El TC es reunirà aquest dimarts per resoldre les al·legacions de JxCat

Els membres del Tribunal Constitucional es reuniran aquest dimarts a les 13h per resoldre les al·legacions presentades aquest dilluns a la tarda per Junts per Catalunya en contra de les mesures cautelars dictades pels magistrats, que impliquen la suspensió de qualsevol investidura a distància, la condició que Puigdemont obtingui permís d’un jutge per a ser present a la sessió i la negació de la possibilitat que els diputats que es troben a Brussel·les deleguin el seu vot. La reunió del TC començarà només dues hores abans de l’hora marcada per a l’inici del ple d’investidura, convocat a les 15h al Parlament de Catalunya. Els magistrats han donat a la resta de les parts –l’Advocat de l’Estat i el Parlament- un termini que expira a les 11h d’aquest dimarts perquè formulin també les seves al·legacions.

Els magistrats pretenen donar resposta in extremis a l’escrit que ha presentat Junts per Catalunya, que reclama que s’anul·lin les mesures cautelars dictades dissabte. La coalició argumenta que són «nul·les de ple dret» i que «vulneren drets fonamentals», atès que «no han estat sol·licitades» per cap de les parts i «envaeixen» l'autonomia del Parlament de Catalunya i la competència exclusiva de la mesa del parlament en l'aplicació i la interpretació del seu reglament. En paral·lel, Junts per Catalunya també demana que s'acordi la suspensió cautelar de les mesures mentre es tramita el recurs.

L’escrit es dirigeix contra les mesures adoptades per unanimitat del ple del TC aquest dissabte, quan havia de decidir si admetia a tràmit o no el recurs del govern espanyol contra la designació de Puigdemont com a candidat i l’ordre del dia del ple del dia 30.

Després de 5 hores de discussió, i sense un acord sobre aquesta admissió a tràmit, els magistrats van optar per obrir un termini de 10 dies perquè les parts presentin les seves posicions i emetre només un plec de mesures cautelars que suspenia qualsevol sessió d'investidura que no fos «presencial» i condicionava a més aquesta possible presència del candidat al fet d’obtenir prèviament l’autorització d’un jutge.

També dictava que els diputats electes sobre els quals pesa una ordre judicial no podien delegar el vot en altres parlamentaris i advertia al president i a la Mesa del Parlament de les mesures penals a les quals es podien enfrontar si desobeïen.