Rull i Turull demanen la seva excarceració i al·leguen que acaten l'article 155

Els consellers empresonats Josep Rull i Jordi Turull han demanat a la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, que els posi en llibertat adduint que tots dos, igual que la resta del Govern destituït, han acatat les mesures aplicades a través de l’article 155 de la Constitució. Als seus recursos contra la decisió de la jutgessa de mantenir la seva presó incondicional, recorden que tots els membres del Govern, inclosos ells dos, «encara que discrepant políticament del seu contingut i legitimitat han acatat expressament les mesures decretades a l’empara de l’article 155 de la Constitució sense efectuar ni promoure cap tipus de resistència a la seva aplicació». Els recursos asseguren a més que el risc de reiteració delictiva és avui «completament nul», com ho demostra el fet que «després de l’aplicació d’aquest article no s’ha adoptat ja cap acord ni dictat cap disposició de cal classe ni pel Govern, que es va reunir en finalitzar la sessió parlamentària del 27 d’octubre sense adoptar cap acord, ni tampoc cap ordre per part de cap dels consellers cessats», com consta al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Els dos recursos recorden que la presó provisional està considerada com una mesura «excepcional» i destaquen que l’Audiència Nacional no és l’òrgan competent per jutjar aquest cas. A més, al·leguen que s’ha vulnerat de forma «gravíssima» el seu dret a la defensa perquè la jutgessa no va deixar temps suficient per preparar les declaracions i perquè les acusacions es basen en part en documents que ni tan sols són objecte d’investigació en aquest procés.

«L’adopció de la presó provisional per al nostre representat s’ha produït amb una clara vulneració dels drets de defensa i a disposar d’un procés just amb totes les garanties» perquè s’ha generat «una palmària indefensió cap a l’investigat», sostenen les defenses, que asseguren també que s’ha vulnerat l’article 6.3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i el 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.

A més, les defenses sostenen que no es compleix cap dels requisits necessaris per a dictar presó incondicional. No hi ha risc de fuga, addueixen, perquè tots dos tenen arrelament personal i familiar a l’Estat i tenen famílies a càrrec, com tampoc risc d’ocultació o destrucció de proves, perquè els departaments que governaven estan ara sota la direcció de l’Estat i perquè tots els expedients administratius esta a disposició de la justícia.

Tampoc hi ha risc de reiteració delictiva, segons la defensa, perquè «després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució cap dels querellats han optat per oferir ni promoure resistència al nou escenari», i pel contrari han anunciat «el seu propòsit de concórrer a les urnes». «No hi ha voluntat, ni risc, de reiteració delictiva, sinó el compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques en el marc de la confrontació democràtica electoral, amb ple respecte al pluralisme polític que ha de regir la convocatòria electoral».

En aquest sentit, reiteren que no es pot atribuir als membres del govern haver comès un delicte de rebel·lió ni de sedició, perquè tots dos requereixen que existeixi un alçament «violent», tal com va voler estipular el poder legislador quan va reformar el Codi Penal. «En cap lloc de l’extens relat fàctic de la interlocutòria... es descriu cap fet que pugui ser constitutiu d’alçament violent o públic que exigeix el tipus penal analitzat», apunten.

Segons la defensa, tampoc hi ha elements que permetin sustentat una acusació de malversació adduint a la signatura de l’acord-marc per a l’adquisició d’urnes, perquè aquest acord no es va arribar a culminar i perquè, en tot cas, aquesta qüestió està sota investigació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Les defenses es queixen també que la jutgessa Lamela no individualitzés els comportaments de cada conseller en la seva interlocutòria i que se’ls acusi globalment de voler impulsar el procés sobiranista, quan això, precisament «no constitueix cap delicte».