La Guàrdia Civil inclou en l'informe entregat a Llarena les manifestacions de la Diada dels darrers cinc anys

La Guàrdia Civil ha entregat al magistrat que instrueix la causa contra el Govern i els 'Jordis' al Suprem, Pablo Llarena, un informe detallat on inclou informació sobre les manifestacions de la Diada des del 2013. El passat 11 de desembre, el jutge del Suprem va demanar nombrosa informació a la Guàrdia Civil per començar a instruir. Entre els informes sol·licitats, volia informació individualitzada dels membres de l'anomenat «comitè estratègic per a la independència» (inclòs al document 'EnfoCATs') i quin paper havien jugat en la consecució de la declaració d'independència. En aquell moment, el magistrat no assenyalava ningú però l'informe de la Guàrdia Civil –de 110 pàgines més 450 d'annexos- ja posa noms i cognoms a persones que creu que han treballat de manera concertada amb l'objectiu d'assolir la independència. Entre els noms que apareixen a l'informe hi ha el de la número 2 dels republicans, Marta Rovira, l'expresident Artur Mas i la portaveu de la CUP al Parlament durant el darrer mandat, Anna Gabriel. Quan Llarena estudiï la informació, podria sol·licitar noves citacions i/o imputacions.

L'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, ha confirmat a l'ACN que s'ha notificat a les parts aquest informe, on la Guàrdia Civil inclou dins del delicte de rebel·lió informació sobre les manifestacions organitzades per les entitats sobiranistes els darrers 11 de setembre. Concretament, des del passat 2013, incloent també altres mobilitzacions, com el 13 de novembre del 2016 o el 6 de febrer del 2017, coincidint amb l'assistència d'alguns líders independentistes davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Segons l'informe de la Guàrdia Civil, al qual ha tingut accés l'ACN, el full de ruta independentista va consistir en «inculcar un perillós germen de sentiment de rebuig, fins i tot odi, cap a l'estat espanyol i les institucions que el representen, i fent crides per executar una estratègia permanent de desobediència degudament planificada». De fet, l'informe diu que informes posteriors intentaran acreditar que aquestes manifestacions tenien com a finalitat «intimidar, menysprear, esporuguir o fins i tot violentar drets i llibertats constitucionals».

A continuació descriu breument les diverses mobilitzacions impulsades per l'ANC i la participació dels líders polítics, incloent una concentració a les fonts de Montjuïc el juny passat on l'exentrenador del Barça Josep Guardiola va llegir un manifest.

També descriu l'actuació policial de l'1-O. Dels Mossos diu que van «incomplir» l'ordre del TSJC d'evitar les votacions, i assegura que van ser els votants els que van protagonitzar escenes «d'odi, resistència, intimidació, atemoriment i violència» que «l'estratègia de manipulació» va usar al seu favor per «acusar internacionalment l'estat de repressió». «Pels actors independentistes era desitjable que passés dins de l'objectiu de confrontació, conflicte, desobediència i ruptura», assegura.

'EnfoCATs' i agenda de Jové

Tot i que a les diligències del Suprem no sortia cap nom, l'informe de la policia judicial sí que apunta quins serien els integrants del «comitè estratègic» que apareix al document 'EnfoCATs', trobat a casa del número 2 de la conselleria d'Economia, de qui també s'extreu informació d'una agenda.

Entre els nombrosos noms que apareixen també s'apunta a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, l'expresident Artur Mas i la portaveu de la CUP al Parlament durant el darrer mandat, Anna Gabriel.

El magistrat també havia sol·licitat a la Guàrdia Civil «elements objectius» per determinar si s'havien desviat fons púbics a fins independentistes, que s'identifiquin els responsables dels comitès de defensa de la república i del referèndum i també que s'informi de tots els actes «d'agressió, danys o greu resistència». A les diligències també reclamava nombrosa informació al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona.

La Guàrdia Civil ja apunta al jutge Llarena que aquesta és un primer informe i que n'hi haurà més «d'ampliatoris». L'institut armat situa l'inici del procés al desembre de 2012 quan, sota el mandat d'Artur Mas, es va aprovar l'acord per a la transició nacional entre l'antiga CiU i ERC. A partir d'aquí, fa una cronologia del que entén han estat els passos del sobiranisme fins arribar a la declaració d'independència.

Entre ells, detalla els informes que va entregar el 2013 el Consell Assessor per a la Transició Nacional, explica el 9-N de 2014, l'aprovació el març del 2015 del full de ruta unitari del procés sobiranista (acordat per ANC, Òmnium, AMI, ERC i CiU) i també inclou la resolució de desconnexió aprovada al Parlament el novembre de 2015.

Durant tot el document, remarca que entitats i partits independentistes van treballar «de manera concertada» per assolir l'objectiu de la independència. De fet, en algun moment de l'informe la Guàrdia Civil apunta que «no es distingia» entre les estratègies del Parlament, el Govern i les entitats sobiranistes i ho argumenta amb el fet que alguns consellers eren socis d'Òmnium o ANC. En el capítol dedicat a justificar aquesta «estratègia concertada», la policia diu que van actuar «dins i fora» d'Espanya per «imposar» la declaració d'independència.

De fet, la policia judicial fa una ressenya individualitzada per situar qui hi ha al capdavant i quines funcions ha fet l'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI, el Pacte Nacional pel Referèndum i els comitès de defensa de la república.

