Judicial
La fiscalia demana mantenir a presó a Sànchez i Forn
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena haurà de decidir ara sobre la petició d'excarceració d'ambdós diputats
Forn nega al Suprem passivitat dels Mossos i diu que deixarà l'escó si s'incorre en la il·legalitat
La Fiscalia ha demanat de mantenir a presó a l’exconseller de Interior Joaquim Forn i al líder independentista Jordi Sànchez, ambdós diputats del Parlament de Catalunya, en un informe que ha presentat avui al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que haurà ara de decidir sobre la petició d’excarceració d’ambdós.
La Fiscalia ha informat en aquest sentit als recursos de reforma que els dos van interposar davant de Llarena després de declarar davant del magistrat el passat 11 de gener per renegar de la declaració unilateral d’independència i assumir les vies constitucionalistes, segons han informat Efe fonts fiscals.
Llarena ha ara de resoldre ambdós recursos després que la setmana passada declarés la incapacitat de l’exvicepresident Oriol Junqueras, de Forn i Sànchez per anar als plens, si bé va obrir la porta que la Taula del Parlament arbitrés la seva delegació de vot, la qual cosa finalment els va ser permès.
Forn va ingressar a presó provisional el 2 de novembre i Sànchez el 16 d’octubre, ambdós per ordre de la jutgessa de la Audiència Nacional Carmen Lamela (també com el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, únic dels quatre empresonats que encara no ha tornat a presentar escrit demanant la llibertat).
Després d’assumir la causa per rebel·lió o sedició que va començar a instruir l’Audiència Nacional, Llarena es va oposar a la posada en llibertat de tots ells per evitar que tornin a incitar a una «explosió violenta» en el procés independentista.
Ara, en aquest nou el seu recurs, l’exconseller de Interior Joaquim Forn al·lega que, malgrat que els atestats policials li han «satanitzat» per donar-li un «perfil criminal desencadenat», mai no va posar els Mossos d’Esquadra «al servei del projecte independentista del Govern».
Nega que els Mossos haguessin estat passius l’1-O i en el setge a la Guàrdia Civil el 20 de setembre i es desvincula dels operatius policials d’aquelles dos jornades, que, segons ell, es van dur a terme seguint criteris «estrictament policials».
Forn, que en el seu escrit insisteix que no repetirà de conseller d’Interior, remarca que davant de Llarena ja va expressar «sense ambigüitats, reserves o ambivalències semàntiques» que la seva «convicció i voluntat ferma» se situen en «desplegar la seva activitat política en relació amb les finalitats de consecució d’un Estat propi per a Catalunya amb subjecció al marc i vies normatives que la Constitució de 1978 i l’Estatut de 2006 contemplen».
Per la seva part, l’expresident de la Assemblea Nacional Catalana (ANC) i diputat de JxCat en el Parlament, Jordi Sànchez, va demanar de sortir de presó per poder anar als plens després que el jutge l’hi denegués expressament a ell, Junqueras i Forn.
El recurs argumenta que el magistrat no tenia per què pronunciar-se sobre Sànchez en aquesta resolució, tenint en compte que la seva defensa no havia demanat fins ara l’excarceració del seu client per anar als plens de la cambra catalana.
Aquesta petició l’ha adjuntat ara la seva defensa al recurs, invocant per a això el seu dret a la participació política i el dels seus electors a ser degudament representats.