Mas, Ortega, Rigau i Homs tenen fins a la mitjanit de dijous per dipositar els 3 MEUR de fiança restants pel 9N

L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau tenen fins a la mitjanit d'aquest dijous per dipositar els 3 MEUR de fiança restants que els reclama el Tribunal de Comptes per les despeses de la consulta del 9 de novembre de 2014. El tribunal els exigeix un total de 5,2 MEUR però tots ells ja van ingressar 2,2 MEUR de la fiança el passat 16 d'octubre i van demanar una ampliació del termini per acabar de consignar la resta. El termini acaba el dijous a la mitjanit i, si no es diposita el total de 5,2 MEUR, el Tribunal de Comptes embargarà els seus béns. L'òrgan fiscalitzador considera Mas com a màxim responsable i, per tant, la persona que haurà d'afrontar el total de la quantitat en cas que la resta dels investigats no ingressin les quantitats que els pertoquen.

El 25 de setembre passat l'òrgan fiscalitzador va comunicar a Mas que havia de dipositar una fiança solidària de 5,25 milions per la despesa ocasionada a les arques públiques en l'organització de la consulta del 9-N. L'exigència de fiança afecta els altres condemnats penalment per un delicte de desobediència amb motiu del 9-N: l'exvicepresidenta Joana Ortega, l'exconsellera d'Ensenyament i diputada Irene Rigau, i l'exconseller de la Presidència i exportaveu del Govern Francesc Homs, a banda de cinc alts càrrecs del Govern.

El Tribunal de Comptes considera Mas com a màxim responsable i, per tant, la persona que haurà d'afrontar el total d'aquesta quantitat en el cas que la resta dels investigats no ingressessin les quantitats que se'ls assignen. Aquestes són 3.044.399 euros per a Rigau –per l'adquisició d'ordinadors per a la consulta-, 2.127.580 a Homs per despeses del departament de Presidència relacionades amb la consulta, i 839.439 euros a Ortega per partides del departament de Governació.

Les quantitats corresponen al càlcul de partides destinades a la consulta, i en alguns casos se solapen, fet que situa el màxim que pot afrontar Mas en 5,2 milions d'euros. Tot i que hi havia set càrrecs del Govern més en aquest procediment, el Tribunal en va deixar fora finalment la interventora i el cap de sistemes d'informació del Consorci d'Educació de Barcelona, Carolina Pardo i Jordi Serra.

L'asseguradora SegurCaixa Adeslas va denegar a Mas cobrir la fiança perquè la pòlissa de responsabilitat civil que Mas tenia com a càrrec de la Generalitat no cobreix sancions derivades de delictes.

La investigació arrenca per la denúncia presentada al maig per Societat Civil Catalana i l'associació Abogados Catalanes por la Constitución, que compta amb el suport de la Fiscalia. La resolució per obrir el procediment la va signar Margarita Mariscal de Gante, exministre de Justícia amb el govern de José María Aznar.

Accions també per l'1-O

Aquest mateix tribunal té sobre la taula d'altres procediments contra actuacions de la Generalitat. En concret, sobre les despeses ocasionades pel referèndum de l'1-O. El secretari d'Estat d'Hisenda del govern espanyol, José Enrique Fernández Moya, ha presentat una denúncia a la Fiscalia d'aquest ens fiscalitzador perquè el Govern es faci càrrec de les despeses de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.

Hisenda sol·licita que «s'adoptin mesures» contra el Govern i els responsables de l'ANC i Òmnium per determinar «l'import dels danys causats per a l'erari públic» en la celebració del referèndum, que inclouen la publicitat de la campanya a la web oficial i en diversos mitjans de comunicació, la contractació del subministrament de les urnes, l'obertura de 2.315 col·legis electorals (aigua, llum, telefonia, neteja i personal) o els usos de mitjans informàtics. El ministeri ha admès que no pot quantificar el cost del referèndum.

D'altra banda, Hisenda també ha demanat a la fiscalia d'aquest mateix tribunal que citi els 200 alcaldes que van viatjar el passat 7 de novembre a Brussel·les per «denunciar la persecució judicial i política», també demana que s'investigui els presidents de l'AMI i AMC i els eurodiputats Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé. L'objectiu: comprovar que no s'hagin usat diners públics per sufragar despeses del viatge. La petició s'ha fet tot just aquesta setmana i encara no hi ha cap citació fixada.