Els consellers van al·legar indefensió davant Lamela i van rebutjar frontalment la violència

El vicepresident de la Generalitat destituït, Oriol Junqueras, i els consellers també destituïts Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa van al·legar davant la magistrada de l'Audiència Nacional espanyola, Carmen Lamela, que no havien tingut prou temps de preparar-se la declaració per la querella de la fiscalia per rebel·lió i sedició. A més, també van rebutjar frontalment haver participat o promogut cap acció violenta o que intentés impedir l'actuació de les autoritats policials i judicials. A banda, Junqueras va reafirmar la legalitat de tots els diners gastats procedents del Pressupost de la Generalitat, mentre que Forn va negar haver donat als Mossos cap ordre per desobeir els manaments judicials.

En les gravacions sonores de les declaracions judicials del passat 2 de novembre, fetes públiques pel diari Ara, aquests sis exmembres del Govern van assegurar, sempre només en resposta als seus advocats respectius i en uns 3 minuts de mitjana, que la seva vida i trajectòria política es basava en la defensa dels seus postulats ideològics des d'un punt de vista totalment pacífic.

Junqueras va dir que com a creient catòlic i per convenciment personal qualsevol tipus de violència li semblava fora de lloc. -no he participat ni promogut cap acte violent, en tota la meva vida. Tota l'acció política es pot defensar tot, però mai he defensat la violència. Aquests mesos ha parlat de democràcia, urnes, però sempre pacificisme, civisme, sinó, no hi seria.

Romeva va explicar que la posició del Govern contra la violència era unànime, i que cap conseller individualment o terceres persones en contacte amb el Govern van promoure accions violentes. «Porto 25 anys militant en l'objecció de consciència, el pacifisme i la lluita pels drets fonamentals de forma sempre pacífica i democràtica», va recordar, i no considera la violència una opció política ni de vida. Preguntat sobre si van promoure alguna concentració multitudinària i pacífica per impedir a la policia fer la seva feina, el conseller d'Afers Exteriors destituït va dir que sempre han defensat la llibertat d'expressió pacífica i democràtica i els drets fonamentals, «mai instant a l'entorpiment i menys amb violència».

Bassa va recordar que ella era mestra d'una escola cristiana concertada de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i que els seus principis són contraris a qualsevol tipus de violència, i sempre ha promogut el pacifisme i la tranquil·litat a tot arreu.

Turull va dir que sempre ha parlat de democràcia i urnes dins del pacifisme i el civisme. «Si no fos així, no hi seria jo», va explicar, i va afegir que «la violència no és justificable en cap condició, es pot defensar el que sigui dins del pacifisme, i el 99% dels catalans són gent de pau».

Rull va dir que no entén la política i el servei públic sense passar per «un compromís insubornable amb la democràcia, la llibertat i la pau».

Tots, a més, van remarcar que van rebre la querella unes 24 hores abans i no havien tingut temps de llegir-se a fons les més de 100 pàgines, no havien tingut accés als documents citats en la pròpia querella i no havien pogut preparar l'estratègia de defensa amb els seus advocats. En resposta a Rull, Lamela li va recordar que podien demanar tornar a declarar quan volguessin.

Sobre els 6,2 milions d'euros que la fiscalia i Lamela consideren que el Govern es va gastar en el referèndum, Junqueras recorda que hi ha diverses certificacions de la Intervenció de la Generalitat que asseguren que no s'ha gastat cap diner públic en allò que no correspongués.

Per la seva banda, Forn va assegurar que en els tres mesos com a conseller mai va donar cap instrucció o consigna, directa o indirecta a través d'altres càrrecs polítics, perquè els Mossos d'Esquadra deixessin d'obeir manaments judicials o no complissin les seves obligacions legals. «Al contrari, sempre he dit que agradessin o no els mandats judicials, s'havien de complir; està escrit i recollit en entrevistes, els Mossos tenen competències en matèria de policia judicial, i sempre s'han de complir les ordres judicials, fossin del tipus que fossin», afegia.

D'altra banda, l'advocat dels consellers d'ERC, Andreu Van den Eynde, va demanar a Lamela que fes «abstracció» del cas concret per situar-se en el debat sobre la possibilitat de la presó preventiva i es basés només en el risc de fuga i el de reiteració delictiva. Així, el lletrat considerava que un investigat es pot fugar de la justícia sigui o no greu el delicte que se li atribueix. A més, sobre la reiteració delictiva, va dir que cap conseller pretenia seguir amb la «dinàmica o agenda» descrita en la querella de la fiscalia, ja que l'itinerari semblava acabar-se amb la DUI. «La reiteració delictiva sembla impossible, o no està argumentada», concloïa.