Els catalans aproven l'actuació dels Mossos i el Govern per l'1-O i suspenen l'Estat i la Policia espanyoles

El Centre d’Estudis Opinió (CEO) ha fet pública aquest divendres la seva enquesta referent al segon semestre de 2017, i entre les preguntes que ha inclòs hi ha l’1-O i les repercussions que ha causat en els ciutadans de Catalunya. Així, del sondeig se’n desprèn que els catalans aproven l’actuació dels Mossos d’Esquadra i del Govern de la Generalitat durant les setmanes anteriors i en relació a l’1 d’octubre, però també que els ciutadans suspenen l’executiu de l’Estat, la Policia espanyola i la Guàrdia Civil.

Els enquestats –més de 1.200 persones consultades entre el 16 d’octubre al 9 de novembre de 2017- puntuen diverses institucions en funció de la seva consideració per com van actuar l’1-O i en les setmanes anteriors, i poden atorgar des d’un 0 si creuen que va fer-ho molt malament fins a un 10 si veu que va actuar molt bé. En base a les mitjanes obtingudes, la institució més ben valorada pels catalans són els Mossos d’Esquadra, que obtenen un 6,18 de nota, amb un 17% de ciutadans que consideren molt bona la seva actuació i només un 7,3% que la veu molt dolenta.

El Govern de la Generalitat també surt ben parat, tot i que no tant. L’executiu català aconsegueix un aprovat just, amb una nota mitjana de 5,03. I és que un 15,3% dels enquestats puntuen amb un 0 la seva actuació, un 10,3 li donen un 10, i un 14,10 li posen un 5. Qui també aprova per poc és l’Ajuntament de Barcelona, que obté una mitjana de 5,08 i la majoria de puntuacions entre el 5 i el 7.

A l’altre extrem se situen les institucions espanyoles, que suspenen amb molt mala nota. D’una banda, el govern de l’Estat no passa d’una mitjana de 2,73, amb un 37,8% dels enquestats puntuant amb un 0 la seva actuació en considerar que ha estat molt dolenta, i només un 3.1% qualificant la seva feina de molt bona amb un 10. Per la seva part, la Policia espanyola i la Guàrdia Civil també es queden amb una nota baixa, obtenint un 3,04. Només un 2% dels enquestats puntuant-los amb un 10, un 13% donant-los un 5 i un majoritari 34,06 posant-los un 0.

L’enquesta del CEO demana també que es puntuï el grau de confiança que mereixen aquestes institucions tenint en compte el seu comportament en aquelles setmanes de l’1-O. I el resultat torna a ser semblant. Els Mossos d’esquadra obtenen un 6,09, mentre la Policia i la Guàrdia Civil es queden en un 3,35, i l’exercit espanyol amb un 3,27. En el terreny institucional, però, cap surt ben parada. El Parlament de Catalunya aconsegueix un 4,80 en confiança, el Govern de la Generalitat es queda amb un 4,86, i l’executiu espanyol amb un 2,77. En aquest mateix context, es pregunta igualment per la puntuació de la confiança dipositada en les institucions judicials. Aquí, els tribunals de justícia en general reben un 3,23, i el Tribunal Constitucional es queda amb un 3,11.

Per últim, entre la resta de preguntes que el CEO planteja sobre l’1-O destaca que només un 3,1% dels enquestats assegura que no va anar a votar «perquè li ho van impedir», i que un 35,5% afirma no haver participat perquè «no va voler». També crida l’atenció que un 78,3% afirma que ho «tenia decidit feia força temps» si participaria o no a l’1-O i quin seria el seu sentit del vot si optava per participar, amb independència del que va passar el dia del referèndum. Tot i això, a la pregunta de si les actuacions que el Govern espanyol va impulsar contra l’1-O van influir en la seva decisió final de la ciutadania l’1-O, un 40,4% diu que van tenir «molt» a veure i un 32,2% diu que «bastant». Però per contra, quan es pregunta quin grau d’influència van tenir en la decisió que va prendre el propi enquestat, un 50,8% respon que «gens».