El Parlament declara la República catalana independent i insta el Govern a aplicar-ne els efectes

El Parlament ha declarat la República catalana independent i ha instat el Govern a aplicar-ne els seus efectes desenvolupant la llei de transitorietat jurídica i obrint el procés constituent. La proposta presentada per JxSí i la CUP ha obtingut el vot afirmatiu de 72 diputats en una votació secreta que s'ha fet en una urna. Cs, PPC i PSC han marxat de l'hemicicle per no participar de la votació. El text aprovat estableix, en la seva part declarativa, que s'assumeix el mandat del poble de Catalunya expressat a l'1-O i declara que «Catalunya esdevé un estat independent en forma de República». Així mateix, el text també insta el Govern a dictar «totes les resolucions necessàries» per desenvolupar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república així com obrir el procés constituent.

Votació secreta

70 vots a favor, 10 en contra i dos en blanc. Aquest és el resultat de la votació secreta que s'ha portat a terme al Parlament després que els diputats de Cs, PSC i PPC hagin abandonat l'hemicicle. Mentre ho feien, s'han sentit alguns crits de 'Visca Espanya i visca Catalunya'. Els populars han deixat banderes espanyoles i catalanes en els seus escons.

Prèviament, aquests mateixos grups s'han posicionat en contra de la votació secreta, tot i que no hi participarien. També ho ha fet Catalunya Sí que es Pot, tot i que un dels seus diputats ha decidit votar a favor d'aquest mètode de votació. De fet, tant Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez han decidit no mostrar el seu vot, al contrari del que estaven fent els seus companys de grups.

Després de la votació, la sessió ha acabat amb els parlamentaris cantant 'Els Segadors'. S'han mostrat llavors algunes banderes reclamant l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A la tribuna hi havia l'expresident de la Generalitat Artur Mas i també els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, així com la dona de Puigdemont, Marcela Topor. Puigdemont ha abandonat l'hemicicle bastant ràpid, després d'abraçar alguns companys com el conseller Toni Comín. Oriol Junqueras, en canvi, s'ha quedat saludant els diferents diputats.

Pel que fa a la resolució, la part declarativa, que no s'ha sotmès a votació, conté la declaració d'independència que constitueix Catalunya en república. Sí que s'han votat els efectes d'aquesta declaració, que es concreten en l'obertura d'un procés constituent i en l'activació de la Llei de transitorietat jurídica.

Així, la introducció de la resolució reprodueix el text de la declaració que els diputats dels dos grups van signar a l'Auditori del Parlament el passat 10 d'octubre, i s'afegeix un nou paràgraf: «Assumim el mandat del poble de Catalunya expressat en el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre i declarem que Catalunya esdevé un estat independent en forma de República».

La proposta conjunta també expressa el rebuig a l'acord del Consell de Ministres sobre les mesures del 155. «Les mesures proposades, al marge del propi estament jurídic actual, suposen l'eliminació de l'autogovern de Catalunya», defensa el text. En aquest sentit, denuncien que situen el govern espanyol com a substitut del Govern i censor del Parlament, «una mesura que no tan sols no es pot acceptar sinó que és un atac a la democràcia sense precedents en els darrers 40 anys», conclouen.

JxSí i la CUP defensen que han obert negociació i diàleg i que la resposta de l'Estat ha estat l'article 155 i l'eliminació de l'autogovern. En aquest sentit, es queixen que la reacció ha estat d'una «contundència política similar a l'ús de la força del dia 1 d'octubre».

En aquest context, i un cop aprovada la resolució, el Parlament insta el Govern a «dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república», posant especial atenció en alguns aspectes com l'expedició dels documents acreditatius de la nacionalitat catalana; promoure davant tots els estats i institucions el reconeixement de la República Catalana; establir el règim d'integració dels funcionaris en l'administració de la Generalitat; promoure les actuacions legislatives necessàries per a la creació d'un banc públic i per a la creació del Banc de Catalunya, i elaborar una proposta de repartiment d'actius i passius entre Espanya i la república catalana, entre d'altres.

També s'ha aprovat obrir una comissió d'investigació per determinar si el govern espanyol i les seves institucions han comès delictes relacionats amb la vulneració de drets fonamentals per evitar l'exercici del dret a vot l'1-O. Una comissió que ha d'estar formada per diputats, persones expertes en l'àmbit nacional i internacional, de l'Oficina Antifrau, de la Sindicatura de Greuges i de l'advocacia catalana, entre d'altres.

Pel que fa al procés constituent, el text aprovat aposta per constituir en el termini de quinze dies el consell assessor del procés constituent per tal d'assessorar la fase deliberativa liderada per la societat civil organitzada i també, en el mateix termini, constituir la comissió parlamentaria de seguiment del procés. Així mateix, també s'estableix que es convocaran eleccions constituents «un cop culminades totes les fases del procés constituent».