Barcelona es presenta com a acusació popular a les causes per l'1-O

L'Ajuntament de Barcelona es personarà en les 27 causes obertes per a investigar l'actuació policial l'1-O a la ciutat, dintre del marc de l'operació coordinada pel coronel Diego Pérez de los Cobos amb motiu de la suspensió del referèndum soberanista, que finalment va ser il·legalitzat.

El tinent d'alcalde de Drets Civils, Jaume Asens, ha anunciat avui que l'ajuntament ha decidit personar-se de forma efectiva en totes les causes acumulades a jutjat número 7 de Barcelona davant l'«ausència de la Generalitat» i la «inacció del ministeri fiscal», al que ha acusat de posar-se «al servei del Govern».

Asens ha considerat que Pérez de los Cobos hauria de donar explicacions de l'ocorregut «en qualitat d'imputat o com a testimoni» a la causa oberta al jutjat d'instrucció número 7, que acumula centenars de causes per presumptes agressions comeses per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O.

El tinent d'alcalde ha criticat a De los Cobos per haver declarat ahir que «la llei està per sobre de la convivència», segons ha dit el regidor, i que no «havia llegit els fonaments de la resolució» del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que indicava que la intervenció policial havia de fer-se sense alterar la convivència ciutadana.

«Si no se la va llegir, és un irresponsable; i si la va llegir i ahir va dir lo contrari, és un mentiros», ha senyalat Asens, per a qui De los Cobos va mostrar ahir «menyspreu al contingut de la resolució del TSJC, a la ciutadania catalana i als drets humans».

El Consitori ha comunicat «al jutjat número 7 de Barcelona, que acumula les 27 causos obertes per les agressions comeses per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la ciutat l'1 d'octubre, que es persona com a acusació popular per a exercir l'acció penal i civil que correspongui, realitzant les actuacions processals que convengui en defensa dels interessos municipals en tots els procediments oberts per aquests fets», segons ha informat l'Ajuntament.

A més, afegeix que les cargues policials del matí de l'1 d'octubre, dins i al voltant de les escoles públiques de la ciutat, «van tenir un eco notori i poden afectar negativament a la imatge de Barcelona al món».

Un informe sobre els fets de l'1-O elaborat per l'Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de l'entitat en defensa dels drets humans Iridia, conclou que «hi va haver tractes humiliants i vexatoris a persones» i que les actuacions de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, tot i estar emmarcades en l'execució d'ordres judiciales per impedir la votació al referèndum, van suposar un ús excessiu de la força i «anaven dirigides a generar pànic entre la població civil».