Junqueras demana quedar lliure al·legant que el Govern no va seguir actuant després del 155 però evita dir si l'acata
La defensa del vicepresident argumenta que l'executiu ni es va reunir ni va prendre acords des de la seva destitució
Junqueras: «la voluntat de diàleg no pot mantenir-se en clima creixent de repressió»
El vicepresident destituït, Oriol Junqueras, ha presentat el recurs d'apel·lació a l'Audiència Nacional en què demana el seu alliberament argumentant que el Govern no va seguir actuant després de l'aprovació de l'article 155, tot i que evitar dir explícitament si l'acata. D'aquesta manera, els seus advocats defensen que no hi ha risc de reiteració delictiva: «El Govern català no s'ha reunit des del dia del seu cessament, no s'han adoptat acords de Govern ni s'han efectuat publicacions en el butlletí oficial que demostrin actes executius després de la sessió parlamentària del 27 d'octubre». Afegeixen que «no sembla existir cap escenari pel que els investigats puguin executar accions de reiteració» delictiva i diuen que la declaració d'independència té un «valor estrictament polític».
En l'escrit, la defensa sosté que els investigats van acudir a l'Audiència Nacional com «ja com a exconsellers o exmembres del Govern», tot i afegir que ostenten la «legítima i democràtica condició de membres del Govern de Catalunya». Els advocats recorden que després de l'aprovació de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució «s'ha produït a Catalunya a la dissolució del Parlament amb l'objectiu», que Junqueras «comparteix», de «participació en el procés electoral fixat pel govern espanyol».
Els advocats de Junqueras recullen que la querella de la Fiscalia ja situa la declaració d'independència aprovada el 27 d'octubre al Parlament com a culminació d'un «suposat pla» per afirmar que «no sembla existir cap escenari pel que els investigats puguin executar accions de reiteració dels il·lícits objecte de la querella». En l'escrit, la defensa de Junqueras atribueix a la declaració d'independència un «valor estrictament polític».
Pel que fa al risc de fuga, la defensa de Junqueras assegura que hi ha «indicis clars» de l'arrelament «enorme» del vicepresident. A més, destaca la seva «actitud institucional plenament col·laborativa» presentant-se a la citació judicial tot i «l'altíssim risc de detenció o fins i tot de presó provisional». Per als seus advocats, aquesta actitud «denota un altíssim nivell de sentit del servei públic i institucional on el valor de la dignitat personal de cada un dels encausats ha de ser reconegut, més enllà de discrepàncies ideològiques».
En el recurs els advocats de Junqueras demanen el seu alliberament o mesures cautelars que siguin alternatives a la presó donada la situació preelectoral a Catalunya. Així, demanen valorar el «dany reputacional» que pot ocasionar la presó «per a un representant polític en situació preelectoral». «No hi ha cap dubte que els investigats són candidats potencials a les eleccions i que si no estiguessin privats de llibertat tindrien una participació molt activa en la campanya electoral», argumenten, i el fet que estiguin empresonats «lesiona irremeiablement el seu dret a la participació política i el del conjunt de la ciutadania a la representació política».
Pel que fa a les acusacions dels delictes de rebel·lió i sedició, la defensa considera que «la debilitat argumental d'aquesta tesi acusatòria és absoluta», perquè «no hi ha constància dels elements típics de l'alçament violent o tumultuari» ni els fets descrits a la querella «van més enllà d'una singular interpretació del que ha succeït a Catalunya durant els dos últims anys». Sobre el presumpte delicte de malversació de fons públics, la defensa de Junqueras creu acreditat que «no s'ha efectuat cap despesa de la partida pressupostària suposadament vinculada amb el desenvolupament del referèndum de l'1 d'octubre».
Els advocats de Junqueras també ha al·legat vulneració del dret de defensa perquè considera que el temps transcorregut entre les citacions i les declaracions és «objectivament insuficient per preparar una defensa amb garanties». També denuncien la «incompetència de l'òrgan de decisió», ja que «rebel·lió i sedició són delictes que simplement no es troben previstos dins de les competències de l'Audiència Nacional».
