Puigdemont defensa a Dinamarca la via del diàleg i apunta que un referèndum a tot Espanya «podria ser una solució»

El president Carles Puigdemont ha defensat des de la Universitat de Copenhaguen la via del diàleg per buscar una solució a un «problema polític, no penal». «Ningú ha proposat que voti tot Espanya, podria ser una solució o una proposta com a punt de partida», ha assenyalat per després retreure al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no hagi volgut parlar amb ell. «En democràcia el dret a no discutir no existeix», ha reblat en el marc del debat sobre Catalunya que se celebra amb normalitat després que el Tribunal Suprem hagi denegat la petició de la Fiscalia per demanar a les autoritats daneses la detenció de Puigdemont. En resposta a les preguntes dels assistents, Puigdemont ha negat que l'independentisme es vinculi amb el populisme i ha carregat contra l'estat espanyol per actuar amb «venjança».De la mateixa manera, ha criticat la UE per la seva actitud en el cas català i ha lamentat que Europa donés suport al govern espanyol després de l’1-O i de la «violència demostrada».

El debat que la Universitat de Copenhaguen havia organitzat sobre Catalunya no ha defraudat els assistents. La sala escollida ha quedat petita i més de 500 persones –moltes segudes al terra i dretes pels laterals- han volgut escoltar Carles Puigdemont i els professors que l’interpel·laven.

A la seva intervenció inicial, el president cessat per l’Estat ha començat criticant, precisament, l’aplicació de l’article 155 que va acabar amb la destitució del seu Govern. «Va ser un eufemisme d’un estat d’excepció», ha dit. En aquest sentit, ha recordat que els independentistes no esperaven una reacció com la que l’Estat espanyol va tenir a l’1-O i en les setmanes posteriors, però també ha criticat com va actuar aleshores la Unió Europea. En aquest sentit, ha constatat que hi ha grans temes on Europa, sota el seu criteri, està fallant, i un d’ells és Catalunya. «Ho hem vist amb Grècia, amb Ucraïna, amb els refugiats, i ara veiem el fracàs en la defensa dels drets humans a Catalunya», ha dit, tot afegint que això causa «preocupació» entre els catalans per l’aval que pot suposar a les polítiques del president espanyol, Mariano Rajoy, en l’1-O i les setmanes de després.

Tot i la critica, ha esperonat els dirigents europeus a rectificar. «El moviment democràtic de Catalunya no pot ser una crisi per a Europa, sinó una oportunitat der demostrar que la democràcia és mes important que altres coses», ha sentenciat.

On no s’ha estalviat retrets Puigdemont és a l’hora de parlar de Rajoy, l’Estat i el govern espanyol. «L’stablishment espanyol nega el diàleg bilateral a Catalunya, i per això vam organitzar nosaltres l’1-O, perquè els ciutadans s’expressessin democràticament. Però vam cometre l’error de pensar que Madrid no aplicaria violència ni violaria drets fonamentals», ha explicat.

A més, ha carregat durament contra l’Estat per la situació dels «presos polítics» Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. «Tots ells són gent compromesa amb la no violència. Estan en presons espanyoles, a més de 500 kilòmetres de les famílies i s’està violant la regulació. No es una justícia pròpia d’un estat democràtic, actua amb revenja», ha etzibat. En aquest mateix sentit, ha acusat l’Estat de tractar els independentistes «com terroristes» amb els processos judicials i policials oberts. En canvi, ha dit, el PP i els seus governs «van negociar amb ETA però no han volgut fer amb els polítics catalans».

Tot i criticar obertament la qualitat democràtica de l’Estat, Puigdemont, davant les critiques d’una de les participants al debat, ha admès que Espanya «és una democràcia, és clar, sobre el paper». «Però mirem els fets. És democràtic prohibir un cartell amb la paraula ‘democràcia’? Convido tothom a conèixer més exemples com aquest i entendran que hi ha diferències amb les democràcies», ha dit.

I és que per a Puigdemont un dels principals problemes en l’actuació del govern espanyol és la seva «negativa al diàleg». Així, després de tornar a apostar obertament per les vies «de la negociació i el diàleg», el president cessat ha retret a l’Estat que «no reconegui l’altra part per poder parlar». En aquest sentit, ha recordat que amb una negociació on totes dues parts estiguessin disposades als acords es podrien fer propostes com el referèndum pactat o, fins i tot, una consulta semblant a tot l’Estat. «Poden proposar-ho. Pot ser una proposta o una solució que tothom a Espanya voti sobre la independència. Però ningú l’ha fet. I mentre, l’altra part continua negant la realitat», ha dit.

Així, ha recordat que ja en el seu dia el seu Govern es va mostrar disposat a negociar tots els elements d’un referèndum, i en cap moment ha tancat la porta ara a poder tornar-ho a fer. «La data del referèndum, la pregunta, les majories necessàries, i quant de temps ha de passar fins que una altra generació pugui votar un altre cop la independència», ha detallat.

Però per a Puigdemont, l’Estat no vol arribar a aquest punt. «La resposta de l’Estat sempre és la llei, no una proposta política. Quan proposem un referèndum i una idea democràtica acceptada i votada per la gent, volen posar a presó a qui ho demana. És la contradicció de l’Estat. S’ha de seure a parlar i negociar», ha insistit.

Nega el populisme i la relació amb Rússia

Preguntat sobre si el moviment independentista es «populista», Puigdemont ha volgut ser taxatiu. «No!», ha dit vehement. «Jo no he parlat sobre nacionalisme identitari. Els catalans som una nació però no identitària. He parlat de no-violència, de diàleg, de reconèixer l’altre, de negociació, de drets, i això no és populista. Entre la gent independentista hi ha de dretes, d’esquerres, rica, obrera, jove, gran. I és dur per nosaltres escoltar que som gent que no som així i que som l’exemple clàssic de populisme», ha sentenciat.

De la mateixa manera, ha negat rotundament –i fins i tot ha fet broma al respecte- que el seu Govern o l’independentisme estiguin relacionats amb Rússia. «No, ho sento. S’ha de ser seriós. Rússia no està sobre la taula. Se que alguns mitjans digitals a Espanya relacionen Rússia amb Catalunya. Per favor, els convido a venir a Catalunya, entrar al Govern a veure lliurement tot el que es fa i si es veu una cosa que permeti dir que estem relacionats amb Rússia, Veneçuela o Corea, dir-ho», ha comentat.

Davant una pregunta que acusava els independentistes d’intentar imposar i dividir idees i llengües a Catalunya, Puigdemont ha volgut ser contundent i ha negat la major, tot reivindicant el caràcter «netament i altament democràtic» del moviment. «Un president va ser executat per Franco i la Generalitat va ser prohibida. Per a nosaltres, és ofensiu que es digui que volem balcanitzar Europa. Si miren la realitat, Catalunya no té cap debat ètnic. El 70% de les famílies tenen un o dos membres que ha nascut fora de Catalunya, i és normal que parlem al menys dues llengües. No és un problema», ha conclòs.