Els lletrats del Parlament consideren que la investidura està aturada

L’informe dels lletrats del Parlament sobre els terminis per a la investidura ja està en mans del president de la Cambra, Roger Torrent, i la Mesa. El document deixa clar que, per als serveis jurídics, els terminis estan congelats, al menys fins que el TC resolgui si accepta el recurs que va interposar el govern espanyol contra la nominació de Carles Puigdemont. Després, serà Torrent qui tindrà a la seva mà si continua aturat o comença a córrer el temps, i si aquesta situació es mantingués «bloquejada» molt temps, els grups parlamentaris podrien arribar a forçar que s’iniciés el període de dos mesos establert per a una investidura abans que es convoquin automàticament les eleccions.

El secretari general del Parlament, Xavier Muro, és l’únic que signa el document dels serveis jurídics, que arriba després que el lletrat major, Antoni Bayona, se’n desentengués per discrepàncies amb ell per l’informe que havia fet. Les consideracions de l'informe encarregat per la Mesa no són vinculants, però en aquest cas Torrent té la intenció de tenir molt en compte el seu criteri per poder actuar en conseqüència.

El document conclou que «es pot considerar suspès el termini de deu dies» estipulat per presentar un primer candidat a la investidura després de la constitució de la cambra. Els lletrats consideren que el rellotge, doncs, està aturat «si més no fins a la resolució –per part del Tribunal Constitucional- que acordi l’admissió o no de la impugnació del govern de l’Estat». I és que Muro escriu a l’informe que l’ajornament que Torrent va decretar del ple d’investidura «no es produeix com a conseqüència d’una voluntat deliberada sinó de la decisió d’un òrgan extern al Parlament», en relació al tràmit iniciat al TC per part del govern espanyol per recórrer la candidatura de Puigdemont i que el tribunal no hagi resolt encara si admet a tràmit o no el recurs. El passat 27 de gener en una decisió insòlita, l'alt tribunal va establir mesures cautelars a una investidura de Puigdemont però no va decidir sobre l'admissió a tràmit del recurs.

L’informe recorda que la llei estableix que després d’una investidura «fallida» comencen a córrer els dos mesos fins que es convoquen eleccions automàticament si no hi ha un altre candidat que aconsegueixi els suports necessaris per ser president. Però els lletrats argumenten que la llei de la presidència no atribueix «cap efecte» a l'incompliment del termini de deu dies des de la constitució del Parlament i, per tant, segons ells, no es pot considerar que l'ajornament equival a l'acte de la primera votació d'investidura. Això suposaria, segons l'informe, atribuir al president del Parlament una competència que no li correspon i la facultat «exorbitant» de «provocar la dissolució anticipada» de la cambra. «Constituiria un clar excés o extralimitació tenint en compte la finalitat del sistema d'0investidura que no és la de facilitar una repetició d'eleccions sinó la de possibilitar la creació d'un govern estable», conclouen.

El concepte «acte equivalent»

És per això que creu que el que s’ha de fer és aplicar «el criteri de doctrina consultiva» i l’informe recomana que l’inici del còmput de dos mesos requereixi un «acte equivalent a la primera votació d’investidura». En aquest sentit, Muro considera que aquest element substitutori de la investidura fallida podria ser «la comunicació a la cambra de la constatació de bloqueig polític que impedeix que prosperi un candidat». «Aquesta comunicació correspondria al president del Parlament, atès que és a qui s’atribueix la funció de proposar el candidat, en coherència amb la seva posició institucional», afirma, deixant així en mans de Torrent l’element que faria que, un cop el TC hagi resolt sobre l'admissió del recurs de l’Estat, provoqui que el rellotge dels dos mesos comenci a córrer o no.

I és que creu que «si es perllonga la situació d’interinitat o bloqueig institucional, es podria considerar que el president del Parlament, en exercici de la funció institucional que té atribuïda, es troba facultat per activar l’inici del termini per a la convocatòria automàtica d’eleccions mitjançant una comunicació a la cambra en la què constatés la impossibilitat de la investidura, sens perjudici de la seva capacitat per iniciar una nova ronda de consultes amb els grups polítics a l’efecte de formular noves propostes».

Amb tot, si Torrent decidís no iniciar aquest tràmit, el secretari general aporta una altra solució al seu informe i estableix que «es podria estudiar la possibilitat que els grups parlamentaris impulsessin aquest acte equivalent per mitjà dels instruments corresponents».

L'antecedent del 'Tamayazo'

Els lletrats del Parlament han tingut en compte l'antecendent del 'Tamayazo' de la comunitat de Madrid del 2003. Llavors, davant la situació que cap candidat tenia els suports necessaris per ser investit, el Consell d'Estat va fer un dictamen suggerint que el president de la cambra comuniqués la situació de bloqueig al ple, una comunicació que produiria el mateix efecte que una primera investidura fallida. Precisament, aquesta mateixa idea de comunicar la situació de bloqueig com a «acte equivalent» és la que proposen que faci Torrent després que el TC hagi decidit sobre l'admissió a tràmit del recurs del govern de Rajoy.

Esperar la decisió del TC sobre l'admissió a tràmit

L'informe defensa que la decisió de l'alt tribunal pot afectar la «viabilitat de la candidatura des d 'un punt de vista jurídic» i afegeix que això fa «necessari» esperar per veure el seu contingut i els termes concrets en què es produeix per valorar els efectes que té sobre el procediment. I és que segons els lletrats, l'ajornament del ple d'investidura no s'ha produït per una «decisió arbitrària» de Torrent o amb «voluntat dilatòria» sinó com a conseqüència d'una decisió aliena adoptada pel TC.