Incertesa en el calendari de la investidura

Enlaire. El calendari per a la investidura és de ple des d'aquest dimarts en una situació tan inèdita com incerta al Parlament, tant que no està ni reglada ni pel reglament de la cambra ni per la llei de la presidència de la Generalitat. A l'espera ara que els lletrats del Parlament orientin sobre la qüestió, els grups parlamentaris només tenien d'entrada un termini clar per intentar una primera votació per a la investidura: deu dies després de la sessió constitutiva del Parlament, un termini que expira aquest dimecres. La decisió del president de la cambra, Roger Torrent, d'ajornar la sessió 'sine die' –no la va suspendre- planteja un nou escenari: si la primera votació no es va produir dimarts, comença a córrer el cronòmetre dels dos mesos de màxims per intentar-ho de nou abans que es convoquin eleccions automàticament?

La llei fixa que si en un primer intent el candidat no surt elegit per majoria absoluta, es pot sotmetre, dos dies després, a un segon debat i una segona votació en què ja seria suficient la majoria simple per sortir investit. Però aquesta primera votació no s'ha produït. I la mateixa llei estableix que s'anirà de nou a les urnes un cop passin dos mesos «des de la primera votació» si no s'aconsegueix escollir un candidat.

L'informe que la Mesa ha encarregat als lletrats del Parlament, que encara no s'ha tancat, podria ajudar a posar els terminis negre sobre blanc. De moment el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, va assegurar aquest dimarts que s'obria ara una «finestra de deu dies», el termini per presentar al·legacions a la decisió del Constitucional de prohibir una investidura a distància o sense autorització judicial com a mesura cautelar a l'espera de si admet a tràmit o no el recurs d'inconstitucionalitat del govern espanyol.

En roda de premsa aquest dimecres, el líder del PPC, Xavier García Albiol, ha assegurat que seguiran el criteri dels lletrats respecte si s'han congelat o no els terminis amb l'ajornament. En canvi, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, considera que des d’aquest dimecres comencen a comptar els dos mesos de termini per convocar un nou ple d’investidura. I és que el socialista assegura que l’únic precedent semblant que ha trobat a l’Estat és el de la investidura frustrada pel conegut com ‘tamayazo’, quan el ple de l’Assemblea de Madrid que havia d’investir Rafael Simancas (PSOE) no es va arribar a celebrar després que no es presentessin dos dels seus diputats. Aleshores, diu Iceta, el ple va quedar en suspens i es van fer córrer els dos mesos del termini establert posterior.

Tampoc està regulat en mans de qui és la decisió final sobre els terminis: l'informe dels lletrats no és vinculant de manera que podria recaure en Torrent o en un acord dels grups a la Mesa. L'últim precedent d'informe dels serveis jurídics va ser sobre el vot delegat dels diputats a presó i a Brussel·les, i la decisió final la va prendre la Mesa d'Edat de la sessió constitutiva. A diferència d'ara, però, el reglament fixa clarament que pertoca a la Mesa decidir sobre la delegació de vot, almenys en els casos ordinaris.