El Tribunal Suprem manté Junqueras a la presó

El Tribunal Suprem ha decidit mantenir en presó provisional el vicepresident destituït i líder d'ERC, Oriol Junqueras. Els magistrats Miguel Colmenero (que és el ponent), Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde han dictat una interlocutòria on, per unanimitat, argumenten que existeixen indicis de delictes de rebel·lió, sedició i malversació i apunta que hi ha «risc rellevant» de reiteració delictiva perquè no hi ha «cap element» que permeti a la sala entendre que Junqueras «té la intenció d'abandonar la via seguida fins ara». El Suprem, per tant, tomba el recurs d'apel·lació de la defensa i atén la petició de la fiscalia i de l'acusació popular (exercida per VOX) i deixa el vicepresident destituït entre reixes. Amb aquesta decisió, el Suprem tomba per segon cop la petició de la defensa de Junqueras de deixar-lo en llibertat. L'altra ocasió va ser el 4 de desembre, quan el jutge instructor, Pablo Llarena, va optar per alliberar sis dels consellers i deixar a presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart perquè considerava que hi havia risc de reiteració delictiva.

Sobre el risc de reiteració delictiva, la Sala assenyala que l'aposta pel diàleg de la qual Junqueras parla en el seu recurs «només s'ha pretès o plantejat com a referit exclusivament a la forma en la qual l'estat espanyol pogués prestar-se a reconèixer la independència de Catalunya», cosa que conduiria novament a les vies de fet en el cas que, com és racionalment d'esperar, fos negada o impedida per l'estat. «L'oferiment d'aquesta classe de diàleg o la invocació de la bilateralitat en aquestes condicions, doncs, no es pot valorar com un indici d'abandonament de l'enfrontament amb l'estat mitjançant vies de fet amb la finalitat d'obligar el govern espanyol a reconèixer la independència de Catalunya», indica la interlocutòria.

És a dir, que no hi ha cap dada, segons el Suprem, que permeti entendre que Junqueras abandonarà la idea de proclamació unilateral de la independència, de manera que hi ha un risc rellevant de reiteració delictiva, perquè, a més, tampoc descarta tornar al càrrec que ocupava abans de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. De fet, el tribunal no dóna massa credibilitat a «manifestacions no corroborades per fets posteriors».

Sobre l'afectació de la seva situació de presó al seu dret a participar en eleccions i en el procés polític, el Suprem destaca que aquest últim és un dret bàsic en democràcia, però que la seva efectivitat no pot deixar sense efecte les conseqüències pròpies d'un procés penal, menys encara quan s'incoa imputant delictes molt greus. En definitiva, explica que l'exercici d'alguns càrrecs polítics no suposa la impunitat. A més, recorda que Junqueras ja sabia quan va concórrer a les eleccions que existia aquest procés penal i que això podria limitar la seva activitat política en algun aspecte.

Així, obre la porta al fet que el magistrat instructor pugui permetre a Junqueras acudir als plens del Parlament, però «les conseqüències de la posició d'investigat en un procés penal no es poden esquivar mitjançant la designació com a candidat en unes eleccions».

La interlocutòria, de 25 pàgines, comença destacant que defensar l'opció política d'independència d'una part del territori espanyol és legítim, ja que la Constitució admet la defensa de qualsevol posició política incloses les que defensen la desaparició de la mateixa Constitució, però ha de propugnar-se sense cometre cap delicte. És a dir, aclareix la resolució, aquesta causa no s'ha incoat per perseguir la dissidència política ni la defensa d'una opció independentista, de manera que «no es pot parlar de presos polítics».

Va incitar la ciutadania a previsibles enfrontaments violents amb la policia

Però Junqueras, segons el Suprem, no s'ha situat en aquesta situació teòrica sinó que ha anat «molt més lluny», participant com a vicepresident del Govern «en un pla per declarar unilateralment la independència» en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional, i, «acudint a vies de fet, s'han alçat» contra l'estat espanyol, la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la resta de la legislació. El text recorda diverses disposicions aprovades pel Parlament, com les lleis de desconnexió, del referèndum i de transitorietat, així com el referèndum mateix i la proclamació d'independència.

Aquest comportament, diuen els magistrats, constitueix «un fet il·legítim, gravíssim en un estat democràtic de dret, en el qual el compliment de la llei com a expressió formalitzada de la voluntat popular aprovada pels seus representants legítims, i també la mateixa lleialtat al propi sistema democràtic que el regeix, imposen certs límits que han de ser respectats en nom d'una convivència pacífica i ordenada».

La resolució analitza si l'actuació de Junqueras, indiciàriament, pot enquadrar-se en els delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, i conclou que sí. Així, destaca que pretendre la declaració d'independència fora de qualsevol via de dret i anunciant la ferma voluntat d'incomplir les decisions del Tribunal Constitucional, incitant, amb la resta de partícips en el pla, als seus partidaris a mobilitzar-se al carrer i forçar l'estat a acceptar la independència, suposava assumir i acceptar «previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada», actes que, segons els magistrats, efectivament es van produir.

En aquest sentit, la resolució diu que hi va haver «greus incidents» durant la concentració «tumultuària» del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia i que Junqueras podria haver aturat la mobilització, gràcies a la seva autoritat, i no ho va fer. També considera que Junqueras i altres dirigents eren conscients que es produirien «inevitablement enfrontaments físics» entre els votants de l'1-O i els cossos policials espanyols perquè aquests «tenien l'obligació d'impedir-ho». La crida al vot, segons el Suprem, és «extraordinàriament greu» per «l'elevat risc real que es produïssin resultats lesius molt més greus dels que efectivament es van produir, cosa que afortunadament no va passar». Per als magistrats, és una tergiversació dir que la policia incomplia la llei i els ciutadans defensaven el seu dret a vot. «La passivitat de l'estat mentre els seus representants eren expulsats de Catalunya era totalment inimaginable», asseguren.

La Sala indica que no consta que Junqueras hagi participat executant personalment actes violents concrets, ni que donés ordres directes en aquest sentit, però «mitjançant la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent a l'estat del que Catalunya forma part», ha incitat els ciutadans a «desobeir el Tribunal Constitucional i a mobilitzar-se, fent previsible, amb alta probabilitat, que hi hagués enfrontaments en què aparegués la violència».

Justament, sobre el delicte de sedició, que requereix actuacions tumultuàries, el tribunal diu que aquestes es van produir el 20 de setembre i l'1 d'octubre «impulsades» per membres del Govern. Per això, considera que Junqueras era conscient que es produirien escenes de violència davant la previsible reacció de l'estat.

Sobre el document 'EnfoCATs', trobat a casa del número 2 de Junqueras, Josep Maria Jové, el tribunal no el valora perquè s'haurà de fer durant la instrucció.

Els magistrats tampoc descarten del tot el delicte de malversació de fons públics, assegurant que es van destinar diners del pressupost de la Generalitat al referèndum de l'1-O i a la independència unilateral, tot i que ho havia prohibit el TC.

Per tot això, els magistrats desestimen el recurs de Junqueras, al qual es van adherir Jordi Sànchez i Joan Josep Nuet, sense perjudici que «noves circumstàncies puguin aconsellar» al magistrat instructor, Pablo Llarena, «modificar la situació personal» de Junqueras o els altres investigats.