Llarena rebutja unir al Suprem la causa contra Trapero

El magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat la petició del conseller d'Interior destituït Joaquim Forn d'acumular a la causa la que instrueix a l'Audiència Nacional espanyola la magistrada Carmen Lamela on està investigat el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero. El jutge considera que no concorren raons en aquest moment per estendre el procediment que s'instrueix al Suprem als que van prestar col·laboració a l'hora d'executar el pla estratègic de celebració del referèndum de l'1-O i la declaració unilateral d'independència, impulsat pels responsables polítics i socials, com serien els responsables dels Mossos dependents del conseller d'Interior.

En la seva petició, Forn argumentava que la necessitat d'acumulació d'ambdós procediments era «catedralícia», ja que a la primera s'indaga en la suposada passivitat policial respecte als fets del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia i en les votacions de l'1-O, i ell està encausat al Suprem per la mateixa suposada inacció policial. L'exconseller creu que hi ha una ruptura de la continència de la causa que li genera indefensió.

El jutge Llarena explica que l'objecte d'investigació de la causa al Suprem és l'existència d'una «complexa i heterogènia» organització unida pel propòsit d'aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent, alterant l'organització política de l'estat amb «clara contravenció» de l'ordre constitucional i estatutari.

Recorda el magistrat que una extensió del procediment s'ha de limitar a supòsits en què s'apreciï «una connexió material inescindible» entre la intervenció atribuïble als investigats aforats (membres del Govern o integrants del Parlament català) i la que pogués residenciar-se a altres subjectes. Així, quan va ampliar la investigació el 24 de novembre, va expressar que el comportament que s'atribuïa als investigats permetia vincular la conducta desplegada pels membres de la Mesa del Parlament amb l'actuació que van observar els membres del Govern o els presidents d'Òmnium i l'ANC, als quals després es va afegir la presidenta de l'AMI.

Es va entendre que només la intervenció coordinada de tots ells podia omplir el contingut de l'injust contemplat en el delicte de rebel·lió, assenyala Llarena, sense que pogués apreciar aquesta mateixa i indissoluble fusió respecte de les intervencions de moltes altres persones que poden haver col·laborat estretament amb els anteriors, en diferents nivells i esglaons de responsabilitat dins de la Generalitat. És a dir, «la inescindibilitat és predicable respecte de persones no aforades sense l'aportació de les quals no pot aconseguir-se el delicte plurisubjectiu que se sospita comès, però no és predicable de tots aquells altres subjectes la intervenció dels quals només ha afavorit, però no determina, la concurrència d'algun dels elements del fet delictiu».

Per això, el jutge considera «exorbitant» l'extensió del procediment a qui va prestar la seva col·laboració amb el «pla estratègic ideat pels responsables polítics i socials», ja siguin responsables dels Mossos que depenien orgànicament i funcionalment del conseller d'Interior o altres partícips intervinents, com són, a la vista dels atestats policials ampliatoris aportats a la causa: els que van dissenyar i van proposar als polítics els passos per abordar la declaració d'independència; els redactors d'esborranys de textos legislatius que es van instrumentalitzar per a la declaració sobiranista; els màxims responsables de Diplocat; els que van organitzar la compra de material per celebrar el referèndum; els encarregats del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, que van confeccionar el cens; els que van disposar els llocs per votar; o els que van poder intervenir en la redacció del text constitucional que pretenia impulsar-se en l'etapa constituent o en desenvolupar una hisenda pròpia que permetés la recaptació de tots els tributs generats al territori. Molts d'aquests citats, com Santiago Vidal, Carles Viver i Pi-Sunyer, Lluís Salvadó o Josep Maria Jové, estan sent investigats pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona.

El jutge considera que no procedeix aquesta ampliació del procediment a aquests últims sense perjudici que el desenvolupament de les actuacions justifiqui més endavant fer-ho, per raons que avui no es constaten. Llarena tampoc comparteix que la disgregació afecti el dret de defensa de Forn, ja que pot interessar que el que s'acordi en altres procediments es repliqui en la causa que se segueix en el Suprem.