El Suprem no activarà l'euroordre per detenir Puigdemont a Dinamarca

El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha desatès la petició de la Fiscalia i ha decidit no dictar l'euroordre per detenir Carles Puigdemont a Dinamarca. Llarena considera que la petició de la fiscalia és «raonable» però decideix «posposar-la» perquè creu Puigdemont viatja a Dinamarca per «forçar» que el detinguin. D'aquesta manera, i ja com a detingut o empresonat a l'Estat, podria «justificar» millor una investidura a distància i també podria, com ja han fet d'altres consellers destituïts que són a presó, demanar delegació del vot. Aquest matí a primera hora, la Fiscalia ha demanat formalment al Suprem que dictés l'euroordre aprofitant l'estada de Puigdemont a la capital danesa per participar d'un debat a la Universitat de Copenhaguen. El ministeri públic volia que les autoritats de Dinamarca detinguessin el president destituït pels delictes de rebel·lió i/o sedició. Llarena va ser el magistrat que el passat 5 de desembre va desactivar una primera euroordre contra Puigdemont i els quatre consellers cessats a Brussel·les dictada per l'Audiència Nacional.

El Tribunal Suprem ha rebutjat la petició de la Fiscalia, que havia sol·licitat al jutge instructor Pablo Llarena que emetés una euroordre aprofitant la presència de Puigdemont a Dinamarca. En una interlocutòria de set pàgines, valora com a «raonable» la petició del ministeri públic però creu que hi ha «matisos» que fan que decideixi «posposar-la a un moment no necessàriament llunyà». Creu que si la cursés en aquest moment, «posaria en risc l'ordre constitucional i el normal funcionament parlamentari». I també apunta que s'ha de dictar en un moment en que l'estat requerit «pugui fer una avaluació completa dels fets que sustenten la petició de col·laboració».

«Provocar i forçar» una detenció

El jutge entén que Puigdemont es «vana» anant a Copenhaguen i que el que busca és «provocar» i «forçar» una detenció a l'estranger. En la interlocutòria assegura que l'estratègia de Puigdemont vol «burlar l'ordre legal que regeix l'activitat parlamentària» i afavorir «l'estratègia anticonstitucional i il·legal».

«Crida l'atenció que qui es troba pròfug de la justícia després de sortir furtivament d'Espanya desvetlli per avançat la seva intenció de traslladar-se del lloc on, inicialment, va buscar refugi», argumenta el jutge en la seva resolució.

Aconseguir delegar el vot i presentar-se a la investidura

Llarena creu que el president destituït busca que el detinguin i, amb això, «forçar un context» que li permeti delegar el vot «com si estigués en el mateix supòsit» que els consellers destituïts que estan empresonats per ordre del mateix jutge. Junqueras, Forn i Sànchez van poder delegar el vot en la sessió de constitució del Parlament, després que el mateix Llarena obrís la porta a fer-ho i deixés en mans de la Mesa establir la fórmula com s'havia de fer aquesta delegació del vot.

També sospita que el president destituït busca que se'l pugui investir a distància. Llarena creu que Puigdemont ha vist que hi ha una «impossibilitat legal» d'optar a la investidura des de Bèlgica (apunta també als arguments dels lletrats del Parlament) i que, per això, vol que el detinguin i el portin a davant de la justícia espanyola. Així, continua el jutge, podrà tenir una «justificació» per argumentar la seva absència al Parlament el dia de la sessió d'investidura. «Busca tenir una justificació de que la seva absència no respon a la decisió com a pròfug de la justícia sinó que és la conseqüència d'una situació que li ve imposada», recull el jutge a la interlocutòria. El jutge defensa que els instruments de privació de llibertat no es poden desplegar «per facilitar la seva transgressió i ruptura».

Justifica la retirada de l'euoordre del 5 de desembre

Novament, en aquesta interlocutòria el jutge aprofita per recordar per què va retirar l'euroordre dictada per l'Audiència Nacional contra Puigdemont i els quatre consellers destituïts que són a Brussel·les.

Apunta que es podria haver donat el cas que la justícia belga hagués lliurat tots cinc per un nombre de delictes menors als que s'enfronten la resta d'imputats que han declarat al Tribunal Suprem. «Si hagués passat, dificultaria la resposta homogènia que havia justificat l'acumulació de les actuacions en aquest tribunal», argumenta Llarena.

També aclareix que, en el cas que Bèlgica hagués lliurat tots cinc davant la justícia espanyola per uns altres delictes, això no vol dir que la qualificació penal que s'ha fet al Suprem sigui «inadequada o errònia». A més, afegeix que no es va retirar per una «desconfiança» en la justícia belga sinó per les «lògiques divergències que poden existir en delictes complexes entre els ordenaments jurídics de països diferents».