El jutge obre la porta a que Sànchez i Cuixart també hagin comès un delicte de rebel·lió
El magistrat vincula el comportament de Junqueras, Forn i els líders de les entitats a un «exercici de la violència»
El jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena obre la porta a què l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també hagin comès un delicte de rebel·lió, que se sumaria al càrrec de sedició. És un dels arguments que el magistrat esgrimeix en la interlocutòria en què decideix mantenir-los a presó, juntament amb el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn. Llarena afegeix que hi ha «diverses dades de la investigació» que vinculen una aportació dels quatre «directament vinculada amb l'exercici de la violència».
També creu que el risc de reiteració delictiva «va expressament unida a les responsabilitats públiques a les que aspiren». En una interlocutòria de 25 pàgines, el jutge utilitza en diverses ocasions el contingut del document Enfocats, confiscat durant els escorcolls del 20 de setembre, i se centra més en el contingut d'aquest que en les declaracions fetes pels consellers destituïts i els Jordis el passat divendres, més focalitzades en l'acatament de l'aplicació de l'article 155 i en l'aposta per la via del diàleg.
Pel que fa a Sànchez i Cuixart, el jutge obre la porta a què també hagin comès el delicte de rebel·lió. En una resposta a un argument de la defensa del president d'Òmnium, cita que el document Enfocats recull una «definició estratègica del procediment a seguir per aconseguir la independència» en què emmarca la concentració del 20 de setembre, on «es va constatar la infiltració de nombrosos comportaments violents i agressius, que reflectien el violent germen que arriscava expandir-se» i que, «des del moment en què alguns van ser impulsats i capitanejats» per Cuixart, «mostren els indicis de responsabilitat que es neguen».
Llarena remarca que tots els investigats «reconeixen que encara mantenen» l'aspiració de la independència de Catalunya i detalla que Enfocats inclou la necessitat de «perseverar en la seva determinació» en cas que el procés desemboqués en una intervenció per part de l'Estat, incloent un «pla d'actuació per a la desconnexió forçosa i garantir l'èxit d'una eventual via unilateral».
En aquest sentit, recull que el document preveu una implicació «activa» de la ciutadania, i que «haurà d'incrementar-se el nivell de conflictivitat segons la resposta de l'Estat». Afegeix que es preveia impulsar gradualment «una àmplia mobilització social» i dissenyar una «estratègia de manipulació social que faciliti conduir de manera efectiva als diferents individus en funció del seu pensamen».