats per elaborar la Constitució de 1978, del qual se n'adjunten alguns extractes. «Reintroduir-la per aquesta via seria contrari a l'esperit de la mateixa Constitució», recull l'escrit.

En definitiva, la Generalitat al·lega que les mesures plantejades per al Parlament «el privarien de totes les seves funcions essencials que el defineixen com una cambra parlamentària, tant la funció electiva del president, com la de control al Govern i també la funció legislativa».