Montilla rebutja reformar la Constitució per a un referèndum per Catalunya: «No estem parlant de Ceuta i Melilla»

L'expresident de la Generalitat i senador pel PSC, José Montilla, ha rebutjat aquest dilluns reformar la Constitució per «facilitar una via en què es pugui trencar la unitat d'Espanya». «No crec que tingui gaire futur, no hi ha cap estat que vegi de bon grat la seva pròpia amputació perquè Espanya sense Catalunya no seria Espanya, seria una altra cosa, no ens enganyem, no estem parlant de Ceuta i Melilla», ha assegurat l'expresident en una conferència al Forum Europa Tribuna Catalunya. Montilla veu viable, en canvi, modificar la Constitució en clau federal i per això ha fet una crida explícita a Podem i les seves confluències i a les «formacions nacionalistes» per participar a la Comissió d'estudi per a l'avaluació i modernització de l'estat autonòmic. En aquest context ha lamentat que els comuns fessin de «'palmeros' i acompanyants dels promotors de la DUI».

Montilla ho ha dit durant una conferència en què fixat la millora del finançament, la distribució competencial i la manca d'institucions federals com algunes de les «disfuncions de l'autogovern». Ha definit la independència «com una mala solució» per a Catalunya, l'Estat i Europa; ha advertit que el procés és «letal» per al país arran del trasllat de seus socials empresarials; ha reclamat «responsabilitats polítiques» als impulsors i ha apostat per una etapa de «reconstrucció i reconciliació» a partir del 21-D.

«És o no cert que han enganyat quan han promès un procés indolor? Les conseqüències negatives per a la societat catalana ho són per ignorància, incompetència o la mala fe?», s'ha preguntat en veu alta mentre l'escoltaven dirigents socialistes com Miquel Iceta, Àngels Ros, Eva Granados o Antonio Balmón. L'expresident socialista, que ha lamentat que l'independentisme busqui «noves mentides per justificar el fiasco de la DUI», ha apostat per avançar sense «revengisme» i amb «humilitat» a partir d'ara.

I en aquest context ha posat sobre la taula la via de la negociació, el diàleg i la reforma constitucional. «Hi ha marge però hi ha d'haver renúncies, ni l'immobilisme ni el tot o res», ha advertit a tots els actors. Així, ha fet una crida explícita als de Pablo Iglesias i a les «formacions nacionalistes» per sumar-se a la comissió per a la reforma territorial. «No participar-hi és fer el joc al més immobilista del nacionalisme espanyol».

De fet, Montilla ha defensat la reforma constitucional que plantegen els socialistes perquè la Carta Magna no s'ha de «venerar com una realitat immutable». «Es pot canviar i cal fer-ho quan es constata la necessitat de fer-ho en benefici de la millor convivència». Montilla, que ha lamentat que la societat catalana estigui «polaritzada i de mal humor», ha advertit que la posició «binària» suposa la «ferida més gran» que ha generat la «tensió creixent» a causa del procés.

De cara al 21-D i a l'espera que «no es consolidi una política de blocs», Montilla ha defensat el pacte amb Units per Avançar per integrar noms com el de Ramon Espadaler a la candidatura dels socialistes. Una candidatura que ja ha arrencat el compromís públic de l'exdirigent d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. «És mèrit del candidat, jo mai havia aconseguit que Duran i Lleida em votés, si ho aconsegueix en Miquel és que té més mèrits que jo», ha bromejat l'exlíder dels socialistes catalans.

Malgrat les preguntes sobre escenaris postelectorals, Montilla no ha concretat quina opció prefereix i ho ha deixat en mans del resultat del 21-D i en funció dels programes electorals de cada formació. «Allò important és 'per fer què'; tenim clar quines coses no farem i quines farem», ha resolt. «Si és per fer un front per no fer res, difícilment penso que hi trobaran el PSC; i d'altres si volen el PSC per trencar la legalitat i l'estat de dret i tornar amb el procés versió 2, suposo que tampoc trobaran el PSC», ha sentenciat Montilla.