El Tribunal Suprem assumeix les causes contra el Govern i els 'Jordis'

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha acordat aquest divendres fer-se càrrec de les causes que l’Audiència Nacional tenia obertes contra els membres del govern de Carles Puigdemont i els presidents de l’ANC i Òmnium, però no la que se segueix contra el major Trapero, que continuarà a mans de l’Audiència Nacional. Llarena unifica els casos amb el que instrueix contra els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament «per la connexió material inescindible de la naturalesa dels fets que s’estan investigant al Suprem en la causa relacionada amb el procés secessionista». El jutge haurà de decidir ara si cita a declarar la setmana que ve els consellers empresonats a Estremera i Alcalá Meco, així com els ‘Jordis’, en vista a una possible adopció de mesures cautelars que impliqui la seva posada en llibertat, tal com va fer amb la Mesa del Parlament.

A la interlocutòria que ha enviat a les parts, el jutge del Tribunal Suprem reclama a l’Audiència Nacional la part de la causa relativa al president de la Generalitat Carles Puigdemont, els 13 consellers destituïts i els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que «queda incorporada a la que ja se segueix contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres cinc membres de la Mesa». La decisió és ferma, i no es pot recórrer.

Ho justifica per la «connexió material inescindible» amb els fets investigats sobre persones aforades –els membres de la Mesa del Parlament- i assegura que la unificació té «una finalitat funcional» entrada en «facilitar la tramitació i resoldre els problemes» de l’enjudiciament. En aquest sentit, assegura que en la mesura que el delicte de rebel·lió que s’investiga tindria diversos autors, cal que se’ls investigui a tots conjuntament.

La causa contra Trapero seguirà a l’Audiència Nacional

Exclou d’aquest traspàs la causa separada que la jutgessa Lamela segueix contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero i la intendent del cos, Teresa Laplana, «així com qualsevol altre eventual responsable» dels fets. Segons el jutge, el cas de Trapero no estaria connectat a la dels membres del Govern de Puigdemont i els ‘Jordis’. En aquest sentit distingeix d’una banda entre l’actuació dels membres del Govern i dels presidents de l’ANC i Òmnium, on el delicte de rebel·lió només se sostindria en cas que hi hagués una «intervenció coordinada», i la dels Mossos.

Veu Trapero com un «subordinat» de Forn

El magistrat recorda que Trapero i Laplana eren «subordinats» del conseller de l’Interior, Joaquim Forn. Les seves, assegura, «són participacions afegides» que «amb independència de la seva rellevància en el desenvolupament dels fets no justifiquen modificar les normes de competència» del Tribunal Suprem.

22 persones al Suprem

D’aquesta manera, el Suprem assumeix la investigació sobre 22 persones: El president Puigdemont i els quatre consellers destituïts que estan a Bèlgica (Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluis Puig i Meritxell Serret); els vuit consellers empresonats (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carles Mundó), l’exconseller Santi Vila; els expresidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els cinc membres de la Mesa (Anna Simó, Josep Maria Corominas, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Lluís Guinó).

El Suprem actua contra el criteri de la Fiscalia

El jutge ha adoptat la decisió després de rebre els informes que la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, la Fiscalia i les defenses li han presentat posicionant-se sobre aquesta acumulació de totes les instruccions en una sola causa. La jutgessa va avalar aquesta setmana el traspàs de les seves actuacions al Tribunal Suprem «perquè s’està investigant els membres d’una complexa organització on cadascú compleix una funció per aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent contravenint l’ordre constitucional i estatutari».

Un criteri contrari al de la Fiscalia, que apostava per mantenir les instruccions de les actuacions contra el Govern de Puigdemont i contra els ‘Jordis’ i Trapero a l’Audiència Nacional, i deixar per al Suprem només aquelles que fan referència als membres de la Mesa per la seva condició d’aforats. Segons la Fiscalia, les causes «gaudeixen de substantivitat pròpia» i «són susceptibles d’anàlisi independent o separat«. Una «macrocausa», segons la Fiscalia seria «molt inconvenient per a l’agilització de la justícia, l’economia processal i el compliment de les finalitats».

Un nou fiscal

La decisió de Llarena coincideix amb la designació per part del govern espanyol de Julián Sánchez Melgar com a nou Fiscal General de l’Estat en substitució del traspassat José Manuel Maza. Malgrat que el seu nomenament per part del Consell General del Poder Judicial i el Congrés dels Diputats no es produirà fins després de les declaracions, cal veure si aquest relleu implica un canvi en la línia que va mantenir el seu predecessor, que va impulsar querelles per rebel·lió i sedició malgrat el criteri contrari de bona part de la judicatura.

Les citacions de Llarena obren la porta a la sortida de la presó dels consellers de Puigdemont i dels ‘Jordis’ just abans de l’inici de la campanya electoral, que tindrà lloc el 4 de desembre.