Forcadell, Corominas i Guinó acaten el 155 i diuen que la declaració d'independència va ser «simbòlica»

Els tres primers investigats que han declarat davant el Suprem –Carme Forcadell, Lluís Maria Corominas i Lluís Guinó- han acatat davant del jutge instructor, Pablo Llanera, les mesures de l'article 155. A més, han donat un caràcter «simbòlic» a la declaració d'independència aprovada al Parlament el passat 27 d'octubre, segons informa la Cadena Ser i ha confirmat l'ACN. Tots tres han respost tant les preguntes dels seus lletrats com també de la fiscalia i el jutge. D'altra banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha defensat davant del Suprem que evitar un debat parlamentari «hauria estat un incompliment de la legalitat aplicable a la Mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l'estat democràtic». Fonts properes a la presidenta han explicat que, durant la declaració, ha afirmat que sempre ha permès el debat parlamentari «sense prejutjar el resultat ni controlar el contingut» i que ho ha fet per tal de «preservar el dret a l'activitat parlamentària i el debat lliure».

Carme Forcadell ha declarat durant dues hores i quinze minuts a Tribuanl Suprem, i després d'ella ho han fet Corominas (50 minuts) i Guinó (45 minuts).

Fonts jurídiques han explicat que tots tres han acatat les mesures del 155 –impulsat pel govern espanyol i aprovat pel Senat- i que han donat un caràcter «simbòlic» a la declaració d'independència aprovada al Parlament el 27 d'octubre.

Durant la seva declaració, Forcadell ha justificat també que com a presidenta del Parlament «no pot fer un control de fons» de les iniciatives parlamentàries que es registren i que la presidència «no té reconeguda cap llibertat per impedir votacions».

Un altre dels arguments de la seva línia ha estat el que la seva actuació ha anat dirigida a defensar «la sobirania del Parlament i els drets fonamentals com la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats». També ha defensat que el TC «no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura, sinó que en tot cas ho pot fer a posteriori» i s'ha reivindicat com a pacifista, argumentant que la via pacífica «és l'única possible per fer realitat els projectes polítics».

Entre la documentació aportada per la defensa de Forcadell hi ha documents relatius a l'execució pressupostària del Parlament per demostrar que, amb la intervenció aprovada pel govern espanyol, no hi ha desviaments de partides per a l'organització del referèndum.

Per la seva banda, la defensa de Joan Josep Nuet té previst argumentar aquest dijous a la tarda que el seu client no és independentista, que mai ha convocat cap manifestació i que només ha facilitat un debat al Parlament que creu que existeix al carrer. Les mateixes fonts recorden que Nuet no va donar suport als pressupostos de la Generalitat.