Llarena rebutja la petició de llibertat de Sànchez

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat aquest dimarts la petició de llibertat de l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez adduint que han aparegut nous elements sobre la seva suposada participació als fets investigats. En una interlocutòria de 10 pàgines, el jutge fa referència a la llibreta de l’exnúmero dos de la Conselleria d’Economia, Josep María Jové, «que evidencia no només la reunió de partits polítics sobiranistes i els representants de l’ANC i Òmnium Cultural, sinó que aquests contemplaven la mobilització ciutadana com un element estratègic per a la consecució de la independència». Argumenta que també existeix un suposat risc de «reiteració delictiva» perquè Sànchez «manté el seu ideari sobiranista» i «no ha renunciat a l’activitat pública».

El magistrat manté Sànchez en situació de presó provisional –on està reclòs des del 16 d’octubre- insistint que les entitats i els partits independentistes van cridar a la mobilització com a eina per aconseguir la independència de Catalunya i malgrat que eren conscients de «l’altíssima probabilitat que aquesta mobilització desemboqués en actes violents en defensa de la declaració unilateral d’independència».

Segons Llarena, els «nous elements de suport» que han aparegut durant la investigació demostren que l’ANC participava d’un «repartiment funcional» de funcions per a una mobilització per «forçar l’Estat a acceptar la independència». Cita l’agenda de Jové, que «evidencia» que l’ANC, Òmnium, l’AMI, CDC i ERC «contemplaven la mobilització ciutadana com a element estratègic per a la consecució de al independència». També fa referència al document Enfocats que defensava la necessitat de crear «un conflicte democràtic d’ampli suport ciutadà».

En aquest sentit recorda que els presidents de l’ANC i Òmnium han participat juntament amb els líders de les formacions independentistes en diversos actes polítics om «han projectat l’existència d’una actuació compartida». Destaca que Sànchez ha afirmat en alguna ocasió que «parlava en nom de l’expresident Sr. Puigdemont, o dels partits sobiranistes PDeCAT, ERC o CUP, alhora que s’ha proclamat com a garant que se celebraria un referèndum del que derivaria la declaració d’independència tret que el govern de l’Estat ho impedís amb actes impropis».

Llarena també cita les convocatòries de l’ACN «perquè els ciutadans es congreguessin en mobilitzacions orientades a dificultar la prohibició del referèndum, o fins i tot donant pautes de com s’havien d’ocupar els centres de votació la matinada de l’1-O per impossibilitar que els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat poguessin dur a terme les decisions judicials d’impedir la seva celebració».

El jutge insisteix en el risc de reiteració delictiva. Segons Llarena, contràriament a altres imputats en aquest procés, el cas de Sànchez inclou un risc més elevat perquè «no només no ha renunciat a l’activitat pública que –des de diversos fronts- ha servit d’instrument per a l’execució dels fets, sinó que ha revalidat el seu compromís en una candidatura que té un líder que proclama l’objectiu de restablir la dinàmica política quer va conduir a les actuacions de les que neixen les responsabilitats» i que «va desembocar en l’aplicació de l’article 155».

Les seves actuacions «van afavorir l’esclat social»

Segons Llarena, aquest risc de reiteració està fonamentat, també en l’actuació anterior de Sànchez, que «va impulsar mobilitzacions multitudinàries que van afavorir l’esclat social i que específicament van estimular o van assumir el risc que s’expandís una irreparable reacció violenta contra la convivència i contra l’organització territorial de l’Estat».

Tal com apuntava també a interlocutòries anteriors, a l’hora de justificar la presó provisional el jutge fa referència a l’existència d’un «context polític» a Catalunya «encara concorren sectors que defensen explícitament que cal aconseguir la independència de Catalunya de manera immediata i que s’ha d’aconseguir perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals».

Segons Llarena, aquests sectors «segueixen ajustats al pla de secessió que es recull al document Enfocats», on «es contemplava abordar una legislatura constituent amb posterioritat a la desconnexió de l’Estat espanyol» i on «s’expressava la necessitat de perseverar en l’estratègia i en els objectius malgrat el supòsit que l’Estat intervingués les institucions de la Comunitat Autònoma».