El redactor del delicte de rebel·lió sobre les querelles de Maza: «Estan forçades, no encaixen dins del tipus penal»

El catedràtic de dret constitucional Diego López Garrido va ser el redactor del delicte de rebel·lió del nou Codi Penal de 1995 per casos de declaracions d'independència. El catedràtic considera que les querelles interposades pel fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, contra el president Puigdemont i el Govern i contra Forcadell i cinc membres més de la Mesa «no s'ajusten a dret i són forçades perquè no va existir violència». Recorda que, en el debat del nou Codi Penal –a instàncies del PNB- es va introduir una esmena que deixava clar que la rebel·lió només es donava si la declaració d'independència anava acompanya de violència «de manera clara i pública». «Per a la rebel·lió cal un element de violència física i material molt clar que no s'ha donat, la querella està forçada en la seva argumentació i no encaixa en el delicte», ha manifestat en declaracions a l'ACN. Per això, confia que tant davant el Suprem com en l'Audiència Nacional es rebaixi el tipus delictiu.

Quan el nou Codi Penal s'estava tramitant, l'any 1995, el delicte de rebel·lió per als casos de declaracions d'independència no comportava, necessàriament, que hi hagués violència. Això preocupava els partits nacionalistes, especialment el PNB, que va demanar que s'introduís l'element de la violència. En aquell moment, el ponent per part d'IU era Diego López Garrido, que es va encarregar de tramitar l'esmena i va aconseguir el suport de tots els grups (excepte el PP).

Ara, 22 anys més tard, recorda que per parlar de rebel·lió en casos de declaracions d'independència «ha de quedar clar que només n'hi haurà si la independència s'aconsegueix violenta i públicament». Per això, assenyala que la violència ha de ser «part essencial del tipus rebel·lió».

Segons López Garrido, això no s'ha donat durant la declaració d'independència del 27 d'octubre i tampoc durant els fets previs. Per això, critica les querelles del fiscal general, considera que són «forçades» i que «no s'ajusten a dret». «Cal un element de violència física i material molt clar que no s'ha donat, és el meu judici i crec que el de tothom», valora l'exparlamentari, que considera que els arguments de Maza són «dèbils».

«La justificació de la violència no es pot basar en imaginacions sobre si estarien o no preparant fets, són proves molt febles», afegeix.

Per això, considera que quan les investigacions avancin a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem es rebaixin els tipus delictius. De fet, en l'admissió a tràmit al Suprem, el jutge instructor, Pablo Llarena, ja ha obert la porta a què Forcadell i la resta de membres sobiranistes de la Mesa siguin jutjats per un delicte de conspiració per a la rebel·lió, inferior al de rebel·lió.

Defensa la imparcialitat del sistema judicial

López Garrido defensa que els jutges són «completament imparcials» i, per tant, tomba les afirmacions del president Puigdemont des de Brussel·les, on assegurava que a Espanya no podria tenir «un judici just». «El sistema judicial és irreprotxablement respectuós amb l'estat de dret i la Constitució i qualsevol té aquí totes les garanties per ser jutjat», manifesta.

L'exparlamentari també qüestiona que els investigats puguin ser condemnats per sedició i, en canvi, sí veu acreditats els delictes de prevaricació i desobediència. Recorda que aquests, però, no comportarien penes de presó tot i que podrien acabar amb inhabilitacions quan les sentències fossin fermes.

En contra de la il·legalització de partits independentistes

El catedràtic de dret constitucional també s'oposa al debat sobre la possible il·legalització de partits polítics independentistes. Apunta que la Llei de partits es va fer amb la vigència d'ETA i amb l'objectiu d'il·legalitzar Batasuna perquè era un partit «que propugnava la violència i donava suport als terroristes». En canvi, afirma que a Catalunya no hi ha cap partit que defensi la independència a través de la violència i que, per tant, seria un «disbarat» plantejar aquesta il·legalització.