El Suprem apunta als CDR: vol saber qui els dirigeix i què han fet «per promoure la independència»

El jutge del Suprem PabloLlarenaha sol·licitat noves diligències en la causa pelprocéscap a la independència i planeja estudiar, una vegada tingui els resultats, si imputa a més persones, entre les quals podria figurar la candidata d'ERC a les eleccions catalanes, Marta Rovira.

Descarrega el document amb les noves diligències al final de la notícia

La intenció del jutge és saber si va haver-hi un concert per a la independència entre els representants de CDC, ERC i les associacions independentistesANCiOmniumCultural, així com l'Associació de Municipis per a la Independència, i en quins actes concrets es va plasmar aquest suposat pla. Vol saber a més si alguna d'aquestes associacions ha sufragat aquests actes.

Al mateix temps. el jutge també demana una investigació al voltant dels Comités de Defensa del Referèndum i dels Comités de de Defensa de la República (CDR). Reclama determinar qui són els seus responsables i, textualment, «la intervenció d'aquests comités en el procés polític desplegat perpromoure la independència de Catalunya».

I també conèixer el paper en tot això de les persones ja imputades en la causa o unes altres, per exemple les que eren membres de l'anomenat Comitè Estratègic, del que segons el documentEnfoCatformava part la citada Rovira, entre d'altres.

El document denominatEnfoCatdeterminava suposadament el full de ruta a seguir després de la declaració unilateral d'independència (DUI)i en ell es parlava d'un comitè estratègic format pel president i vicepresident delGovern, membres de grups parlamentaris independentistes i els presidents i vicepresidents deANC, Òmnium i Associació de Municipis per a la Independència (AMI).

El valor del documentEnfocatcom a prova ha estat qüestionat per algunes defenses dels imputats.

En tot cas, el jutge vol esbrinar, sempre a partir de recerques de la Guàrdia Civil, si aquest suposat concert incloïa mobilitzacions públiques i possibles actes violents, i també si s'han usat fons públics en aquests actes, cas que s'hagin dut a terme.

Així, exigeix investigar que fons públics s'han pogut emprar en iniciatives anul·lades o prohibides pel Tribunal Constitucional, com podrien ser campanyes de disseny i promoció de vídeos promocionals del referèndum, cartells, paperetes, urnes, registre de catalans a l'estranger i altres semblants.

El magistrat reclama també al jutjat 13 de Barcelona, que ha instruït un sumari sobre fets vinculats amb la causa, diverses actuacions que ha practicat en relació amb el procés secessionista. El propi jutge cita en la seva providència els delictes de rebel·lió, sedició, prevaricació o malversació en els quals podrien estar implicats els investigats en la causa o altres nous imputats.