El PSC demana empara al TC per l'admissió a tràmit de la resolució de JxSí i la CUP sobre la declaració d'independència

El PSC ha presentat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional (TC) per l'admissió a tràmit per part de la Mesa del Parlament de la resolució de JxSí i la CUP sobre la declaració d'independència. Al text, els socialistes demanen a l'alt tribunal que declari la nul·litat de l'acord de la Mesa que ha rebutjat la seva petició de reconsideració i ha admès a tràmit les propostes de JxSí i la CUP sobre la declaració d'independència en considerar que es vulneren drets reconeguts a la Constitució. Demanen també la nul·litat de «qualsevol actuació posterior relacionada amb la mateixa» i, en particular, que estableixi que «no procedeix a una declaració formal d'independència de Catalunya, ni cap iniciativa anàloga». Els socialistes asseguren que si es voten i s'aproven les resolucions es produiria un «perjudici irreparable» i es perdria «l'objectiu de l'empara sol·licitada». Per això, també demanen al TC que prengui una decisió amb «urgència excepcional».

El recurs dels socialistes es dirigeix contra l'acord de la Mesa que ha acceptat a tràmit les propostes de resolució de JxSí i la CUP sota el títol 'Declaració dels representants de Catalunya' i 'Procés constituent'. Argumenten que les dues estan relacionades «sense cap dubte» a la llei del referèndum, anul·lada pel propi TC, i de transitorietat jurídica, suspesa pel mateix tribunal. Afirmen que està en qüestió el valor i l'eficàcia general de les sentències del TC ja que es pretén «ignorar» la suspensió i anul·lació d'aquestes normes.

En l'argumentació, expliquen que les dues iniciatives tenen per objecte «declarar unilateralment la independència de Catalunya, proclamar la república catalana independent i ordenar el seu projecte constituent». Per això, afirmen que «vulneren pràcticament tot el títol preliminar de la Constitució», entre aquests els articles sobre com s'ordena territorialment l'Estat i l'organització institucional de les comunitats autònomes. Afegeixen que suposen un «intent de derogació» de la Constitució i l'Estatut i són «radicalment incompatibles» amb el conjunt de la carta constitucional, així com amb l'Estatut. Per tot això, alerten que si tiren endavant suposaria «trencar definitivament l'ordenament jurídic constitucional».

Afegeixen que el recurs es presenta per «violació» dels drets reconeguts en l'apartat 2 de l'article 23 de la Constitució espanyola, que estableix que els ciutadans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que assenyalen les lleis.

Consideren violat l'apartat 2 de l'article 23 de la Constitució ja que si les iniciatives tiren endavant es passarà a la «Il·legítima demolició del bloc constitucional» i els diputats recurrents i el conjunt de les institucions d'autogovern, incloent el Parlament i el Govern, quedaran fora del marc constitucional i estatutari i perdrien «completament la seva legitimitat i de cap manera podria entendre's que queda garantir l'accés en condicions d'igualtat» que estableix l'article esmentat, quedant afectat el dret de la ciutadania a la participació política.

D'altra banda, apunten que l'admissió a tràmit de les iniciatives suposa també «ignorar intencionadament» diverses i reiterades sentències del TC, en les que s'ha recordat a la Mesa el seu deure de paralitzar qualsevol iniciativa relacionada amb els actes suspesos, com la Declaració del 9-N del 2015 o les lleis del referèndum i de transitorietat.