Roca i Junyent diu que la Constitució s'ha de respectar «íntegrament» i demana resoldre amb política la crisi catalana

Un dels pares de la Constitució, Miquel Roca i Junyent, ha comparegut a la comissió de reforma territorial al Congrés –impulsada pel PSOE- per donar la seva visió sobre l'estat de salut de la Carta Magna, a punt de fer 40 anys. Roca i Junyent ha deixat clar que s'ha de respectar «en la seva integritat» i que «no hi ha vies al marge» i ha assegurat que per millorar i revisar el model territorial no cal, necessàriament, reformar la Constitució. En referència a la situació política catalana, ha afirmat que el model territorial no ha entrat en crisi «per un problema de competències» sinó que considera que hi ha un problema polític i demana que es resolgui, precisament, per la via política. En tot cas, ha manifestat que si s'ha d'abordar una reforma constitucional «hi ha d'haver voluntat de consens perquè sinó és impossible fer res» i ha dit que el lloc de debat ha de ser el Congrés. També ha afirmat amb rotunditat que la sentència del TC del 2010 contra l'Estatut va ser un «error» perquè el text ja estava referendat i els ciutadans «no ho van entendre».

Miquel Roca i Junyent és un dels tres pares de la Constitució que queden vius i que aquest dimecres han comparegut a la comissió d'avaluació i reforma del model territorial, que arrenca aquest just avui i que compta amb les absències d'ERC, PDeCAT, PNB i Podem. Ha defensat el «consens modèlic» de la Constitució del 1978 i ha dit que les «propostes alternatives legítimes» que es puguin plantejar tenen el «repte» d'arribar a aquest consens (el 1978 el 88,5% dels ciutadans la van referendar).

Ha fet una defensa dels conceptes de nacionalismes que es reconeixen a la Constitució i ha dit que, llavors, va ser una qüestió «poc discutida» i que s'ha qüestionat a posteriori. Així mateix, ha afirmat que la «singularitat és el plus de la democràcia» i que ha d'estar reflectida a la Constitució. «La singularitat no es predica en termes exclusius, sinó en termes de generalitat; per a tots els que la invoquin, aquesta s'ha de respectar», ha manifestat.

La situació de Catalunya

Sobre el tema de Catalunya, considera que la reforma territorial no és necessària perquè estigui en entredit un tema de «competències» i ha qüestionat que s'hagin dut davant del Tribunal Constitucional algunes normes catalanes. Segons Roca i Junyent, es tracta d'un problema polític que, precisament, s'hauria de resoldre per aquestes vies.

Ara bé, també ha deixat clar que a la Constitució «hi ha coses que hi caben i coses que no». Posteriorment, ha concretat, per exemple, que el dret a decidir s'exerceix «votant a totes les eleccions lliures i democràtiques» i que «tota la resta no hi entra», en referència velada al referèndum del dia 1-O. Ara bé, ha celebrat que s'hagi obert una comissió al Congrés per debatre a l'entorn d'una eventual reforma de la Constitució. Però alerta que, en cas de produir-se, ha de comptar amb «voluntat de consens des del principi».

La sentència de l'Estatut, un error

Sobre la qüestió catalana, també ha identificat com un dels elements de l'inici de la «desafecció» de Catalunya vers Espanya la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Roca i Junyent considera que va ser un «error» que el tribunal retallés articles d'un Estatut que ja havia estat referendat pels catalans. Ha arribat a dir que no va anar a la manifestació perquè considerava que com a ponent de la Constitució no podia però que hi va ser «de manera afectiva».

Sobre el model de finançament, creu que s'ha d'actualitzar però que no seria «flexible» incloure-ho a la Constitució sinó que caldria fer-ho a través de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes.

Preguntat per si Catalunya podria beneficiar-se d'un concert econòmic, ha afirmat que hi ha models «d'eficàcia similar» al concert que es poden plantejar.

Tot i validar la Constitució 40 anys després de la seva redacció, ha reconegut que on més es van «equivocar» va ser amb el Senat perquè no és una cambra que «de manera eficaç» representi el model territorial.