El PSC i els hereus d'Unió segellen una aliança electoral per atreure el «catalanisme moderat»

El PSC de Miquel Iceta i Units per Avançar han segellat aquest dimecres 8 una aliança electoral per atreure el «catalanisme moderat» no independentista, mitjançant la qual dirigents del partit hereu de l'antiga Unió s'integren a la llista socialista, entre ells Ramon Espadaler i Montserrat Surroca.

El propi Iceta i el president d'Units per Avançar, Oriol Molins, han presentat l'acord en roda de premsa just després d'una reunió extraordinària de l'executiva del PSC, el consell nacional de la qual haurà de ratificar aquest pacte el divendres 17.

Amb el títol «Aliança pel seny i el catalanisme», la «col·laboració electoral i de legislatura» tancada per les dues formacions contempla la integració de noms d'Units per Avançar a la candidatura de Miquel Iceta per a les eleccions de desembre.

Així, el PSC cedirà dos llocs de sortida a Units per Avançar en les seves llistes per al 21D: el número tres del PSC per Barcelona, que ocuparà l'exsecretari general d'Unió i exconseller d'Interior Ramon Espadaler, i el número 2 per Girona, que serà per a Montserrat Surroca, exportaveu d'Unió i exdiputada de CiU al Congrés, segons han explicat a EFE fonts coneixedores de l'acord.

Tant el número tres tant per Lleida comTarragonaseran també d'Units per Avançar, i s'incorporaran altres noms, ja per sota, en la candidatura per Barcelona. En el cas de Tarragona, on els socialistes van aconseguir dos diputats el 2015, repetiexen els caps de llista, Carles Castillo i la vallenca Roma Maria Ibarra.

A més de fer campanya conjuntament, el grup parlamentari que sorgeixi passarà a denominar-se «Socialistes-Units per Avançar», i aquesta última formació tindrà un representant en la direcció del grup.

El pacte de legislatura segellat explicita que les dues formacions defensen la «renovació del pacte constitucional» com a «garantia d'una bona convivència entre catalans i entre Catalunya i Espanya», i es comprometen a impulsar les mesures necessàries per «recuperar l'autogovern, deixant sense efecte l'aplicació de l'article 155».

Respecte a les diferències ideològiques, es concreta que cada formació podrà votar de manera «diferenciada» en les «votacions i decisions parlamentàries relatives a la consciència personal i certs àmbits programàtics», i es comprometen a mantenir el «consens» sobre la Llei d'Educació de Catalunya i a «garantir el manteniment i desenvolupament» del sistema sanitari català.

En una compareixença amb presència de membres de les dues cúpules -entre ells Espadaler assegut en primera fila al costat del secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa-, Molins ha assegurat que el 90% dels seus afiliats ha recolzat que la formació se sumi a aquesta «candidatura catalanista», malgrat les diferències amb el PSC.

«Si Iceta és el futur president, les possibilitats de pacte es multipliquen. Per això hem fet un acord que permet a molts catalanistes orfes de representació política moderada, que tinguin una opció en les pròximes eleccions», ha ressaltat Molins.

De la seva banda, Iceta ha qualificat el dia de «molt important» després d'un acord que, segons el seu parer, serveix per «proporcionar una esperança» a aquells votants catalanistes no independentistes.

«Si vols resultats diferents, no facis el de sempre. No ens resignem a fer el de sempre, dividits com sempre», ha dit. «La severa crisi a Catalunya exigeix un esforç de reconstrucció, teixir complicitats, donar esperança d'entesa entre diferents i recuperar els valors fundacionals del catalanisme».

Per això, l'aliança busca «reivindicar la transversalitat del catalanisme» i «no és un arranjament per tenir dos llocs o dos diputats més, sinó perquè el país avanç des de la unitat», ha dit Iceta, que ha descartat acords similars amb altres forces, més enllà de suports individuals o col·lectius que puguin donar-se.

El líder del PSC ha elogiat a més la «validesa» i «generositat» d'Espadaler, tant per la seva «capacitat contrastada i experiència de govern» com la seva «aposta a favor del diàleg i del pacte». «La política catalana estava més coixa sense ell», ha dit Iceta.

Espadaler va deixar la cartera d'Interior quan Unió va trencar amb CDC al juny del 2015, pel gir independentista del Govern d'Artur Mas, i mesos després va encapçalar la llista d'Unió a les eleccions, en què els democratacristians no van obtenir cap diputat malgrat recol·lectar prop de 100.000 vots.

A partir de llavors, Unió va ser precipitant-se al buit, delmada per les baixes i la pèrdua de representació parlamentària i ofegada pel seu deute milionari, fins que el mes de març passat Espadaler va enviar una carta de comiat a la militància en la qual informava que el jutjat mercantil havia iniciat la liquidació del partit després de constatar que no té viabilitat econòmica.