Els comuns demanen explicacions al PDeCAT i JxCAT després de la sentència de «la Gürtel de CDC»

El cap de files de Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech, ha reclamat aquest dilluns explicacions al PDeCAT, com a partit hereu de CDC «per molts canvis de nom que faci», i a JxCAT que «jurídicament» és una coalició entre aquestes dues formacions, després que s'hagi fet pública la sentència del 'cas Palau'. Domènech ha definit el cas com «la Gürtel de CDC» i ha parlat de «corrupció sistemàtica i organitzada i finançament il·legal d'un partit que anava en detriment de tots els catalans en estar associada a l'obra pública». En roda de premsa des del centre cívic Convent de Sant Agustí, Domènech també ha explicat que per «superar l'etapa» proposaran a la resta de grups parlamentaris «immediatament» impulsar un acord nacional per a una «Catalunya lliure de corrupció».

El cap de files dels comuns ha citat l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall sobre el 3%. «Al final, el 4%», l'ha matisat Domènech en donar-li la raó. «Queda claríssim qui havia perdut els papers», ha dit en referència a Artur Mas.

I de fet ha aprofitat per recriminar a Mas que dimitís la setmana passada per «no donar explicacions». Creu que «per molts canvis de noms que faci» el PDeCAT, el partit que va néixer com a hereu de CDC el juny del 2016, ha de donar ara explicacions públiques.

I ha anat més enllà: JxCAT és «jurídicament» una coalició entre CDC i el PDeCAT a les eleccions del 21-D i «per tant no es pot sostraure de donar explicacions públiques dels seus responsables de la sentència i de l'acusació contra CDC». «Hem viscut durant massa temps una pràctica sistemàtica des de les institucions per evitar la responsabilitat», ha afegit en recordar la polèmica sobre la posició del Govern de JxSí dins del Consorci del Palau de la Música i la seva estratègia judicial.

«Tretze anys després de l'advertència i 8 anys després de l'inici del judici, que ha demostrat clarament el 'cas Palau' com la Gürtel de CDC, s'han de donar explicacions i no defugir-les o amagar-les darrere el canvi de sigles i noms», ha insistit Domènech.

En aquest context, i per tal de superar «per sempre l'etapa en què Catalunya ha viscut massa casos de corrupció com una forma d'acció de govern», els comuns volen proposar a la resta de grups fixar com a prioritat d'aquesta legislatura un Acord Nacional per a una «Catalunya lliure de Corrupció».

Entre les mesures que plantegen d'entrada hi ha prohibir que les empreses que operen amb seus o filials en paradisos fiscals puguin contractar amb l'administració pública; protegir els denunciants de corrupció; obligar per llei que el Generalitat es personi com a acusació particular en els casos de corrupció en què «es veuen perjudicats els recursos públics o patrimoni» i com a acusació popular en els casos de tràfic d'influències, suborns, malversacions, i prevaricacions.

Els comuns també volen impedir les portes giratòries fixant limitacions temporals; major control als comptes dels partits, fundacions i associacions; dotar de més recursos econòmics i de personal l'Oficina Antifrau i la Sindicatura de comptes; impulsar un codi ètic per a diputats, directius i càrrecs eventuals.

Tot plegat arriba després que l'Audiència de Barcelona hagi fet pública la sentència del 'cas Palau', que condemna a Fèlix Millet a 9 anys i 8 mesos de presó, a Jordi Montull a 7 anys i mig i Daniel Osàcar a 4 anys i 5 mesos mentre que CDC haurà de retornar 6,6 MEUR.