El TSJC desestima l'apel·lació de la Generalitat contra les mesures cautelars per evitar l'1-O

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos d'apel·lació que va presentar la Generalitat en contra de les mesures cautelars que s'havien acordat per evitar el referèndum de l'1 d'octubre, com la confiscació del material electoral dipositat en els ajuntaments; la suspensió temporal de les webs del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI) que poguessin ser utilitzades per facilitar la celebració de l'1-O o el manament a Google per interrompre l'aplicació 'On Votar 1-Oct'. Els consellers ara destituïts també havien interposat un recurs d'apel·lació contra l'ordre als Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la policia espanyola d'impedir l'obertura de locals o edificis públics com a centres de votació i requisar tot el material relacionat amb el referèndum que s'hi pogués introduir, que també ha estat desestimat.

La Generalitat va esgrimir, en el recurs d'apel·lació presentat el 23 de novembre, que es volien establir «una sèrie de restriccions de serveis de forma indiscriminada» i sense fer «cap judici de ponderació dels drets fonamentals afectats».

També al·lega que la interrupció dels serveis informàtics és «desproporcionada», «compromet la llibertat d'expressió de tot ciutadà» i que les dades de què parteix per a la seva adopció tenen el seu punt de partida en diligències declarades secretes en un altre procediment del Jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l’1-O.

En el recurs, que es va interposar en contra d'una interlocutòria que desestimava els recursos de reforma presentats anteriorment contra les mesures cautelars per evitar l'1-O, el Govern destituït també veu els requeriments a Google i Amazon per eliminar aplicacions i bloquejar serveis com unes «mesures desproporcionades», que «vulneren drets fonamentals» i «no tenen motivació suficient». Sobre la custòdia del material propietat de l'Administració General de l'Estat de què disposessin els ajuntaments, la considera una «mesura vaga». Entre altres mesures cautelars, també es va acordar requerir al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) que adoptés les «mesures necessàries» per detectar els punts de votació electrònica en els diferents col·legis electorals definits per l'organització del referèndum.

En aquest recurs, un dels que el TSJC tenia pendent de resoldre amb relació a la querella que instrueix contra el Govern, el tribunal defensa que les mesures cautelars s'han d'entendre com a instrumentals i temporals i les emmarca en la investigació de la presumpta comissió per part dels membres del Govern de fets que podrien ser constitutius dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics i que pretenien «contradir mandats i requeriments expressos» del Tribunal Constitucional. El TSJC assegura que les mesures cautelars «resulten idònies i necessàries» per garantir que durant la fase d'investigació «es mantingui l'statu quo».

També rebutja que les mesures al CTTI, CESICAT, Google i Amazon siguin «indiscriminades» i «vagues» i assegura que són «manaments i requeriments expressos i determinats dirigits» a aquestes institucions. El TSJC també justifica que les mesures cautelars s'acordessin sense audiència prèvia perquè «requerien una adopció urgent o d'extrema urgència, si es vol qualificar adequadament, per evitar que es frustri la seva efectivitat si es tracta d'acomplir els mandats del TC». La resolució és ferma i, per tant, no s'hi pot interposar cap altre recurs.

La Generalitat també va presentar més recursos d'apel·lació contra les mesures tècniques per deixar fora de línia webs com 'garanties.cat', 'https//connectat.voluntariat.gencat.cat/referèndum 2017' o 'onvotar.garantiespelreferendum.com', ja que hi veia «falta de motivació». El TSJC resol que es troben «degudament motivades», ja que els continguts de les pàgines «incidien en recalcitrants desatencions a les resolucions del Tribunal Constitucional amb la consegüent inseguretat jurídica que això comportava, anant totes les pàgines citades encaminades a fer efectiva la celebració d'un referèndum d'autodeterminació».

Sobre l'ordre d'impedir l'obertura de col·legis que va donar el TSJC, la resolució recull que les mesures «resulten adequades i proporcionades a la finalitat a què anaven encaminades i que en elles no s'ordena a les forces de l'ordre carregar contra cap ciutadà, com sembla suggerir el recurs». «El mode d'actuar dels Cossos i Forces de Seguretat davant les diferents situacions que se'ls van presentar per fer complir la resolució judicial és una qüestió a valorar en cada cas concret, existint les vies legals oportunes en què posar de manifest qualsevol extralimitació que, si escau, hagués pogut tenir lloc», afegeix el TSJC en la resolució.

També rebutja els arguments del recurs d'apel·lació que no es va fer degudament el judici de ponderació dels drets de tercers afectats, com ara la dignitat humana, el dret a l'autodeterminació, el dret a la llibertat d'expressió, el dret a la llibertat, el dret a un judici just i amb garanties, el dret a la llibertat de pensament, el dret de reunió, la prohibició de la discriminació, el dret a la participació política, el dret a la propietat i el dret a no patir pena sense llei. «Poc pot argumentar-se sobre el que genèricament s'afirma en el recurs en la mesura en què tals al·legacions no es focalitzen en les persones dels investigats ni tampoc no es descriu de quina manera i en quina concreta forma les mesures acordades podien afectar tan elevat nombre de drets», resol el TSJC, que conclou recordant «el caràcter no il·limitat o absolut dels drets fonamentals, que poden veure's sotmesos a les restriccions necessàries per a la protecció de l'Estat social i democràtic de Dret establert en la nostra Carta Magna». Aquesta resolució també és ferma.