Puigdemont nega que demani asil polític a Bèlgica i assegura que és a Brussel·les per actuar amb «llibertat i seguretat»

El president Carles Puigdemont ha negat que estigui a Brussel·les per demanar asil polític a Bèlgica. «Som a la capital d'Europa. No és una qüestió de política belga. Sóc aquí per actuar amb llibertat i seguretat», ha assegurat des d'una roda de premsa al Press Club Brussels. Puigdemont també ha afirmat que tornarien a Catalunya «immediatament» si l’Estat els assegurés un judici «independent i amb separació de poders». D'altra banda, ha definit les eleccions del 21 de desembre convocades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, com un «repte» que s'entoma amb «totes les forces». I ha dirigit una pregunta molt clara al govern espanyol i al bloc que defensa l'aplicació del 155. «Esteu disposats a respectar els resultats siguin els que siguin, sí o no?», ha preguntat per després afegir que la part catalana sí que s'hi compromet.

Els consellers cessats pel 155 Joaquim Forn, Toni Comín, Meritxell Serret, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluís Puig i Clara Ponsatí han acompanyat el president Carles Puigdemont en la seva compareixença davant dels periodistes des de Brussel·les.

En la seva intervenció inicial, Puigdemont ha defensat que el seu Govern no ha volgut forçar els funcionaris fidels a la República a prendre partit com a col·lectiu per evitar que hi hagi violència i ha conclòs que «no es pot construir la república de tots des de la violència». En aquest context, ha defensat que alentir el desplegament de la República per tal de preservar aquesta actitud és un «preu raonable» en l'Europa del segle XXI.

Oposició política a la querella sense defugir la responsabilitat davant la justícia

En referència a la querella que aquest dilluns va fer pública el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, Puigdemont ha considerat que confirma «l'extrema agressivitat» del govern espanyol contra el Govern i la Mesa del Parlament. I ha destacat que en tot el redactat només es refereix a fets polítics, però no en un delicte. A més, Puigdemont ha recordat que es demanen 30 anys de presó per a cadascú tenint en compte que se'ls acusa de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. Una querella que, segons el president, s'afegeix al camí de «màxima bel·ligerància» triat pel govern espanyol.

«Defensarem la idea que la querella de l'Estat és una querella política i ens hi oposarem a partir de la posició política i no jurídica. Tampoc escaparem de l'acció de la justícia, no volem escapar. No volem defugir la nostra responsabilitat davant la justícia. Ens hi enfrontarem políticament a la greu irresponsabilitat de la justícia que planteja el govern espanyol», ha conclòs.

21-D, repta l'Estat a acceptar el resultat

Puigdemont s'ha referit per primera vegada a les eleccions del 21-D convocades per Rajoy i les ha definit com un «repte democràtic». «No ens fan por els reptes democràtics. Si ha volgut fer un plebiscit per legitimar el 155, l'entomarem», ha garantit.

En aquest context, el conseller ha volgut llançar una pregunta al govern espanyol i al bloc que dona suport al 155, PP, Cs i PSOE. «L'Estat respectarà els resultats que puguin donar una majoria a les forces independentistes?», ha preguntat tot demanant un «compromís clar» per part de l'Estat.

Pel que fa a la banda catalana, Puigdemont ha garantit que es respectaran els resultats de les eleccions del 21-D, com s'ha fet sempre, siguin quins siguin. L'objectiu, segons el president, és lluitar amb «màxim creativitat per mantenir les institucions vives i impedir l'aplicació de l'article 155» i en aquesta lògica ha presentat les eleccions del 21 de desembre. «En el terreny de la democràcia som més forts. En l'ús de la força no hem guanyat mai, ni volem guanyar», ha afegit.

A la capital d'Europa, per actuar amb llibertat i seguretat

Pel que fa als motius de la seva presència a Brussel·les, Puigdemont ha desmentit els rumors de les últimes hores que apuntaven a una petició d'asil polític. El president ha recordat que ell i set dels seus consellers estan a la capital d'Europa per poder actuar amb «llibertat i seguretat». I ha volgut deixar clar que la seva presència no té res a veure amb la política belga. No ha volgut respondre, però, fins quan es quedaran a Brussel·les.

Segons el president, des de la capital d'Europa es poden garantir millor una part dels seus drets i alhora també poden complir amb les seves obligacions. El principal motiu pel qual són a Brussel·les és per «fer evident el problema català a Europea i denunciar la politització de la justícia espanyola», que segons ha denunciat, persegueix les idees i no els crims. En definitiva, per fer evident davant el món el «greu dèficit democràtic» de l'estat espanyol.

Puigdemont ha argumentat que han decidit anar a la capital d'Europa perquè hi ha garanties que no es donen a Espanya, i ha assenyalat que el títol que acompanyava la querella 'més dura serà la caiguda' demostra que hi ha «desig de venjança».

El president ha condicionat el seu retorn a les circumstàncies i ha afegit que ell i els set consellers tornarien «immediatament» si es dona garantia d'un judici just, independent i amb separació de poders.

Pel que fa a la part del Govern que s'ha quedat a Catalunya, Puigdemont ha assegurat que estan duent a terme la seva activitat política com a membres legítims escollits pels ciutadans. «Ni uns ni els altres hem abandonat mai el Govern. Continuarem la nostra feina», ha refermat.

Crida a la comunitat internacional

Puigdemont també ha aprofitat per fer una crida a la comunitat internacional perquè «reaccioni» tenint en compte que la causa catalana és la dels valors amb què es fonamenta Europa. És a dir, els valors de la llibertat, la lliure expressió, l’acollida, la no violència i el diàleg. El president ha advertit que «tolerar la violència de l’extrema dreta» i permetre que se’l pugui «empresonar durant 30 anys, vol dir acabar amb la idea d’Europa» i «és un preu massa car».