Forcadell i Simó demanen al TC que les investigui el TSJC i no el Suprem
L'advocada diu que la norma general d'aforament ha de prevaldre i assegura que els delictes de rebel·lió, sedició i malversació s'haurien comès només a Catalunya
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exmembre de la mesa Anna Simó han presentat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè la causa que s'instrueix al Tribunal Suprem (TS) passi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè és el que pertocaria als diputats del Parlament. Així, reclamen el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei i un judici just, perquè la llei estableix que el TSJC jutgi els parlamentaris catalans excepte si han comès delictes fora de Catalunya.
Segons el recurs, els delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics pels quals estan acusades Forcadell i Simó s'haurien comès exclusivament dins de Catalunya i, per tant, el tribunal responsable seria el TSJC, com ho va ser pel procés participatiu del 9-N contra Mas, Ortega i Rigau. A més, recorda que en els últims anys, sobretot durant l'última legislatura, s'han presentat fins a vuit querelles per sedició o malversació al TSJC per part de partits i sindicats contra diputats independentistes i en totes el TSJC s'ha considerat competent per enjudiciar-les i la fiscalia hi va estar d'acord. A tot això, s'hi afegeix que encara està oberta la querella contra el Govern per part de la magistrada del TSJC Mercedes Armas pels preparatius de l'1-O, causa que en part també assumeix el magistrat del Suprem Pablo Llarena.
D'altra banda, Forcadell i Simó al·leguen que el fiscal general de l'estat que va presentar la querella contra elles davant del Suprem, José Manuel Maza, va ser company durant més d'una dècada dels magistrats que van admetre a tràmit la querella, sense que ni la fiscalia ni el Suprem argumentessin de manera extensa perquè es va canviar el criteri d'admissió a tràmit seguit fins aleshores. Per últim, recorden que les instruccions al Suprem no gaudeixen d'una segona instància superior on recórrer les decisions, cosa que els tractats i jurisprudència internacional ja han retret anteriorment a l'estat.
Segons l'advocada, aquesta qüestió mai ha estat abordada abans pel Tribunal Constitucional, i considera que pot marcar la pauta sobre la competència territorial del Suprem, cosa que també afectaria altres parlaments autonòmics. La causa també afecta, segons la lletrada, la immunitat parlamentària.
Per tot això, demanen que s'anul·lin les dues interlocutòries d'octubre i desembre que van determinar el Suprem com a òrgan instructor, i que es traslladi la investigació al TSJC i que es retrocedeixi la causa fins just abans de la primera interlocutòria.