La Guàrdia Civil dedica una part àmplia del document a parlar de l'agenda de Josep Maria Jové amb anotacions sobre tota l'estratègia per aconseguir la independència i també al document 'EnfoCATs', trobat també a casa de Jové. Segons la policia, aquest document demostra «una estratègia de desobediència». La Guàrdia Civil, a més, assegura que el full de ruta independentista ja preveia «un escenari de conflicte social i econòmic», que estava «planificat» i que era «desitjable». «Els líders independentistes ho han buscat», afegeix.

En aquesta cronologia dels fets també hi ha l'aprovació al Parlament de la Llei del referèndum i la de transitorietat, els preparatius de l'1-O i la celebració del referèndum. «Tot i l'aparença pacífica s'estava fent una crida a la desobediència general», considera la Guàrdia Civil, respecte l'1-O. Així mateix, es torna a fer referència als fets del 20 i 21 de setembre durant els registres i s'identifica, mitjançant fotografies i vídeos, polítics i representats polítics i d'entitats que van participar de les manifestacions.

Noms de polítics

Entre els noms que destaca de la concentració davant d'Economia, hi ha els diputats Joan Tardà, Gabriel Rufián, Albano Dante Fachín, Joan Josep Nuet, Lluís Corominas, Lluís Llach, Albert Batet, Anna Simó, David Bonvehí, Lluís Guinó, Roger Torrent, Eulàlia Reguant i Mireia Boya; l'eurodiputat Ramon Tremosa, els exconsellers Neus Munté i Francesc Homs, la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, els expresidents Joan Rigol i Núria de Gispert, i els regidors Alfred Bosch, Juanjo Puigcorbé i Xavier Trias, a més del vicepresident Junqueras.

En les conclusions de l'informe s'apunten els noms que formaven l'anomenat comitè estratègic del document 'EnfoCATs', de Josep Maria Jové. Així, el comitè estaria format pel president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, els presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes com Marta Rovira, Lluís Corominas, Anna Gabriel i Mireia Boya, els presidents i vicepresidents de l'ANC, Òmnium i l'AMI, com Jordi Sànchez, Agustí Alcoberro, Jordi Cuixart o Neus Lloveras; els directors de les oficines de desenvolupament de l'autogovern com Carles Viver i Pi-Sunyer, i els presidents i secretaris generals dels partits independentistes, Neus Munté, Marta Pascal, Quim Arrufat, Lluc Salellas i Núria Gibert, a més d'altres «personalitats» com Carme Forcadell i Artur Mas.

Segons la Guàrdia Civil, «tots van ser copartícips de dissenyar l'estratègia que havia de conduir a la independència, van dissenyar, orientar, dirigir i controlar la implementació dels seus plans per la creació d'un estat sobirà, i van mobilitzar els recursos humans i materials necessaris».

En un segon nivell d'importància, l'informe situa al comitè executiu tots els consellers del Govern, alguns secretaris generals, com Joaquim Nin, de Presidència, i Josep Maria Jové, d'Economia, i «molt possiblement els responsables civil i policial dels Mossos, Cèsar Puig i Josep Lluís Trapero». Aquestes persones «van resultar fonamentals per executar les normes de desconnexió i portar a terme el referèndum de l'1-O planejats des del comitè estratègic». A més, apunta que Cèsar Puig, secretari general d'Interior, i Trapero, juntament amb el director general de la policia, Pere Soler, constituïen la cúpula policial, considerada «estructura d'estat», i era «imprescindible controlar el cos policial per no fer fracassar els plans de celebració del referèndum».

A banda de fotografies, també hi ha imatges de vídeo d'altres concentracions d'aquell dia per demostrar que alguns manifestants van intentar dificultar l'acció de la Guàrdia Civil.

Fins i tot, la Guàrdia Civil posa sota sospita un reportatge del programa '30 minuts' emès per TV3 sota el títol 'Els dies clau', que l'inclou a l'informe. I, per primer cop, també afegeix informació de les manifestacions de la Diada des del 2013 amb detalls de qui les va organitzar, qui va intervenir i quins eren els lemes.

L'informe diu que tot i que podria pensar-se que el document 'EnfoCATs' «reflecteix únicament els desitjos de grandesa de l'imaginari independentista, és evident que els actors independentistes han fet tot el necessari per posar-los en marxa».

Dels 15 annexos, destaquen alguns com el 'full de ruta unitari' descarregat de la web de l'AMI, i els fulls de ruta de l'ANC 2015-16 i 2017-18, una descripció de cada entitat sobiranista, un informe jurídic de l'AMI sobre l'actuació dels Mossos en el procés d'independència, i una llarga llista de desenes de suposats 'escraches' davant de casernes de la Guàrdia Civil o establiments on s'allotjava.

Pel que fa a la part econòmica, la Guàrdia Civil avança una primera quantitat que, suposadament, s'hauria pagat de les arques públiques per organitzar el referèndum. Seria una partida de 502.639 euros per a publicitat sobre el referèndum.

L'informe s'ha entregat al Tribunal Suprem coincidint amb les eleccions a Catalunya. El jutge Llarena haurà d'estudiar detalladament la informació aportada per la Guàrdia Civil i podria decidir, en base a aquest informe, fer noves citacions i/o imputacions en la causa oberta contra el Govern i els 'Jordis'.