Admeses les tres primeres querelles per lesions el passat 1-O a l'IES Pau Claris de Barcelona

El Jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha admès a tràmit les tres primeres querelles per les lesions a tres dones que el passat 1-O van patir a l'ES Pau Claris de Barcelona com a conseqüència de la violència policial quan es disposaven a participar al referèndum. Concretament, el jutjat investigarà si va haver-hi delictes de lesions i contra la integritat moral i en un dels casos amb l'agreujant d'odi de motivació ideològica i de gènere contra Marta T., una de les víctimes. En les querelles es relata com a les 10.30h van aparèixer una setantena d'agents de la policia espanyola, van entrar pel pati i un cop a dins i sense previ avís van colpejar violentament les persones assegudes en actitud pacífica.

A més, segons relaten les querellants, els agents es van dirigir «especialment cap a les dones que es trobaven allà, i sense dir res, les arrencaven violentament de les escales a través d'estirades de cabell, estirant-les dels braços i de les cames», mentre que els homes els donaven cops a la cara o puntades de peu. En aquest sentit, acusen la policia espanyola de dur a terme una actuació «perfectament coordinada i concertada entre els agents» amb l'objectiu de lesionar els allà presents i provocar-los «angoixa, pànic i una profunda humiliació i impotència».

En els textos, els querellants apunten que podien veure com els agents s'anaven acostant a la zona on es trobaven, «colpejant la gent que es trobaven pel camí», i sense poder moure's van decidir «tapar-se la cara per no veure res més». Posteriorment, diversos agents van arribar fins al lloc i alguns les van agafar pel braç i «violentament» les van aixecar fent-les topar amb la cara contra altres agents i van anar a parar escales avall. Seguidament, mentre es trobaven dretes uns esglaons més avall i «en clara disposició de marxar del lloc, els agents les van agafar «violentament i, com si fossin un objecte» i els van donar una forta empenta que les van fer caure sobre les persones que hi havia a la part baixa de les escales.

Quan les víctimes es van aixecar encara van rebre un cop al cap per part d'altres agents i van ser arrossegades. Segons diuen les van agafar pel cap i els cabells amb les dues mans i les van «llençar» a fora, havent de passar encara per un passadís d'agents, que els van donar més cops i empentes.

També ressalten que durant les agressions que patien, van poder veure com els agents donaven puntades de peu a les persones que es trobaven assegudes a terra.

Una de les víctimes explica que els següents dies tenia forts dolors musculars a tot el cos, sobretot a la part superior esquerra de l'esquena, i va patir diferents seqüeles psicològiques, així com un procés d'ansietat en curs que està sent tractat a causa de la situació de «pànic, violència i menyspreu cap a la seva dignitat i moral».

Les querellants aporten en les seves denúncies diversos documents videogràfics de les imatges enregistrades el dia dels fets i també demanen al jutge que citi en qualitat de testimoni el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el comandament designat pel Ministeri de l'Interior per coordinar l'operatiu de l'1 d'octubre.

Per Alerta Solidària, és «un nou pas en l'avenç per esclarir els fets d'aquell històric 1 d'octubre així com per escatir ordres de comandament, jerarquies i confirmar la tesi de l'operació de terror duta per les forces de seguretat del seu estat» tot i que també vol prendre «totes les precaucions del món en saber de sobres la diferent eficàcia i celeritat que s'hi dona si es tractar d'enjudiciar policies o independentistes».

El passat 1 de febrer, l'organització independentista va demanar que cités el subinspector de la policia que hauria lesionat la dona en qualitat d'investigat. La identificació de l'agent va ser possible gràcies a les imatges gravades aquell dia. La relació dels agents que van actuar i la correspondència entre el distintiu que portaven i el número personal de cadascun, aportada pel cos policial a requeriment del jutjat, va permetre identificar el subinspector.

Després de rebre desenes de denúncies i informes mèdics, el Jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona va demanar a la policia espanyola que li enviés un llistat amb la identitat dels agents que van actuar a cadascun dels 25 col·legis electorals intervinguts de la capital catalana aquell diumenge.