El Suprem prohibeix a Jordi Sànchez sortir de la presó per fer campanya electoral

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez contra la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena del passat 14 de desembre, que li va denegar permisos de sortida de presó, així com major disponibilitat per utilitzar Internet a la presó i per tenir determinats contactes amb mitjans de comunicació, en la seva condició de candidat a les passades eleccions catalanes. La Sala Segona diu que la limitació és proporcionada i ajustada a la legislació europea, ja que l'expresident de l'ANC podria haver aprofitat els mítings electorals per incitar la ciutadania a participar en tumults per aconseguir fugir.

L'anomenada sala d'apel·lacions (que resol dins de la Sala Segona els recursos formulats contra les decisions del magistrat instructor) explica sobre aquest tema que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha proclamat que l'article 3 del Protocol addicional al Conveni per a la Protecció dels Drets humans i de les Llibertats Públiques, després de consagrar els drets subjectius al vot i elegibilitat, incorpora «limitacions explícites que cada estat pot modular», sempre que la participació democràtica no perdi efectivitat i que aquestes limitacions responguin a fins legítims que guardin adequada correspondència amb els motius que les impulsen.

La sala subratlla que la decisió del jutge Llarena recorreguda va destacar que Sànchez era el número 2 d'una llista electoral de 85 candidats, a la qual es va incorporar quan ja estava privat de llibertat per la seva presumible participació en «delictes d'extrema gravetat» com la rebel·lió, sedició i malversació agreujada, de manera que «la limitació de la seva llibertat ni anul·lava completament la seva capacitat de dirigir a l'electorat per mitjans diferents de la presència personal en els mítings convocats, ni impedia que altres integrants de la seva candidatura abordessin plenament les activitats de campanya».

«Raó per la qual -afegeixen els magistrats- la seva situació personal en la causa encaixava en l'àmbit de les limitacions admeses als drets de vot i elegibilitat permeses a cada estat per respondre a fins legítims que guarden adequada correspondència amb els greus motius que les impulsaven, a més de ser absolutament compatibles amb una participació democràtica efectiva en els comicis».

Atès això, la sala considera mancades de fonament les objeccions de Sánchez a la proporcionalitat de la decisió del jutge instructor. «La sospita del jutge d'instància sobre que el sol·licitant podria aprofitar la circumstància per incitar a la ciutadania a actuacions tumultuàries, no deixa de ser raonable. Si és cert que un cop produïda la reiteració delictiva, l'instructor podria revocar les autoritzacions concedides, també ho és que en aquest cas el dany que es tractava d'evitar ja estaria produït», indica el Suprem.

La interlocutòria també desestima la petició subsidiària de Sànchez que s'elevés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea preguntant si era compatible una interpretació de determinats articles de la llei i el reglament penitenciaris amb la carta de drets fonamentals de la UE que impedeixi «de manera absoluta» a un candidat en un procés electoral que estigui a la presó provisional anar a actes de campanya, atendre la premsa al centre penitenciari, i l'ús d'Internet en determinat horari per donar a conèixer el seu programa.

El Suprem nega, en primer terme, que Sànchez tingués anul·lada la seva capacitat de dirigir-se a l'electorat, ja que disposava de l'ús d'Internet dins el règim de control fixat, el que possibilitava la seva participació limitada.

I rebutja elevar qüestió al TJUE ja que argumenta que no té dubtes que la Llei i Reglament penitenciaris s'ajusten a la Carta de la Unió Europea, recordant les limitacions que cada estat pot modular en els drets subjectius de vot i elegibilitat (Protocol addicional al Conveni per a la Protecció dels Drets Humans). Entre els motius que impulsaven les limitacions imposades en aquest cas hi havia la necessitat de prohibir participar en actes de campanya fora de la presó, en poder ser utilitzats aquests escenaris «per impulsar mobilitzacions immediates que servissin per aconseguir la seva fugida, ja que no és aliena al resultat de la instrucció la instrumentalització de les masses dirigides o arengades per aconseguir propòsits delictius».