Puigdemont manté oberts tots els escenaris

Carles Puigdemont manté tots els escenaris oberts, quan falten nou dies pel ple que ha de constituir el Parlament de la dotzena legislatura. El líder de Junts per Catalunya (JxCat) sospesa l'opció de ser investit president de la Generalitat des de Brussel·les, és a dir, mitjançant la via telemàtica si cal, per després tornar a Catalunya. Puigdemont també valora la possibilitat de quedar-se a Bèlgica un cop acabi la investidura i evitar així trepitjar territori espanyol, amb l'objectiu d'esquivar que se'l detingui i, possiblement, se l'empresoni. En tercer lloc, el president destituït no descarta forçar noves eleccions al Parlament. Incertesa total, doncs, en les negociacions entre JxCat, PDeCAT, ERC i la CUP. D'altra banda, Puigdemont participarà aquest dimarts en un debat per videoconferència a Montpeller on també intervindran presencialment Mireia Boya (CUP), la diputada d'ERC Anna Surra, i el representant del Partit Occità David Grosclaude. L'acte l'organitza el Comitè de Defensa de la República de la ciutat francesa.

JxCat havia dit i repetit en campanya que només preveu fer tornar el seu cap de llista i restituir el Govern «legítim», de manera que qualsevol alternativa significaria avalar l'aplicació de l'article 155, tal i com argumentava la formació nacionalista. Tot i això, cada cop hi ha més veus dins de l'autoanomenada «llista del president» que recomanen a Puigdemont que romangui a l'«exili» per evitar ser empresonat. Aquí s'obre l'escenari de mantenir la figura del cap de l'executiu a Brussel·les, una situació que obriria la porta a tenir una part del Govern a Catalunya, i una altra a Bèlgica.

ERC, de fet, ja apuntava en campanya que la propera legislatura podria comptar amb una dualitat governamental: un executiu més tècnic -a Catalunya- i un altre que servís per reivindicar el Govern «legítim» previ al 155 -a Bèlgica- i que internacionalitzés el procés. La directora de campanya de JxCat, Elsa Artadi, va rebutjar aquesta opció a principis de desembre, però un mes després l'equip de Puigdemont insisteix que no descarta cap escenari. D'altra banda, sectors del PDeCAT acceptarien que a Sant Jaume hi hagués un cap de Govern amb unes funcions més «tècniques» -sota el títol de conseller en cap, per exemple-, i que alhora es mantingués a Brussel·les la figura de Puigdemont com a president «legítim».

D'altra banda, Esquerra ja va demanar a JxCat que detallés com podia fer-se efectiu el retorn de Puigdemont a Catalunya, tenint en compte que sobre el president destituït hi pesa una ordre de detenció per part de la justícia espanyola.

A més dels republicans, el Partit Demòcrata també vol saber com es podria executar aquesta operació. El partit que lidera Marta Pascal no avala que es repeteixin les eleccions, al contrari que una part de JxCat, que prefereix tornar a les urnes que investir algú que no sigui el seu candidat. De fet, des del PDeCAT preferirien debatre altres opcions i noms alternatius als de Puigdemont, en comptes de provocar uns altres comicis. En aquest sentit, l'equip de Pascal veu en el número dos de JxCat, Jordi Sànchez, un dels noms que podria avalar, sempre i quan l'exlíder de l'ANC fos excarcerat de la presó d'Estremera. D'altra banda, el PDeCAT no veu que el conseller destituït Jordi Turull sigui una bona alternativa, ja que podria acabar inhabilitat d'acord amb el seu procés judicial.

El debat de la via telemàtica

Puigdemont només es planteja tornar a Catalunya després de ser investit president. Per tant, una de les opcions que està sobre la taula és que presenti la seva candidatura a la presidència de la Generalitat des de Brussel·les per via telemàtica sense trepitjar el Parlament. El reglament del Parlament estableix que «el candidat o candidata proposat presenta davant el ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra». Així mateix, diu que després d'un debat sobre el programa presentat, es procedeix a la votació. Per tant, el reglament no diu explícitament que el candidat hagi de ser físicament al Parlament i obre la porta a l'opció telemàtica de JxCat.

Els partits constitucionalistes, PP, Cs i PSC han rebutjat aquest dilluns la possibilitat d'investir Puigdemont per aquesta via. Fins i tot els populars han anunciat que ho portarien al Tribunal Constitucional. Per la seva banda, des d'ERC no s'hi han volgut pronunciar directament i han deixat aquesta qüestió en mans dels lletrats del Parlament.

Precisament, la possibilitat de la via telemàtica és un element que condiciona la decisió sobre qui ha de ser president del Parlament, tenint en compte que la interpretació del reglament o la seva modificació correspon a la Mesa i, per tant, el president de la cambra n'és el màxim responsable. La fins ara presidenta del Parlament, Carme Forcadell, està valorant si continua president el Parlament i té previst anunciar la seva decisió aquesta setmana.

Debat, telemàtic, a Montpeller

El cap de llista de Junts per Catalunya participarà dimarts en un debat per videoconferència a Montpeller on també intervindran presencialment Mireia Boya (CUP), la diputada d'ERC Anna Surra, i el representant del Partit Occità David Grosclaude. A l'acte, organitzat pel Comitè de Defensa de la República de la ciutat francesa, els participants faran intervencions d'uns 10 minuts i després obriran un debat. La de Montpeller serà la primera intervenció pública de Puigdemont des de l'inici de l'any, i en plena negociació sobre la seva possible investidura.