Un informe del govern espanyol defensa que el reglament del Parlament no permet una investidura telemàtica
L'escrit de tres pàgines alerta que una investidura a distància «posaria en qüestió la pròpia existència del Parlament»
Un informe del govern espanyol defensa que el reglament del Parlament no permet una investidura telemàtica, tal com planteja Carles Puigdemont. L'escrit de tres pàgines també alerta que en cas de permetre una investidura no presencial del programa de govern, «s'estaria posant en qüestió la pròpia existència del Parlament com a seu física de representació dels ciutadans de Catalunya». Un altre dels arguments que esgrimeix l'informe és que el reglament «no contempla la possibilitat d'una presentació no presencial» i afegeix que no és possible pel «caràcter personalíssim de l'acte de presentació» en una sessió d'investidura. També assenyala que l'article 73.2 del reglament estableix que els diputats «tenen el deure d'assistir als debats i votacions del ple i de les comissions de les que són membres». Puigdemont ha posat sobre la taula dues opcions per ser investit a distància: una investidura telemàtica o una investidura delegada, és a dir que un altre diputat llegeixi el seu discurs i el seu programa de govern.
Sobre l'article 73.2 de l'Estatut, recorda que s'estableix que el Parlament pot requerir la presència del Govern i dels seus membres en el Ple i les comissions en els termes que estableix el Reglament. «El candidat a la presidència de la Generalitat pretén formar un govern els membres del qual tenen l'obligació d'acudir presencialment al Parlament quan siguin requerits, pel que no s'entén que no sigui capaç de presentar-se físicament en el moment en què sol·licita la investidura de la càmera», raona el text, en què també ressalta la «importància essencial per a la legislatura» un debat d'investidura. «Si els debats parlamentaris s'han de realitzar presencialment amb caràcter general, el debat d'investidura requereix l'especial presència del candidat», afegeix.
Segons l'informe, l'obligatorietat de l'assistència dels parlamentaris a la cambra també està recollit en l'article 4.1 del Reglament del Parlament de Catalunya i en el 89, on es fixa un quòrum per a l'adopció d'acords que exigeix l'assistència de la majoria absoluta dels seus membres. També, cita l'article 83.3 del Reglament del Parlament de Catalunya estableix que l'orador pot parlar des de la tribuna o l'escó i que això «sembla expressament impedir la intervenció al Pla de la Cambra que es faci des de qualsevol altre lloc que no sigui la tribuna d'oradors o l'escó». De fet, es refereix com a motius per delegar el vot a «situacions extraordinàries» com baixes per maternitat o paternitat, hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament justificada.
D'altra banda, el govern espanyol assenyala que «l'absència de regulació sembla indicar de fet que la Cambra no contemplava aquesta possibilitat perquè el propi sistema parlamentari exigeix un debat presencial, en el què el propi candidat té el deure d'assistir físicament» i recorda que les «investidures s'han fet de forma presencial, el què permet afirmar que existeix una costum constitucional i parlamentària arrelada en aquest sentit».
«Es podria posar en qüestió la pròpia existència del Parlament»
El govern espanyol també sosté que en cas de permetre un debat d'investidura no presencial «s'estaria posant en qüestió la pròpia existència del Parlament com a seu física de representació dels ciutadans de Catalunya». «Si es permet una investidura telemàtica, res impedirà que la resta dels debats (que són de menor importància per a la pròpia existència de la legislatura) es puguin realitzar sense necessitat de presència física dels seus intervinents», exposa.
Altres inconvenients que subratlla el govern espanyol en el seu informe sobre la no presència de Puigdemont al Parlament és que no exerciria la representació de Catalunya a l'Estat i que aquesta funció, per tant, es veuria «obstaculitzada»; la dificultat de presidir reunions de Govern i de signar acords i disposicions generals i la no assistència de les sessions del control al Parlament, una responsabilitat que el TC estableix com a «essencial».