Una persona va pagar 100.000 euros per les urnes de l'1-O a una empresa xinesa

El cervell de l'operatiu clandestí, que no desvetlla la seva identitat, va pagar 100.000 euros de la seva butxaca a una empresa de la Xina i les urnes es van transportar en vaixell durant 25 dies fins arribar al port de Marsella. Així ho explica el llibre 'Operació urnes' dels periodistes de l'Ara, Laia Vicens i Xavi Tedó (Editorial Columna). Els autors han entrevistat una cinquantena de persones implicades amb l'operació, entre elles el cervell, per poder explicar com va funcionar. Des del moment de la compra, el trasllat i on es van amagar fins a la distribució per a tot el territori. Una «xarxa popular» de milers de voluntaris, organitzada de forma secreta i piramidal, va fer possible que les urnes estiguessin als 2.243 col·legis electorals l'1 d'octubre.

El llibre de 189 pàgines revela que el cervell de l'operatiu, de qui manté l'anonimat sota el pseudònim Lluís, va pagar 100.000 euros de la seva butxaca per comprar les urnes a través d'una empresa francesa. En Lluís afirma que no sap quan els cobrarà i que no li preocupa. El pagament es va fer a finals de juny, justament en aquells dies el Govern anuncia que el concurs públic per a l'homologació d'empreses ha quedat desert i assegura que es buscaran noves vies per adquirir-les. «La comanda la faig jo i la pago jo perquè si les comprava la Generalitat havíem begut oli», explica tenint en compte que el govern espanyol vigila totes les transaccions de la Generalitat. La compra es fa a l'empresa Smart Dragon Ballot Expert, amb seu a Guangzhou.

Els autors del llibre entrevisten una cinquantena de persones de diferents punts del país implicades amb l'operació urnes. Les urnes eren el tresor més buscat per les forces de seguretat espanyoles, perquè sense urnes no hi havia referèndum. «Les paperetes es podrien tornar a fer, però les urnes no», expliquen els protagonistes.

El llibre relata que la cúpula de l'organització clandestina estava formada per tres persones: el cervell, encarregat de comprar les urnes, i dos col·laboradors de la seva confiança. Un d'aquests col·laboradors és de la Catalunya Nord i va tenir un paper important en la logística ja que és qui aporta el camp base des d'on es van repartir les urnes.

El Lluís explica que poquíssimes persones coneixen la seva implicació en tota la trama tot i que té contactes al Govern. «Puc comptar amb els dits d'una mà qui ho sap i encara me'n sobrem» assegura de manera gràfica.

La decisió sobre el tipus d'urna la fa en Lluís sense consultar-ho amb el nucli polític que coordina el referèndum i explica que no apareix la paraula Generalitat a les urnes perquè es puguin utilitzar amb la República.

Segons explica en Lluís, també es construeix un joc de 6.500 urnes a Catalunya en paral·lel a la comanda xinesa. Aquestes són desmuntables i estan fetes de PVC. Es tracta d'una reserva per si les forces de seguretat de l'Estat requisaven les 10.000 que es volien distribuir.

De la Xina al col·legi electoral passant per Marsella

Les urnes xineses fan un llarg viatge de quatre mesos per poder ser l'1 d'octubre als col·legis electorals. Es carreguen en contenidors al port de Guangzhou i viatgen en vaixell durant 25 dies passant pel Vietnam, Singapur i Sri Lanka abans d'arribar a la banya d'Àfrica i creuar el canal de Suez. El carregament desembarca al port de Marsella a finals de juliol, per esquivar el control de l'Estat als contenidors que arriben als ports espanyols.

Les autoritats duaneres franceses pregunten estranyats la finalitat de les 10.000 peces de plàstic i el col·laborador de la Catalunya Nord diu que es vol fer «el castell de plàstic més gran del món per homenatjar una colla castellera». Una explicació que satisfà les autoritats.

Després es traslladen en tres camions fins a un magatzem de la Catalunya Nord propietat del col·laborador. La distribució es fa a través de 8 coordinadors que traslladen les urnes en 8 magatzems d'arreu del país. En l'operatiu hi prenen part socis d'entitats sobiranistes i militants de partits independentistes: CUP, ERC i PDeCAT.

Aquestes 8 persones lliuren el material als coordinadors locals, que «formen part d'una xarxa desconnectada de la primera perquè no es coneixen entre ells». El desplegament de les urnes pel territori es comanda sobretot des d'ERC, segons narra el llibre, concretament per un parell de persones que «formen part de l'aparell del partit però que no tenen cap càrrec orgànic».

Des dels 8 magatzems es distribueixen en una quarantena de locals més petits i llavors el nombre d'implicats «creix exponencialment». Els coordinadors locals reparteixen les urnes entre particulars tres dies abans del referèndum. Tot plegat es fa possible poques hores abans de començar les votacions, les urnes arriben als col·legis de mans de voluntaris.