Puigdemont no descarta assistir a la investidura

Carles Puigdemont no descarta assistir presencialment al Parlament de Catalunya per a la sessió d’investidura. Així ho ha assegurat durant una breu atenció als mitjans que ha ofert des del Parlament de Dinamarca, després de reunir-se amb un grup de diputats del país. En ser preguntat per les seves intencions i per la marxa enrere en la petició de la delegació del vot, Puigdemont s’ha limitat a explicar que «no descarta res», sense donar més detalls al respecte. En aquest sentit, ha considerat que el seu retorn a Catalunya com a president i sense ser detingut seria «el senyal més clar de restitució democràtica» a Espanya i a Catalunya. És per això que ha demanat al govern espanyol que «contribueixi a fer possible» la seva tornara però «amb seguretat i tranquil·litat». D’altra banda, ha titllat de «delirants» els arguments del jutge per rebutjar l’activació de l’euroordre, i ha demanat al ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, que «no especuli ni reforci les fronteres» per ell.

El segon pis del Parlament de Dinamarca s’ha omplert aquest dimarts de periodistes com, segons asseguren els treballadors de la casa, feia anys que no passava. I és que les declaracions de Puigdemont després de la reunió eren les úniques que el president cessat pensava fer per a la premsa en la seva estada a Copenhaguen. De la trobada amb els diputats, ha assegurat sentir-se molt content per poder mantenir «un diàleg lliure, franc i interessant» que, segons ha denunciat, «no podria mantenir al Parlament de Catalunya perquè seria immediatament detingut».

En aquest sentit, ha lamentat la situació actual i ha volgut remarcar que el seu «objectiu en els propers dies serà contribuir a que hi hagi les condicions per a la restauració democràtica» a Catalunya. I és que Puigdemont creu que això pot arribar si es garanteix el seu retorn sense ser detingut. «La millor manera de contribuir a la solució política del conflicte és respectar el resultat de les urnes i de la decisió del Parlament. Es van convocar les eleccions i es va donar missatge molt clar. El Parlament té el dret i el deure de prendre decisions des del respecte al mandat democràtic. Quin senyal més clar de restauració democràtica i per començar a avançar que el fet que jo pogués retornar amb seguretat i tranquil·litat a fer el que vol la majoria, un debat on si un candidat té la majoria pugui actuar lliurement sense amenaces com a president», ha sentenciat.

I és que Puigdemont ha deixat la porta oberta a poder assistir presencialment a la sessió d’investidura ara que ha renunciat a demanar la delegació del vot. «Jo no descarto res i no hem de descartar res. La meva obligació és treballar per la restauració democràtica, i el millor senyal és que jo sigui present al debat d’investidura. Per això convido tothom a contribuir a fer-ho possible, començant per les autoritats espanyoles», ha afegit.

L’argument «delirant» del jutge amb l’euroordre

Preguntat per les seves intencions amb el viatge a Dinamarca i pel rebuig del Tribunal Suprem a la petició del fiscal de reactivar l’euroordre de detenció, Puigdemont ha criticat que el jutge asseguri que ell buscava l’actuació en contra seva. «Estic sorprès per l’argumentació del jutge, que diu que no detindrà algú a qui considera un perillós criminal perquè creu que vol ser detingut. És molt delirant. És sorprenent l’argumentació», ha sentenciat.

Per últim, davant les declaracions de Zoido anunciant plans per impedir el pas de Puigdemont per les fronteres espanyoles, el president cessat ha demanat que «no cal que ningú reforci fronteres ni especuli». «Parlem de com es pot respectar millor la voluntat dels catalans. I què millor que un debat d’investidura fet amb normalitat, amb els presos fora de la presó i els exiliats fora de l’exili», ha dit, tot afirmant que aquest hauria de ser un «desig no només d’una part del Parlament sinó de tots els demòcrates». Per a Puigdemont, «seria un primer pas, un primer esgraó per a la restauració democràtica i que ens hauria de convidar al necessari i imprescindible procés de diàleg i de negociació amb les autoritats espanyoles».