Els consellers destituïts d'ERC es comprometen a usar «vies de diàleg i negociació» política si surten de la presó
Reconeixen que «van acceptar i accepten» el 155 però ho fan «des de la més profunda discrepància política i jurídica»
Els consellers destituïts comencen a arribar a l'Audiència Nacional per a declarar
L'advocat dels consellers destituïts d'ERC que estan empresonats (Oriol Junqueras, Carles Mundó, Dolors Bassa i Raül Romeva) ja ha presentat davant del Tribunal Suprem un escrit on demana que se citi els seus representats i dona arguments per revisar la mesura cautelar de la presó preventiva. Entre d'altres, Andreu van den Eynde assegura que els consellers destituïts es comprometen a usar «vies de diàleg i negociació» per portar a terme els seus objectius polítics, als que assegura que no renuncien. «Accepten l'aplicació del 155, no renuncien a defensar les seves conviccions polítiques per vies estrictament pacífiques i democràtiques i treballen amb l'objectiu d'aconseguir un acord que permeti posar en mans de la ciutadania la decisió sobre el futur polític de Catalunya», recull l'escrit. L'advocat també argumenta que no hi ha risc de fugida –ja que, entre d'altres, concorren a les eleccions del 21-D-, i que no poden reiterar en el delicte perquè estan cessats dels seus càrrecs.
El lletrat que representa els consellers destituïts d'ERC empresonats a Estremera i Alcalá-Meco ha presentat un escrit davant del Suprem després que s'hagi acumulat en aquest tribunal la causa contra el Govern i els 'Jordis'. Van den Eynde demana al magistrat Pablo Llarena que citi a declarar els seus representats per revisar la mesura cautelar de la presó indefinida fixada per l'Audiència Nacional el passat 2 de novembre. Recorda, a més, que aquest magistrat va seguir un criteri diferent quan va prendre declaració als membres sobiranistes de la Mesa, als quals va deixar en llibertat sota fiança (a tots menys a Joan Josep Nuet, que no va haver d'abonar fiança).
Entre d'altres, en l'escrit es remarca que tots ells «van acceptar i accepten» l'aplicació del 155 i que, per això, van acceptar deixar els seus càrrecs de responsabilitat, tot i manifestar la «profunda discrepància política i jurídica».
En aquest sentit, el lletrat remarca que tots ells es comprometen a defensar els seus objectius polítics des de les vies «pacífiques i democràtiques» i, per tant, abandonant la via unilateral. «Els meus mandants no renuncien a les seves conviccions polítiques que passen per un compromís infrangible amb els principis de la no violència i la democràcia, perquè entenen que són legítimes i que la Constitució protegeix expressament el seu dret a defensar-les», recull l'escrit presentat davant Llarena.
Ni risc de fuga ni de reiteració delictiva
En el text s'argumenta que ja no ocupen llocs de responsabilitat i que, per tant, desapareix el risc de reiteració delictiva; com també considera que hi ha absència de risc de fuga perquè estan arrelats, es van presentar davant l'Audiència Nacional quan se'ls va citar i, a més, concorren a les llistes el 21-D.
Un altre dels arguments esgrimits és el del «dret a la participació política». Recorden que són càrrecs electes i que, «en condicions normals» haurien de tenir dret a confrontar-se en igualtat de condicions amb els seus adversaris polítics. A més, destaca que tenen dret a exercir la representació política si els ciutadans els escullen. Un fet que, segons l'advocat, es pot fàcilment produir perquè ocupen posicions destacades dins la llista d'ERC.
En aquest sentit, l'advocat creu que en aquestes setmanes –i amb unes eleccions de pel mig convocades pel govern espanyol- hi ha hagut nous elements que Lamela no podia valorar i que ara sí pot fer-ho el jutge del Suprem.
Segons Van den Eyden, hi ha una «voluntat evident de sotmetiment a la jurisdicció» i que formar part de la candidatura és un «element indiscutible d'arrelament». El fet de ser candidats, a més, creu que «els allunya de qualsevol risc de reiteració delictiva perquè han abandonat les seves activitats com membres del Govern cessat».
No hi ha terminis per a la declaració
Per tot plegat, demana que es revisi la presó indefinida i es canvií per una mesura cautelar menys greu com és la llibertat provisional i, sinó i de manera subsidiària, per alguna mesura més lleu a la que actual estan complint. També demana, explícitament, que la declaració de tots quatre sigui només per revisar la presó indefinida i no per entrar en el fons de la qüestió.
Fonts del Suprem apunten que el jutge Pablo Llarena pot optar per prendre'ls declaració o també pot respondre l'escrit de l'advocat sense escoltar els consellers destituïts. No hi ha un termini per donar resposta a la petició del lletrat.
