Puigdemont anirà a la presó d'Estremera si és extradit
L'Administració Penitènciaria li garanteix que pot estar en una cel·la individual si ho sol·licita
Puigdemont va oferir a Rajoy fer el referèndum cada tres anys durant una generació
El president Carles Puigdemont i els dos consellers del Govern destituït que són amb ell a Brussel·les, Toni Comín i Lluís Puig, aniran a la presó d'Estremera si la justícia belga autoritza l'euroordre d'arrest ordenada per l'Audiència Nacional espanyola, segons el document que la justícia espanyola ha enviat a la belga i al qual ha tingut accés l'ACN. En aquest centre penitenciari ja hi ha ingressats els consellers destituïts Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Carles Mundó, a banda del vicepresident Oriol Junqueras. Pel que fa a les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, anirien a un centre penitenciari de característiques similars també a Madrid, tot i que no s'especifica quin. Les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs són a la presó d'Alcalà Meco.
Cal recordar que la justícia belga, que ha citat aquest divendres Puigdemont i la resta de consellers, ha demanat informació penitenciària i judicial a l'Audiència Nacional. Entre d'altres s'ha requerit a la jutge Carmen Lamela elements relacionats amb el sistema penitenciari espanyol com ara el règim intern de les presons o en quins centres ingressarien els processats si són lliurats a les autoritats espanyoles. També s'han sol·licitat detalls sobre fets continguts en l'ordre de detenció europea emesa.
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha confirmat aquest dijous a la tarda que la informació ja s'ha enviat. En declaracions als mitjans Zoido ha afirmat que Espanya és «un Estat de Dret des de fa molts anys» i que ningú a Europa els «donarà lliçons» sobre aquesta matèria. En aquest sentit ha subratllat que la divisió de poders és «una realitat» i és «exemplar», igual que al seu parer ho és la independència judicial.
Al text, que signa el Ministeri de l'Interior, s'especifica que «les circumstàncies» de la detenció del president i els consellers «respectarien escrupolosament» els convenis europeus i internacionals subscrits per Espanya. A més es recorda que Puigdemont i el seu Govern han gestionat les presons a Catalunya fins que han estat destituïts. Per això, afirma Interior, «no sembla comprensible que s'intenti projectar sospites sobre les condicionaments d'internament a Espanya per persones que han gestionat les presons a Catalunya, amb els mateixos estàndards legals i elements materials».
També es descriuen les característiques de la presó d'Estremera, Madrid VII, que responen, segons es diu, «al penitenciarisme més avançat». També s'hi diu, en resposta a una de les preguntes de la justícia belga, que les cel·les tenen onze metres quadrats i que són pensades per encabir-hi dos presos. També s'especifica que es podria «garantir» l'estança en una cel·la individual, tret de prescripció facultativa. Les cel·les inclouen una dutxa i un lavabo, amb separació física que garanteix la intimitat de l'intern. També disposen de connexió per a televisió.
Pel que fa al menjar, el menú diari es composa d'un esmorzar, el dinar i el sopar. L'alimentació dels presos està sotmesa al control sanitari corresponent i respon en quantitat i qualitat «a les exigències dietètiques de la població penitenciària i a les especificitats de l'edat, la salut, el treball, el clima i els costums i, en la mesura del possible, a les conviccions personals i religioses».
També es descriuen, a preguntes de la justícia belga, els equipaments que incorporen les presons per a l'oci i l'exercici dels interns. I s'especifica que les cel·les d'aïllament es preveuen només per a casos d'incidents violents especialment greus contra el personal funcionari o contra altres interns. Aquest internament, s'explica, ha de ser supervisat pel servei mèdic, autoritzat pel director de la presó i ha de ser comunicat «immediatament» al jutge de vigilància penitenciària.
A banda, els interns tenen «garantida» l'assistència sanitària d'atenció primària i que la presó disposa d'una infermeria per practicar-la.
Pel que fa a les comunicacions, els interns poden comunicar-se 40 minuts a la setmana amb familiars i amics a través dels locutoris. Poden fer 10 trucades setmanals a familiars i amics. Poen celebrar comunicacions íntimes amb els cònjuges amb durada mínima d'una hora i màxima de tres un cop al mes, i visites familiars i de convivència un cop al trimestre amb una durada màxima de sis hores. Aquestes comunicacions i visites es fan en locals «adequats» sense cap barrera física entre els comunicants.
En l'àmbit de la defensa legal, els interns tenen «garantit» el dret i poden accedir als advocats defensors, o expressament anomenats «en qualsevol moment» de la jornada regimental i per l'espai de temps «que necessitin».
Altres punts que es desgranen fan referència a la manera d'evitar la violència dins la presó, o a la població que hi ha (1.214 cel·les i 1.071 interns). En aquest punt concret, el Ministeri de l'Interior afirma que l'Administració Penitenciària estaria «en condicions de garantir» la ubicació en una cel·la individual «de qualsevol de les persones» a les quals es refereix la justícia belga «si ho sol·liciten», excepte per prescripció facultativa «si entressin en un programa de prevenció de suïcidis».
El document va acompanyat de diverses fotografies que mostren detalls de la instal·lació penitenciària, com ara les cel·les, les aules d'ensenyament, el consultori mèdic, la infermeria, l'habitació de comunicacions íntimes, els locutoris, la sala d'espera de les visites, la sala d'actes, el poliesportiu, el gimnàs, el menjador, la piscina, la sala d'estar o el taller ocupacional.
