Llarena manté Forn a la presó

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit mantenir en presó preventiva el conseller destituït Joaquim Forn. En la seva resolució afirma que existeix encara risc de reiteració delictiva, tot i haver renunciar a l'acta de diputat. Assenyala que existeix «incertesa» de que la «voluntat política majoritària» vulgui respectar l'ordre legal per aconseguir la independència. El jutge apunta directament a Puigdemont de aconseguir la independència «de manera immediata» i recorda que va ser ell qui el va nomenar conseller. També apunta que Forn és el responsable de «la inacció» dels Mossos el dia del referèndum i dona especial importància al testimoni del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, que va comparèixer dimecres i va criticar durament la policia catalana. La Fiscalia, a més, ja havia demanat al jutge que el mantingués entre reixes. El conseller destituït d'Interior està a la presó d'Estremera des del 2 de novembre per decisió de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. Un cop la causa va passar a mans del Suprem –sota la instrucció de Pablo Llarena-, aquest és el segon cop que se li denega la llibertat. El passat 23 de gener, Forn va renunciar a l'acta de diputat com estratègia per aconseguir sortir de la presó. El jutge preveu resoldre dilluns sobre l'escrit de llibertat presentat per la defensa de Jordi Sànchez.

El conseller destituït d'Interior continuarà a la presó d'Estremera, on està a la presó d'Estremera des del 2 de novembre per decisió de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. Un cop la causa va passar a mans del Suprem –sota la instrucció de Pablo Llarena-, aquest és el segon cop que el jutge li denega la llibertat (anteriorment, també ho havia fet en una ocasió la magistrada de l'Audiència Nacional).

El passat 4 de desembre, el jutge va revisar la mesura cautelar de tots els empresonats i va deixar en llibertat la resta de consellers (sota fiança de 100.000 euros) i va mantenir a la presó Forn, el vicepresident destituït, Oriol Junqueras, i els líders d'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart.

El següent intent de la defensa d'aconseguir la llibertat de Forn es va produir l'11 de gener. El conseller destituït va declarar davant de Llarena sobre el fons de la causa i no sobre la mesura cautelar que el manté en presó preventiva. En aquell moment, va negar que els Mossos d'Esquadra actuessin amb passivitat durant els dies previs i el mateix 1-O i ja va dir al jutge que deixaria el seu escó al Parlament si es tornava a la via unilateral.

Juntament amb ell, també van declarar Sànchez i Cuixart i el jutge encara ha de resoldre l'escrit presentat per la defensa del líder de l'ANC. La lletrada de Cuixart encara no ha presentat la petició d'alliberament per escrit davant del Suprem.

Renuncia a l'acta de diputat

El passat 23 de gener, Forn va decidir renunciar a l'acta de diputat com a estratègia de defensa per poder sortir abans de la presó. Dos dies després, el seu advocat, Daniel Pérez-Esqué, va tornar a presentar un complement a l'escrit per tornar a demanar la seva llibertat. En aquest nou escrit, argumentava que desistint de ser diputat aquesta legislatura s'aparta de la política i que, per tant, no hi ha risc de reiteració delictiva. Fins ara, el jutge havia denegat la seva llibertat basant-se en el supòsit que podia tornar a reincidir en la via unilateral, el mateix argument que sosté ara.

La Fiscalia el vol a la presó

Per la seva banda, la Fiscalia del Tribunal Suprem ja va demanar el passat 23 de gener al jutge instructor que mantingui a la presó Jordi Sànchez i Joaquim Forn. En un breu comunicat, va avançar el seu posicionament, tot i que no va argumentar-ne el perquè i es va limitar a apuntar que la presó provisional es pot revisar més endavant a mesura que avança la instrucció.

La resolució de Llarena arriba l'endemà d'escoltar el testimoni del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable de l'operatiu policial de l'1-O. Durant més de quatre hores de declaració, va incriminar els Mossos, va acusar-los de permetre el referèndum i de «vigilar» la policia espanyola per comunicar els seus moviments als concentrats als col·legis. I va afirmar que tant Forn com l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero (cessat pel 155) formaven part de la cúpula d'Interior que donaven ordres al cos per «facilitar» el referèndum.