Judicial
Jané, Munté i Ruiz declaren davant del Suprem que van sortir del Govern per «raons personals»
Tots tres reconeixen que van votar l'1-O però que van decidir dimitir aprofitant que primer ho havia fet Jordi Baiget
Els exconsellers Jordi Jané, Neus Munté i Meritxell Ruiz han justificat davant del Suprem que van sortir del Govern per «raons personals» i aprofitant que quinze dies abans ja havia plegat Jordi Baiget. Segons fonts properes als exconsellers, tots tres han explicat davant del jutge instructor Pablo Llarena els motius que ja van donar quan van deixar el Govern. Segons aquestes fonts, Munté ha adduït que estava «exhausta» ja que era la portaveu del Govern, Ruiz que tenia dos nens petits i sabia que es podia enfrontar a conseqüències penals i Jané ha justificat que ja havia coordinat el 9-N mesos abans. Tots ells, però, han reconegut que havien votat l'1-O. En canvi, des de l'acusació popular –exercida per VOX-, l'advocat Javier Ortega assegura que tots tres han justificat la seva sortida perquè eren conscients de la «deriva» que estava fent el Govern amb l'organització d'un «referèndum il·legal». VOX no descarta demanar al jutge que ampliï la investigació i que se'ls torni a citar, ja com a investigats.
Les declaracions de tots tres exconsellers han estat ràpides i a les 13.10h ja havien finalitzat. El jutge Llarena els havia citat en qualitat de testimonis per conèixer, de primera mà, quines raons els havien portat a abandonar el Govern el passat mes de juliol i per conèixer detalls sobre quins preparatius s'havien fet fins al moment per al referèndum.
Segons fonts properes als exconsellers, tots tres han adduït «raons personals» per deixar el Govern i s'han ratificat en les declaracions que, en el seu dia, van fer quan van sortir de l'executiu setmanes abans de la celebració de l'1-O i de la declaració d'independència. Segons aquestes fonts, han afirmat que van aprofitar per marxar després que l'exconseller d'Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, plegués quinze dies abans per la polèmica d'unes declaracions seves on expressava dubtes sobre la viabilitat del referèndum.
El primer en declarar ha estat l'extitular d'Interior, Jordi Jané, que –segons aquestes fonts- ha remarcat que no tenia res a veure amb els operatius policials previstos per a l'1-O i que ha explicat el desgast que ja havia viscut com a conseller d'Interior amb l'organització del 9-N.
Darrera seu ha testificat l'exconsellera de Presidència, Neus Munté, que ha afirmat que estava «exhausta» del càrrec i que va decidir, conjuntament amb la resta, deixar el Govern setmanes abans d'afrontar la recta final abans del referèndum.
Ha tancat les declaracions l'extitular d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, que ha dit davant de Llarena que va decidir plegar perquè té dos fills petits i volia protegir-se de possibles responsabilitats que poguessin pesar sobre ella. Tanmateix, tots tres han reconegut que van participar de l'1-O i que van votar.
La versió de VOX
També ha estat present a les declaracions l'advocat de l'acusació popular, Javier Ortega, que representa el partit d'ultradreta VOX. Segons ha explicat després de les declaracions, tots tres exconsellers han coincidit en assenyalar que van deixar el Govern conscients de la «deriva d'il·legalitat» que estava agafant amb vistes al referèndum i la declaració d'independència.
Per això, Ortega avança que repassaran el contingut de les declaracions i que estudiaran si sol·liciten al jutge que també els investigui dins la causa oberta contra el Govern i els 'Jordis' per rebel·lió, sedició i malversació. Interpreta que van estar «molts mesos» al capdavant del Govern i que han tingut «responsabilitats».
Més declaracions aquesta setmana
Els exconsellers Jané, Munté i Ruiz són els primers que declaren com a testimonis davant de Llarena. Per aquest dimecres està prevista la declaració de l'exconseller d'Empresa i Ocupació, Jordi Baiget i de l'exdirector dels Mossos, Albert Batlle (que també va dimitir al juliol). La ronda de declaracions previstes fins ara, la tanca el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable únic del dispositiu policial conjunt per a l'1-O