El govern espanyol aprova el recurs al TC contra la candidatura de Puigdemont perquè té «arguments legals suficients»

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el recurs al Tribunal Constitucional per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont. El govern espanyol fa el pas tot i el revés del Consell d'Estat, que considera que no hi ha fonaments per impugnar ara aquesta decisió. Tot i això, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, afirma que hi ha «arguments legals suficients» per desobeir el dictamen de l'òrgan consultiu i confia que el TC l'admetrà a tràmit i, automàticament, suspendrà cautelarment la candidatura de Puigdemont. La número 2 de Rajoy afirma que tenen el «compromís legal i polític» d'aturar una investidura «que torni a vulnerar els principis democràtics». Sáenz de Santamaría remarca que Puigdemont està «en crida i cerca i fugit de la justícia» i que, per tant, no pot ser president. Preguntada per si ho pot ser Oriol Junqueras –empresonat a Estremera- ha dit que ho hauria de decidir el jutge. La vicepresidenta diu al president del Parlament, Roger Torrent, que no es pot celebrar un ple si Puigdemont és el candidat i la seva opció està impugnada i l'insta a proposar un altre candidat abans de dimarts a la tarda.

La vicepresidenta del govern espanyol ha comparegut després del Consell de Ministres per justificar el perquè, tot i el no aval del Consell d'Estat, han aprovat un recurs davant el TC per impugnar la candidatura de Puigdemont. Sáenz de Santamaría assegura que existeixen «arguments legals suficients» per fer el pas, tot i que l'òrgan consultiu creu que, temporalment, ara no és el moment perquè s'està impugnant «una hipòtesi».

La número 2 de Rajoy ha defensat que el govern espanyol ha de fer «tot el que legalment estigui a la seva mà» per evitar que Puigdemont sigui candidat i que «es vulneri la legalitat i l'estat de dret». Ha reiterat en nombroses ocasions que Puigdemont és una persona «en crida i cerca» i que no ha respost de les seves obligacions legals davant el Tribunal Suprem. Per això, reconeix que és una situació «inèdita, excepcional i sense precedent» que una persona «fugida de la justícia» sigui candidat a president. «Respectem la decisió del Consell d'Estat però nosaltres entenem que hi ha arguments legals per defensar que no pot fer-se la investidura», manifesta.

Fins ara, la Moncloa havia actuat amb una política de fets consumats. És a dir, esperava que el Parlament o el Govern actués i acredités les seves intencions en un acte administratiu i, si considerava que la decisió o l'acord vulnerava la llei, ho recorria davant el TC. Ara, però, reconeixen que creuen que han d'actuar amb anticipació i evitar –vistos els precedents, apunten- que «es tornin a vulnerar els principis democràtics». Ho argumenten, a més, dient que tenen el compromís no només legal sinó també polític. «Tenim la possibilitat de fer-ho i ho hem de fer», ha sentenciat la vicepresidenta.

Confiança en el TC

Sáenz de Santamaría recorda que el dictamen del Consell d'Estat és preceptiu, és a dir, obligatori per llei però que no és vinculant. De fet, el pas determinant serà el que doni el Tribunal Constitucional. Un cop estigui sobre la taula el recurs del govern espanyol –aquest migdia encara no havia arribat a l'alt tribunal-, els magistrats s'hauran de reunir i estudiar si l'admeten a tràmit.

El govern espanyol invocarà l'article 161.2 de la Constitució que li permet que, amb una simple admissió a tràmit, l'acord que impugnen quedi suspès cautelarment. Per això, si el TC resol abans de dimarts i admet a tràmit el recurs, la candidatura de Puigdemont quedarà impugnada automàticament. El govern espanyol és conscient que l'admissió a tràmit és una qüestió formal i que els magistrats no han d'entrar en el fons de la qüestió. Això els fa guanyar temps i els permet que, abans de dimarts, Puigdemont no pugui ser legalment el candidat.

Pressió a Torrent

A partir d'aquí, la vicepresidenta posa la pressió al president del Parlament, Roger Torrent. Segons manifesta, té temps fins el 31 de gener –seguint els terminis marcats al reglament de la cambra catalana- per proposar un candidat. Sáenz de Santamaría recorda que Torrent pot proposar-ne un que no sigui Puigdemont i avança que, seguint l'escrit dels lletrats, ha de ser un diputat que estigui present a la cambra i que estigui «en plenes llibertats». Si és així, l'executiu no veu problema perquè la sessió convocada per dimarts 30 a les 15h de la tarda es pugui celebrar.

Si Torrent insistís en què el candidat és Puigdemont –tot i la impugnació per part del TC- el govern espanyol adverteix de les responsabilitats penals que hauria d'assumir el president de la cambra per desobeir els tribunals.

Preguntada sobre què passa si s'esgota el termini del dia 31 i no es proposa cap candidat, Sáenz de Santamaría ha dit que ha de ser la Mesa qui interpreti el reglament. Les normes de la cambra recullen que, per tal que es pugui convocar el ple d'investidura, cal que hi hagi un candidat.

Si hi ha ple, també s'impugna

Fonts de la Moncloa reconeixen que, a més, si el president del Parlament manté la intenció de celebrar un ple amb una candidatura de Puigdemont suspesa pel TC, també s'impugnaria. De fet, apunten que ja estan treballant en aquest supòsit per evitar, fins i tot, que es pugui celebrar i aturar-ho abans via Tribunal Constitucional.