Catalunya és la comunitat amb més malalts en llista d'espera

Catalunya és la comunitat autònoma amb més pacients en llista d'espera per a una intervenció quirúrgica, 157.000 el 2017, segons el Defensor del Pacient, un 16% del total de l'estat, on n'hi ha 650.000. També és la segona comunitat amb més dies d'espera de mitjana, 173, només per darrere de Canàries, i molt per sobre de la mitjana estatal de 101 dies.

Segons la memòria anual del 2017 de l'entitat, a Catalunya, el Defensor del Pacient va atendre 2.057 queixes i reclamacions, només per darrere de Madrid i Andalusia. La majoria van ser a les comarques de Barcelona, amb 1.645, seguides de Tarragona, amb 234 casos, Girona amb 97, i Lleida amb 81. A tot l'estat, l'entitat va atendre 13.900 casos, 819 menys que el 2016, 781 dels quals amb resultat de mort, uns 60 menys. En resum són xifres similars al 2012.

Els hospitals més denunciats van ser el Vall d'Hebron, Bellvitge, Clínic, Sant Pau i Sant Joan de Déu. I els serveis més denunciats van ser les llargues llistes d'espera, les urgències, la traumatologia, la cirurgia general i, en cinquè lloc, la ginecologia i l'obstetrícia. De fet, les urgències del Vall d'Hebron van ser les terceres més denunciades de tot l'estat.

Segons el Defensor del Pacient, «la caòtica situació pels col·lapses dels serveis d'urgències dels principals hospitals catalans, s'ha alleujat posposant operacions, mentre que hi ha CAP amb sis dies de retard per obtenir cita amb el metge de família».

El pitjor de tot, segons l'entitat, és que les estadístiques diuen que un 25% dels pacients en espera d'operació ho feien més de sis mesos. Cirurgia plàstica, ginecologia, otorinolaringologia i traumatologia són les patologies que acumulen major desfasament. El 'Pla de xoc', que es va fer efectiu en el mes d'abril un cop es van aprovar els pressupostos, ha resultat ser pràcticament un «fiasco» perquè no és raonable, segons l'entitat, que el període per a una operació de cirurgia cardíaca sigui superior a 90 dies o 45 dies en el cas de cirurgia oncològica.

L'entitat també destaca altres motius freqüents de queixa, com els retards en diagnòstic i tractament, la falta d'especialistes i la falta de consentiment informat.