Un manifest de juristes catalans afirma que Puigdemont pot ser investit a distància

Un manifest signat per 300 advocats i juristes catalans afirma que la normativa internacional i l'ordenament jurídic espanyol i català permeten que Carles Puigdemont sigui investit a distància. El manifest s'ha fet públic abans de l'informe dels lletrats del Parlament de Catalunya que opina en sentit contrari. Segons el manifest dels juristes, les normatives eviten restringir el dret a exercir la participació política dels diputats electes que es troben fora del territori català o en situació de presó preventiva. Afirma que la llei exigeix evitar «restriccions indegudes» als electes, atès que és «essencial» que el dret fonamental a la participació política s'exerceixi amb condicions «d'igualtat» per assegurar la «lliure expressió de l'opinió del poble sobirà». En aquest sentit subratllen que l'article del reglament del Parlament sobre la investidura del president del Govern no «exigeix» presència física al candidat a la presidència «precisament perquè d'exigir-la podria ser un impediment en l'exercici d'aquest dret fonamental a la participació política».

El manifest afirma que els diputats electes, «com a persones escollides en unes eleccions lliures i democràtiques», han de poder exercir les funcions públiques per les quals han estat escollits, així com la direcció d'aquestes funcions i dels assumptes públics. I subratlla: «Qualsevol limitació d'aquest dret debilita la democràcia».

El text també recorda que, en tant que estat democràtic, Espanya propugna, «com a principis inspiradors en el seu ordenament», la llibertat, la igualtat, el pluralisme polític i el reconeixement del dret de participació en els afers públics a través dels representants lliurement elegits. I per això, els signants opinen que aquesta participació «ha de ser en condicions d'igualtat per accedir a les funcions i als càrrecs públics, sense que es pugui establir cap limitació ni tan sols per imperatiu legal». A més, el text sosté que els drets i llibertats reconeguts a la Constitució «vinculen tots els poders públics, inclòs el poder judicial».

A parer dels juristes, a més, el reglament del Parlament permet el vot delegat «en determinats supòsits» i «sense perjudici que la mesa els defineixi» tenint en compte els mitjans tecnològics actuals, «tant per vot telemàtic com per qualsevol altre mitjà que sigui possible i que es pugui exercir amb plenes garanties». En aquest sentit el text recorda que els drets fonamentals «s'han d'interpretar amb el sentit més favorable al seu exercici, on qualsevol limitació o restricció pot vulnerar el dret de participació política».

I és aleshores quan el text subratlla que el reglament del Parlament no «exigeix» presència física al candidat a la presidència «precisament perquè d'exigir-la podria ser un impediment en l'exercici d'aquest dret fonamental a la participació política».

«Tant és així –afegeix el manifest- que l'article 35 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, estableix que tant el Govern com els seus òrgans d'assistència i suport poden utilitzar per al compliment de llurs funcions, xarxes de comunicacions o qualsevol altre mitjà telemàtic, sempre que s'hagin establert mecanismes que permetin garantir la identitat de les persones que emeten i reben les comunicacions i permetin garantir l'autenticitat dels missatges, les informacions i les manifestacions, tan verbalment com per escrit».